Auriñaciense llevantí
.jpg){kind=link}
El Auriñaciense Levantino (35 000-29 000 a. C., calibrat, 32 000-26 000 a. C. no calibrat)[1] és una cultura del Paleolític superior del territori d'Alce d'Oriente Pròxim que va evolucionar a partir del Emirense.[1] Es va denominar aixina per la similitut de les ferramentes de pedra en la cultura Auriñaciense d'Europa.[1] El Auriñaciense llevantí solia denominar-se Anteliano inferior i Anteliano superior en fonts antigues, a partir del jaciment de Wadi Antelias en Líban. [1] L'innovació més important d'este periodo és l'incorporació d'alguns elements típics del Auriñaciense, com alguns tipos de buril i puntes de full estret que s'assemblen al tipo europeu de Font-Yves.
Periodo auriñaciense llevantí
[editar | editar còdic]Les similituts en el Auriñaciense es troben en la fabricació de cuchilles i en el processament de ferramentes d'os.[1] El auriñaciense llevantí seguix cronològicament al emirano i al Amariense antic en la mateixa zona del Oriente Pròxim, i està estretament relacionat en ells.[2]
La talla d'un cavall en restants d'una capa de pintura ocre de la Cova de HaYonim, actualment en el Museu d'Israel, sol classificar-se com auriñaciense i datar-se entre 40. 00 i 18 500 a. C.[3][4][5][6] És possible que siga una de les primeres manifestacions conegudes d'art humà, junt en les peces d'ocre de la Cova de Blombos, abans de l'eclosió de la pintura rupestre en Europa.[7]
El Auriñaciense llevantí forma part del canvi tecnològic del Paleolític mig al Paleolític superior, pero l'arribada dels humans moderns Auriñaciense Levantino a l'Alce encara és anterior al Auriñaciense llevantí en decenes de mils d'anys.[8] L'entitat més primerenca del Paleolític superior és l'Amariense local, en la primera tecnologia completa de full/cuchilla, a la que succeïx el Auriñaciense llevantí, possiblement despuix d'uns pocs mils d'anys de coexistència. [8] El periodo emiriense i el periodo amariane formen els primers periodos del Paleolític superior, que corresponen a les primeres etapes de l'expansió del Homo sapiens fòra d'Àfrica.[9] A partir d'esta etapa, els primers humans moderns provablement varen emigrar a Europa per a formar el començ del Paleolític superior europeu, incloent la cultura auriñaciense.[9] Existix la possibilitat de que el Auriñaciense llevantí fora el resultat d'una influència inversa del Auriñaciense europeu, pero açò seguix sense resoldre's.[8]
Fases
[editar | editar còdic]Hi ha tres fases:[8]
- Paleolític superior III (Anteliense inferior).
- Paleolític superior IV (Anteliense superior): proliferació de tipos de buriles i disminució del número de puntes de Font-Yves. Primer i casi únic us d'os per a ferramentes en la regió, molt rar en qualsevol cas.
- Paleolític superior V (Athlitiense): especialisació del Anteliense en reaparició dels gavinets Chatelperroniense' del Emiriense.
Pròxim periodo: la cultura microlítica Kebariense
[editar | editar còdic]A finals del Auriñaciense llevantí es varen produir canvis graduals en les indústries líticas. La primera fase del Epipaleolítico de l'Orient Pròxim, també coneguda com Kebariense, dura des de 20 000 fins a 12 150.[10] Es troben per primera volta chicotetes ferramentes de pedra anomenades microlitos i gavinetades retocades. Els microlitos d'este periodo cultural diferixen molt dels artefactes auriñacienses.
Jaciments
[editar | editar còdic]El-Quseir[11]
Umm el Tlel[11]
Artefactes
[editar | editar còdic]-
Cultures musteriense i auriñaciense, buriles de pedra utilisats per a fer incisions en pedra i fusta, Qafzeh, Hayonim, Cova del-Wad, 250 000-22 000 a. C. Israel
-
Cultura auriñaciense ossos incisos d'animals, Cova d'Hayonim, 28 000 a. C
-
Ferramentes òssees de la cultura Auriñaciense (agulla, puntes i ferramentes per a perforar forats), Cova de Hayonim, 30.000 a. C.
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2013) Stone Tools in the Paleolithic and Neolithic Near East: A Guide (en en), Cambridge University Press, pp. 154–155. ISBN 9781107006980.
- ↑ (2013) Stone Tools in the Paleolithic and Neolithic Near East: A Guide (en en), Cambridge University Press, p. 154. ISBN 9781107006980.
- ↑ Treasures of the Holy Land: Ancient Art from the Israel Museum (en en), Metropolitan Museum of Art, p. 29. ISBN 9780870994708.
- ↑ "Horse from Hayonim Cave, Israel, 30,000 years" in Israel Museum Studies in Archaeology (en en), Samuel Bronfman Biblical and Archaeological Museum of the Israel Museum, p. 10.
- ↑ «Hayonim horse» (en en). Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2020.
- ↑ The Aurignacian at Hayonim Cave (en en), pp. 35–36.
- ↑ After Eden: The Evolution of Human Domination (en en), Duke University Press, p. 57. ISBN 9780822339380.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 “The Levantine Aurignacian: a closer look” (en) . Lisbon: Institut Português de Arqueologia (Trabalhos de Arqueologia Bar-Yosef O, Zilhão J, editors. Towards a definition of the Aurignacian. 45): 317–352.
- ↑ 9,0 9,1 The Human Career: Human Biological and Cultural Origins (en en), University of Chicago Press, p. 610. ISBN 9780226027524.
- ↑ Simmons, 47-48.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 (2013) Stone Tools in the Paleolithic and Neolithic Near East: A Guide (en en), Cambridge University Press, pp. 150–151. ISBN 9781107006980.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Simmons, Alan H., The Neolithic Revolution in the Near East: Transforming the Human Landscape, 2007, University of Arizona Press, ISBN 978-0816529667, google books
- M. H. Alimen and M. J. Steve, Història Universal sigle XXI. Prehistòria. Sigle XXI Editors, 1970 (reviewed and corrected in 1994) (original German edition, 1966, titled Vorgeschichte). ISBN 84-323-0034-9
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Auriñaciense levantino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.