Cuevas de Goyet
Les coves de Goyet (en francés: Grottes de Goyet) són una série de coves conectades situades en Valonia en un penya-segat de pedra calcàrea a uns 15 m per damunt del riu Samson, prop del poble de Mozet en el municipi de Gesves de la província de Namur, Bèlgica. El jaciment és una localitat significativa de l'ocupació regional dels neandertals i dels primers humans moderns europeus, ya que es varen descobrir mils de fòssils i artefactes que s'atribuïxen a una llarga i contínua seqüència estratigráfica des de fa 120 000 anys, el Paleolític Mig, fins a fa menys de 5000 anys, el Neolític tardà. Destaca per ser un dels primers llocs en el història de l'humanitat en signes de domesticació canina. Durant les extenses excavacions realisades pel geòlec Edouard Dupont, que va realisar els primers sondejos ya en 1867, es va identificar una sòlida seqüència de sediment.[1][2] El jaciment va ser inclós en el registre del Patrimoni Nacional belga en 1976.
Lloc
Situades just al sur del castell de Goyet, les coves són essencialment galeries subterrànees de 250 m de llongitut, riques en espeleotemas i tallades en la pedra calcàrea durant millons d'anys per les aigües del riu Sansón dins del massiç calcáreo de 90 ha.[3]
El massiç està dividit en zones:
- Terrasse classique
- Troisième Caverne
- Abri supérieur
- Trou du Moulin
En 1999 es va descobrir una extensa ret de galeries, composta per una ret central i una atra perifèrica, que duen el nom de zones concretes: Régal dones Fees, Atlantide, Ix-li de Cristal, etc.[4][5]
Excavacions
Estratigrafia
Edouard Dupont va identificar cinc horisons de sediment o concentracions de jaciments en la cova, tres prop de l'entrada de la cova i dos en cambres més profundes. Marcel Otte va recomençar les excavacions en la década de 1970. Entre 1998 i 2004 es varen realisar noves excavacions. Els investigadors contemporàneus afirmen que els métodos d'excavació de Dupont en el XIX "no complixen els estàndarts actuals". Les seues seqüències de sediment es consideren poc precises i els seus descobriments en els archius del Real Institut Belga de Ciències Naturals han segut revisats i reclasificados en els últims anys.[1][6]
- Horisó 1: Magdaleniense (datació per radiocarbono AMS en ossos d'animals, que oscila entre fa 14 300 i 31 750 anys)
- Horisó 2: Magdaleniense (dos dates, fa 14 100 a 14 760 anys, una 29 420 sense calibrar)
- Horisó 3: múltiples ocupacions mixtes, inclós l'Auriñaciense (tres dates, fa 23 400 a 27 600 anys)
- Horisó 4: Gravetiense
- Horisó 5: principalment ossos de gose de les cavernes i de lleons de les cavernes.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The caves that prove Neanderthals were cannibals». Phys.org.
- ↑ «Goyet Cave (Belgium) - Evidence for Early Dog Domestication». Archaeology about com. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2016.
- ↑ «The Caves of Goyet - Landscape & Nature - Discover -». Beauxvillages.be. Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2021.
- ↑ «365 Discovery days - Tourist Attractions and Museums in Belgium - Goyet Caves». 365.be.
- ↑ «Amazing Belgium: Caves of Goyet».
- ↑ “Neandertal cannibalism and Neandertal bones used as tools in Northern Europe : Scientific Reports - it appears that the levels described by Dupont actually represent a mix of material from different periods” (2016). Scientific Reports 6: 29005. doi:. PMID 27381450.
- ↑ “Predormancy omnivory in European cave bears evidenced by a dental microwear analysis of Ursus spelaeus from Goyet, Belgium” (2009). Proceedings of the National Academy of Sciences 106 (36): 15390–15393. doi:. PMID 19706401. Bibcode: 2009PNAS..10615390P.
Bibliografia
- Mark Derr (27 October 2011). How the Dog Became the Dog: From Wolves to Our Best Friends. The Overlook Press. pp. 69–. ISBN 978-1-59020-991-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuevas de Goyet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.