Musteriense

El '___protected_title_0___' és un complex tecnològic i estilístic englobat dins del Paleolític mig i relacionat en el ___protected_title_1___. Va sorgir fa uns 125.000 anys i va perviure fins a fa uns 40 000 anys (30 000 en alguns llocs del sur d'Europa com la península ibèrica i la península itálica).^[1] El seu nom procedix del abric rocós de Li Moustier (França), a on Gabriel de Mortillet va descobrir en 1860 una indústria lítica prehistòrica, que s'associa en els fòssils de ___protected_title_2___ trobats en 1907. Esta indústria usa com a matèries primeres principals el sílex i la quarsita. Les ferramentes més característiques són raederas, puntes, hendidores, gavinets d'esquena, etc.^[2]

Característiques

Encara que alguns autors consideren que en este moment varen aparéixer les primeres cabanyes a l'aire lliure en els llocs de clima més càlit, mentres que en els que mantenien un clima més fret (o en moments de clima fret) el home es refugiava a l'abric de covas, atres investigadors opinen que les primeres cabanyes varen aparéixer en el Paleolític Superior.

Apareixen els primers enterrament relacionats bàsicament en tres tipos de ritos:

El ritual de morts dures
El canibalisme ritual
El cult al orso de les cavernes.

l'indústria lítica es realisa bàsicament sobre lascas i es caracterisa per l'us de la tècnica de talla Levallois, que permet crear útils més especialisats.

El método de la tècnica de talla Levallois consistix en obtindre una o vàries lascas de forma predeterminada a partir d'una preparació particular del núcleu, en forma facetada. Es produïxen lascas de formes més o menys triangulars o de tortuga, de les que poden sorgir, en retocs marginals, raederas, o en un retoc major, puntes de proyectil.

Útils

Indústria lítica destacada:

Puntes Musterienses, fetes sobre lascas, triangulars robustes, llaugerament curvades en la base (estil "forma de sabata") i en retocs forts en les vores (tipo "escaleriforme").
Hendedorés, realisats sobre lascas, normalment grans, que es caracterisen pel seu tall travesser.
Gavinets d'esquena, lascas o fulls amples, en les quals s'ha treballat una vora en retoc abrupte.
Denticulados, realisats sobre lascas, a on el tall està treballat en una série de muescas.
Raspadorés, útils en els que la part activa està constituïda per un front moderadament redonejat.
Perforadorés, tenen una punta fina i acerada.
Raederas, són instruments realisats sobre lascas o sobre full, per retoc continu.
Buriles, tenen en la seua part activa un tall recte o en bisell.

Són característics els instruments en mànecs.

Bibliografia

Anderson-Gerfaud, P. et Helmer, D. (1987) "L'emmanchement au Moustérien"; La main et l'outil: taques et emmanchement préhistoriques: 37-54; Stordeur, D., (Éd.), Travaux de la Maison de l'Orient 15.
Arsuaga Ferreras, Juan Luis (1999) El collar del Neandertal. Madrit: Edicions Temes de Hui. ISBN 84-7880-763-4)
Vores, F. et Bourgon, M. (1951) "Li complexe moustérien: Moustériens, Levalloisien et Tayacien" L'Anthropologie 55: 1-23.
Vores, F. (1953) "Essai de classification dones industries 'moustériennes'"; Bulletin de la Société Préhistorique Française, t. L, pp. 457-466.
Boëda, E. (1994) Li concept Levallois : variabilité dones méthodes. Paris: CNRS, monographie du CRA n.° 9, 280 p.

Carbonell, Eudald; S. Giralt,; B. Márquez i uns atres (1992) "El conjunt lito-tècnic de la Serra de Atapuerca en el marc del Pleistoceno Mig europeu". Evolució humana en Europa i els jaciments de la serra de Atapuerca: 445-533. Jornades Científiques, Castell de la Mota, Medina del Camp. Valladolit: Conselleria de Cultura i Turisme, 1995. ISBN 84-7846-386-0
Farizy, C., David, F. et Jaubert, J. (1994) Hommes et bisons du Paléolithique moyen à Mauran (Haute-Garonne). Paris, CNRS, XXXème supplément à Gallia Préhistoire.
Féblot-Augustins, J. (1997) La circulation dones matières premières au Paléolithique. Liège: ERAUL.
Jaubert, Jacques (1999) Chasseurs et artisans du Moustérien, Paris: La Maison dones Roches ISBN 2-912691-05-2
Maureille, B. (2004) Els premières sépultures. Paris: Li Pommier.

Vore també

Notes i referències

↑ Arsuaga, Juan Luis (2004). El collar del Neandertal. En busca dels primers pensadors., tercera edició, Random House Mondadori, pp. 97-100. ISBN 84-9759-298-0.
↑ «La cultura musteriense». Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2020. Consultat el 16 de febrer de 2020.

Predecessor: Achelense	Cultures d'Europa Paleolític Mig 300000 a. C.-35000 a. C.	Successor: Perigordiense Auriñaciense

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Musteriense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Arsuaga, Juan Luis (2004). El collar del Neandertal. En busca dels primers pensadors., tercera edició, Random House Mondadori, pp. 97-100. ISBN 84-9759-298-0.

[2] «La cultura musteriense». Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2020. Consultat el 16 de febrer de 2020.

[1]

[2]