Cova de Praileaitz

Entrada a la cova

La Cova de Praileaitz I s'ubica en el municipi guipuscoà de Deva, en el País Vasc, Espanya. En ella s'han trobat una colecció de pintures rupestres "a pur de ralles i punts" especialment rellevants junt a 29 decorats datats en el periodo del Magdaleniense inferior en una antiguetat d'uns 15.500 anys. Les troballes donen peu a l'hipòtesis de que la gruta va ser sèu d'algun chaman. S'han trobat també ferramentes líticas datades en un periodo temporal d'entre 40.000 i 120.000 anys i evidències d'haver segut hàbitat d'hòmens de Cromañón i Neandertal. Està declarada monument protegit.

La cova està ubicada en l'entorn d'explotació de la pedrera Sasiola, que manté l'activitat posant en risc el jaciment.

Història

La cova va ser descoberta per Mikel Sasieta i Juan Arruabarrena en l'any 1983. Les primeres excavacions de la Cova de Praileaitz I es varen realisar a principis de l'any 2000 per la Societat de Ciències Aranzadi baix la direcció de l'arqueòlec Xabier Peñalver. En les campanyes efectuades en els anys 2006 i 2007 va aparéixer numerós material atribuible a la cultura Magdaleniense.

A principis d'agost de 2006, es varen localisar vàries pintures rupestres paleolíticas durant una excavació arqueològica. Es tracta d'un conjunt iconográfico no figuratiu compost de varis conjunts de punts rojos i ralles, aïllats o formant séries. Els investigadors opinen que les pintures varen ser realisades fa uns 18.000 anys i són atribuibles a la cultura Solutrense.

En juliol de 2014 es descobrix una nova entrada que ve a confirmar una hipòtesis de treball de l'equipe investigador i posa de manifest l'amplitut del conjunt càrstic. La nova entrada, en les noves galeries descobertes, pot contindre la part principal del jaciment, ya que els humans del Paleolític habitaven preferentment en les boques de la coves, no en el seu interior. S'estima que es trobaran materials del Paleolític superior i del Musteriense. La nova entrada va ser desescombrar en les excavacions de 2015, deixant una boca de tres metros d'altura. En les excavacions de la campanya de 2016 varen aparéixer restants d'indústria lítica del Paleolític Mig i vestigis també de fauna, tant carnívors com a herbívors.

Els estudis de georradar sobre l'àrea de l'entrada principal de la cova donen com a resultat que hi ha una gruixa excavable de 6 metros, mentres que en l'entrada descoberta en 2014 la gruixa és de més de dèu metros. Hi ha evidències de habitacionalidad datades en el Paleolític Mig. Els restants líticos trobats són de quarsita, esquistos i ofitas, trobant-se solament una ferramenta de sílex, quan este material és el més comú usat en eixa época. Crida l'atenció que no s'haja trobat cap raedera, ya que este útil era el més habitual.

Es documenta que la cova va ser usada pels australopitecus neandertalés, les fonts del qual d'alimentació ëran la caça i la recolecció.

Problemes per l'interferència de la pedrera Sasiola

La cova està situada a uns 3 km de la mar, junt a la pedrera de Sasiola i dins del seu actual àmbit d'explotació, lo que supon una amenaça per a la conservació de les pintures, de la pròpia cova i del seu entorn (en el que existixen abundants restants prehistòrics).

El 24 de maig de 2007, la Societat de Ciències Aranzadi va propondre que s'establira una àmplia àrea de protecció entorn a la cova i un proyecte per a posar en valor la zona.

El 17 de juliol de 2007, el Govern Vasc va aprovar (en els vots en contra dels socis de Govern Ezker Batua i Eusko Alkartasuna) un Decret (120/2007) que establia un àrea de protecció de 50 metros al voltant de el "santuari" rupestre. Este nivell de protecció va ser considerat insuficient per la Societat de Ciències Aranzadi, encarregada de l'excavació arqueològica i de l'estudi de l'art rupestre de la cova, i per atres colectius defensors de l'important jaciment.

El 14 de decembre de 2007, el Parlament Vasc va demanar al Govern Vasc la paralisació cautelar de les activitats de la pedrera i l'ampliació de la zona de protecció de la cova. El Govern Vasc arguyó que el decret de juliol de 2007 proporcionava suficient protecció, per lo que no va atendre a dites peticions.

A finals de febrer de 2008, l'Agència Vasca de l'Aigua (Uraren Euskal Agentzia) del Govern Vasc va paralisar provisionalment les obres de la pedrera en la zona per a estudiar el possible incompliment de la Llei 22/1988 de Costes. En abril, dita Agència va obrir un expedient sancionador a l'empresa explotadora de la pedrera, tot això per efecte de la denúncia que va presentar l'associació MNT en agost de 2008.

En els municipis de Deva i Motrico existixen colectius ciutadans que treballen per a la protecció del patrimoni rupestre d'esta cova i que han denunciat sistemàticament tots els incompliments detectats.

L'empresa explotadora va ser sancionada administrativamente a finals de setembre de 2008 per l'Agència Vasca de l'Aigua, per explotar els àrits en la zona sense les llicències pertinents: multa de 60.000 euros i obligació de repondre la zona abans de tres mesos. La Llei de Costes obliga a repondre i restituir la zona, pero va ser omés este detall en la Resolució sancionadora de l'Agència Vasca de l'Aigua.

La Comissió de Cultura del Parlament Vasc va solicitar a finals de 2008 ampliar la zona de protecció a 500 metros, d'acort en l'informe de J. Clottes, i que s'estudiara la compensació a l'empresa per la possible necessitat d'abandonar la zona. No obstant, el Govern Vasc d'Ibarretxe no va atendre dita solicitut.

A principis de 2009, l'empresa explotadora encara no havia restaurat la zona i va recórrer la sanció de l'Agència Vasca de l'Aigua per a pressionar econòmicament davant lo que consideren els seus llegítims drets d'explotació de la zona costera afectada, sent atesos els seus arguments per el TSJPV (Tribunal Superior de Justícia del País Vasc), que cautelarment va suspendre parcialment la sanció. La Diputació Foral de Guipúscoa va suprimir totes les ajudes econòmiques que estaven dotades per a realisar les investigacions arqueològiques en la cova, per lo que no hi ha testics molests en la zona.

En l'any 2016, l'empresa responsable de l'explotació de la pedrera, Zeleta SL, va posar en marcha un intent de modificar l'deslindar dels bens de domini públic marítim-terrestre del tram de la marge dreta de la riga de Deva, que, segons establix l'Orde Ministerial aprovada el 30 de juliol de 2001, comprén al tram que va des del pont de Sasiola fins a la desembocadura de la riga, per a reduir la zona de servitut, deixant la cova de nou dins de l'àrea d'explotació, solament protegida per la Llei de Patrimoni que contempla un radi de 50 m al voltant de l'entrada de la gruta.

Diversos colectius conservacionista, com Mutriku Natur Taldea, critiquen l'escassa protecció brindada al jaciment i la molt dèbil postura de les institucions en el seu defensa, aixina com l'indemnisació de 18,4 millons d'euros que el Govern Vasc va donar a l'empresa que explota la pedrera per a compensar els perjuïns a la seua activitat que podria ocasionar-li el decret que calificava a Praileaitz com ben cultural calificat.