Rasa mareal
]]
Una rasa mareal, rasa intermareal, rasa llitoral, rasa, plataforma conformada per les ones, plataforma costera o plataforma d'abrasió, és una plataforma rocosa costera, al nivell de la marea baixa, que apareix per davant d'un penya-segat rocós. Es tracta d'una formació deguda a l'erosió de la mar sobre est, que es produïx solament si es dona una série de factors com són els tipos i disposició en capes de les rocas i una diferència intermareal significativa (altura entre la marea alta i la baixa).
La rasa està, per tant, llaugerament per baix del nivell marí i és visible en la marea baixa i davant la retirada de l'onage.[1] A voltes el costat de terra de la plataforma està coberta per arena, formant la plaja, i la plataforma només pot ser identificada en les marees baixes o quan les tormentes desplacen l'arena.
Formació
[editar | editar còdic]
L'onage va socavant la base del penya-segat, lo que provoca posteriorment la solsida de la part superior, en un procés continu que fa retrocedir la paret rocosa, pero sense afectar a la zona per baix del nivell de la marea baixa. Normalment la roca sumergida reduïx la força del onage, per lo que la seua erosió sobre el penya-segat disminuïx i el procés de reculada es deté als pocs metros. No obstant, en zones a on la diferència intermareal és gran, l'onage és intens i el tipo i disposició de les roques és propici, el procés de reculada continua fins a decenes o centenars de metros, donant lloc a una plataforma de roca en el nivell de la marea baixa que és la rasa mareal.
Es forma en acabant de que ones destructives impacten contra la paret d'un penya-segat, causant un tall entre les marques de les marees alta i baixa, principalment com a resultat de corrasión i energia hidràulica, creant una muesca tallada per les ones. Esta muesca paulatinament s'expandix per a crear una cova. Les ones socaven esta part fins que el sostre de la cova no pot ser sostingut per la pressió i erosió que actuen sobre ell, i colapsa, lo que resulta en la retirada del penya-segat cap a terra ferma.cita requerida La base de la cova forma la plataforma mentres que l'erosió de les ones desfà el material derrocat formant trossos menuts, a l'hora que algunes parts del penya-segat pot ocórrer que siguen llavades per l'mar. Si això succeïx en l'extrem de la plataforma, es forma un terrat.
Per la contínua acció de les ones, una plataforma conformada per les ones és un entorn extremadament hostil, i solament els organismes més resistents poden utilisar-ho cóm caseta ecològica.
El flysch
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Flysch.
Un factor habitual per a que es produïxca una rasa mareal és que el penya-segat es componga de flysch, capes primes de roques dures (calcàrea, pissarra, etc.) intercaladas en atres més blanes (arenisca, argila, etc.) i que estes capes estiguen en posició inclinada o vertical (per plegaments tectónicos). Esta disposició favorix la reculada, ya que l'erosió sobre les capes blanes deixa aïllades i debilitades les capes dures, que aixina són erosionades més fàcilment, pero al mateix temps l'existència de les roques dures protegix a les blanes per baix del nivell de la marea, ya que d'una atra forma no es donaria orige a la rasa. Esta protecció en el nivell de marea baixa no és total, produint-se un desgast alguna cosa major en les roques blanes, lo que produïx les característiques regates, com si la roca haguera segut "llaurada" per l'mar. Esta rasa en el temps fa que la part d'avall de la paret es vaja erosionant, lo que al final produïx una afonada de pedres.
Degut a que la rasa mareal queda al descobert durant la marea baixa, es genera una important riquea biològica a on abunden els crustacis, algas, etc.
La rasa mareal de la costa vasca, en especial el tram guipuscoà entre les localitats de Zumaya i Deva, és un dels millors flysch mundials a on es poden apreciar totes les seccions del Paleoceno del planeta, des de la primera capa fins a l'última, en una excelent conservació del registre fòssil.[2]
Us d'eixemples antics
[editar | editar còdic]Antigues plataformes conformades per les ones aporten proves dels nivells marins i de llac en el passat. Plataformes elevades i abandonades, a voltes trobades darrere de plages modernes, són evidència de nivells més alt de mar en un passat geològic[3] i han segut usades per a identificar àrees d'ajust isostático. Usant métodos científics de datat, o examinant fòssils marins que es troben en les plataformes, és possible determinar quan es va formar la plataforma, brindant a geógrafos i geólogos informació sobre nivells de la mar en temps passats. Este método ha segut usat en Regne Unit i atres àrees prèviament cobertes per glaciars per a calcular la velocitat en la que el terreny s'eleva ara que ya no està cobert de gèl.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/prensa/20070618/guipuzcoa/treintena-geologos-tractaren-esta_20070618.html] "una de les millors i més espectaculars seccions del Paleoceno del planeta, a on es pot contemplar des de la primera capa fins a l'última" El Correu 18/6/2007
- ↑ Wilson, M.A., Curran, H.A. and White, B. 1998: Paleontological evidence of a brief global siga-level event during the last interglacial. Lethaia 31: 241-250.[1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rasa mareal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.