Auriñaciense
<mapframe text="Selecció de llocs auriñacienses basat en senyes de ROAD (CC BY-SA 4.0 ROCEEH)" longitude="16.3" latitude="41.5" zoom="3" width="450", height="350"> {
"type": "ExternalData", "service": "page", "title": "ROCEEH/Aurignacian.map"
} </mapframe> La cultura Auriñaciense va substituir a partir del 38 000 abans del present, aproximadament, a la cultura Musteriense i en atres llocs al Châtelperroniense, en l'inici del Paleolític Superior. Es va desenrollar a lo llarc del final del Estadi Isotòpic 3 (O.I.S. 3), al voltant de fa 40 000 anys.[1]
El Auriñaciense va aplegar a la zona de desenroll des de l'exterior, possiblement estenent-se d'est a oest per Europa, si ben els especialistes no es posen d'acort en el seu orige últim.
El seu nom procedix de la localitat occitana d'Aurignac, podent ser el seu nom d'orige eusquérico,cita requerida ya que Aurignac es pronuncia en francés 'oriñak', paraula que s'assembla a la veu vasca 'oreinak' (oreiñak): cérvols.
Fases
- Auriñaciense de Transició (atres autors ho consideren Musteriense Final)
- Auriñaciense arcaic
- Protoauriñaciense
- Auriñaciense "clàssic"
La climatologia del Auriñaciense tendix a les condiciones glaciars, en "picos" fredor de gran rigidea climàtica i prou inestabilitat (la climatologia millora i empijora en intervals relativament curts, fins a de menys de cent anys).
El Auriñaciense es caracterisa per una indústria laminar en dos sentits: Una indústria de grans làmines, algunes d'elles espesses, i una atra de laminillas de menor format. No és rar que s'acompanye d'una indústria de lasques espesses tallades en matèries primeres de menor calitat, com a utillage "somero". Tipológicamente, es pot destacar l'abundància de làmines, en retocs escamosos amplis i forts, raspadors carenats, buriles facetados, laminillas de retoc semiabrupto.
En l'indústria òssea destaquen sobretot els mànecs per a ferramentes, alisadores i puntes per a caça, també cridades azagayes, de les quals hi ha tres tipos:
- Azagayas de base hendida;
- Azagayas de base sancera;
- Azagayas de base biselada, en os o en asta de cérvol.
Aixina mateix s'han trobat en els jaciments punzones, cincels, bastons perforats i varetes biseladas.
Apareixen noves tècniques d'elaborar els útils sobre os, com el poliment en arenisca i atres formes d'abrasió. L'indústria lítica estava realisada sobre sílex; si escassejava, s'utilisava el cuarzo i la quarsita.
En l'Europa Occidental s'habitaven les coves, mentres que en l'Europa Central i Oriental habiten a l'aire lliure. El gran número de restants faunísticos en els jaciments auriñacienses nos indica una economia basada en la caça. Es va desenrollar un art moble, en el qual les representacions solen realisar-se en marfil, destacant les figures de mamut. L'escultura humana figurativa més antiga trobada fins ara, denominada Venus de Hohle Fels, pertany segons les datacions realisades a este periodo, en una antiguetat d'a lo manco 35 000 anys.
No es coneixen pràcticament inhumacions auriñacienses per a l'Europa occidental. Sí que hi ha paralelismes, dins de la cronologia auriñaciense, en l'Europa Oriental i l'Llevant mediterràneu. Aquelles sepultures apareixen perfectament organisades. Es tracta generalment de inhumacions individuals, els restants dels quals s'han trobat en llocs de habitació o en les seues proximitats.
Característiques
Es caracterisa per grossos raspadors, a voltes tallats en chicotets blocs de sílex, i per fulls retocats en un o dos vores, en raspadors en l'extrem en moltes ocasions. Desapareixen les peces d'esquena rebaixada; els buriles són de distint tamany en punta dèbil. L'utillage òsseu és més abundant: puntes, punzones, etc.
Les troballes més destacables són fulls curves de pedernal, raspadors per a fusta i os, ossos d'au en orificis (que podria ser un instrument musical), diversos objectes d'os i marfil, ocre utilisat com a colorant, pendents fets en dents de cérvido, de llop, de rabosot i de hiena, i closques foradades (tal volta usades com a amulets o marcadors tribals).
En la seua fase final es desenrollen els buriles a voltes estovats i desapareixen els fulls retocats. Les puntes òssees de azagaya passen a ser de secció redona i després, de base biselada. Apareix el gravat en la seua fase final i es multiplica durant el seu desenroll.
Es va estendre per França, Bèlgica, la regió de Catalunya, la regió Cantàbrica de la península ibèrica i Anglaterra.cita requerida
Algunes investigacions consideren al denominat gos de Goyet l'evidencia fòssil més antiga d'un gos domesticat. Els seus restants varen ser trobats en 2008 en la cova Goyet (Bèlgica) i es daten al voltant del 31.700 AP, corresponent a este periodo cultural.[2][3]
Vore també
Referències
- ↑ P.Mellars, Archeology and the Dispersal of Modern Humans in Europe: Deconstructing the Aurignacian, Evolutionary Anthropology, vol. 15 (2006), pp. 167–182.
- ↑ «Els gossos es varen convertir en 'el millor amic del home' en Europa» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2022-04-20.
- ↑ «Fossil dogs and wolves from Palaeolithic sites in Belgium, the Ukraine and Russia: osteometry, ancient DNA and stable isotopes».Journal of Archaeological Science.36(2)
- 473-490.doi:10.1016/j.jas.2008.09.033.
Notes
Bibliografia
- “The genetic history of Isse Age Europe” . Nature 534 (7606): 200–205. Nature Research. doi:. PMID 27135931. Bibcode: 2016Natur.534..200F.
| Predecessor: Musteriense |
Cultures d'Europa Paleolític Superior 40000 a. C.-30000 a. C. |
Successor: Gravetiense |
- Este artícul conté una traducció derivada de «Auriñaciense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.