Raedera

Raedera

Raedera lateral de quarsita.

Una raedera és un útil lítico prehistòric fabricat sobre una lasca (en sentit ampli), en un o vàries vores treballades per retocs, generalment escamosos i monofaciales (llevat excepcions), continus i molt regulars, que solen ocupar tota la vora de la lasca, formant un front funcional (talle) uniforme, sense irregularitats (cóncau, rectilíneo o convexo), que va poder servir tant per a raer (raspar: moviment travesser), com per a tallar (moviment llongitudinal).

Generalment el retoc no servix per a esmolar la vora, puix les lascas tenen, per naturalea, talls tallants; no obstant estos són molt fràgils; és dir, el retoc és un modo de recuperar una vora danyada o de reforçar-ho per a una tasca costosa. En definitiva, el front d'una raedera deu ser tallant, regular i resistent.

Per la seua varietat i abundància, les raederas constituïxen un dels grans grups d'útils del Paleolític Mig sobretot del Musteriense; de fet a voltes, junt en els denticulats, es diu que formen un grup característic: grup musteriense. No obstant, pese a que no són molt abundants, les raederas apareixen molt abans, durant el Paleolític Inferior i sobreviuen, encara que siguen ya més escasses, fins a periodos molt recents de la Prehistòria.

Varietats

Dins d'esta definició general hi ha numeroses variants que es determinen pel tipo de retoc, la localisació i número tangentes i les que sí els tenen, que reben el nom específic de Raederas convergents (molt semblades a les puntes musterienses, pero en la zona apical roma) que, ademés, poden tindre variants encara més precises com les Raederas desviades i les Raederas en retoc altern.

• Raederas especials: són la categoria més rara, ademés, comprén tipos molt heterogéneus:
  • Raedera d'esquena aprimada: és una raedera en dos vores retocades, pero solament un (el que està més cuidat i és més regular) actua com a front funcional; l'atre està tallat de forma descuidada, en lascados desiguals i rep el nom de esquena aprimada: Vores va propondre que esta esquena servia per a acondicionar una lasca massa grossa.
  • Raedera en retoc abrupte: el seu front funcional s'obté per mig d'un retoc abrupte. Per a que no siga confosa en un gavinet d'esquena deu carir de vores tallants opostes a dit front.
  • Raedera en retoc bifacial: és un tipo molt poc freqüent el front del qual de raedera es fabrica en un retoc bifacial. A voltes s'assembla als bifaces, en els que és fàcil confondre'ls, pero tenen una morfologia molt concreta i carixen de certes característiques d'este tipo d'útils. Casi sempre són de morfologia oval i de dimensions considerables. La cara inferior de la lasca-soport ha segut coberta per grans lascados plans, invasores, que fan desaparéixer, no només el concoide, sino pràcticament tota la cara inferior. A partir d'esta, l'atra cara ha segut retocada per lascados més menuts, a sovint escamosos o escaleriformes. La secció és casi sempre asimètrica, concretament pla-convexa. Ademés, el costat opost al front de la raedera és gros i abrupte, a sovint conserva el córtex natural de la roca, en qualsevol cas és romo.

Vore també

• Raspador