Jardí públic
.jpg){kind=link}
Un jardí públic és un espai vert obert a tot públic, a on es cultiven plantes i arbres en fins recreatius, ornamentals i de millora de l'ambient urbà. Fins a el XVI, els jardins d'espargiment eren privats i dels estaments privilegiats. Eren propietat de membres de l'aristocràcia i eclesiàstics i s'obrien, en ocasions, per a chicotetes recepcions. El jardí es distinguix del parc pel caràcter més construït del seu paisage i la seua vegetació. Una atra de les seues característiques és l'us molt notable de plantes estrangeres, a voltes inclús de vegetació exòtica.
Jardins públics de el XVI
[editar | editar còdic]El poble pla no podia tindre accés als jardins privats, passejava per les proximitats de les altes parets que circundaban estos jardins aristocràtics. Les seues zones de recree o reunió es llimitaven a passejar o assentar-se en les nuetes places o en les portes de les muralles de les ciutats; en estos últims llocs solia haver àrees obertes, en alguns casos en praderies o alliniacions d'arborat en els camins. En algunes ciutats italianes, com les alliniacions perimetrals de la muralla de Lucca, es varen escomençar a plantar files d'arbres, estes plantacions de vàries alliniacions es coneixen com alamedas.
Durant la segona mitat de el XVI, en Espanya es varen començar a alçar els primers monuments urbans i es varen plantar les primeres alamedas; estes, plantades en alguns casos dins dels recints amurallados de les ciutats espanyoles varen ser els primers jardins públics d'Europa.
Ya durant el XVII, en les ciutats del restant d'Europa, es varen continuar erigint monuments. La monarquia absolutista estava en el seu apogeu. L'arquitectura i el disseny dels jardins eren reflex del desig d'ostentació dels monarques. Estos jardins encara no havien començat a ostentar la condició de jardins públics i, sobretot, complien el desig de la monarquia o l'aristocràcia d'expressar el seu control sobre la ciutat. En Londres varen proliferar ya en el XVIII, XIX i XX variants de jardins privats compartits, d'aspecte urbà i plantats en el centre d'una agrupació de cases, pero tancats al públic. Estos encara pertanyen i només estan disponibles per als propietaris de les vivendes limítrofes
Alguns jardins dels sigles XVI i XVII
[editar | editar còdic]- Prat Vell, Madrit (1570) (destruït). Plantació d'una arboleda llongitudinal, disposta en un únic renc en el cas del Prat dels Recoletos Agustinos i en tres alliniacions en el dels Jerónimos, vore en el pla de Pedro Teixeira Albernaz (1656).
- Alameda de Hércules, Sevilla (1574)
- Alameda, Ecija (Sevilla) (1578) (desaparegut)
- Alameda Central, Mèxic, D. F. (1592)
- Alameda i prat de Moorfields, Londres (1605) (desaparegut)
- Alameda dels Descalzos, Llima (1611)
- Passejades del Saló i de la Bomba, Granada (1612)
- Campos Elíseos, París (1640)
- Unter donen Linden, Berlín (1647), originalment un parc real urbà privat
- Passejada Cours Mirabeau, Aix-en-Provence (1649-1658)
- Passejada de Chamars, Besanzon(1653)
- Passejada al sur de la Muralla Aureliana, Roma (ha. 1658, perduda)
- Parc Colombiére, Dijon (França) (1672)
- Plaça de Vosges, París (1682)
- Kongens Nytorv, Copenhague (1690)[1]
Jardins públics de el XVIII
[editar | editar còdic]No va ser sino fins a 1789 quan en l'agitació de la Revolució Francesa es varen obrir les portes dels palaus i residències de l'aristocràcia urbana i del clero.
El poble va descobrir la naturalea dels jardins privats d'estil francés o l'exuberància dels pintorescs jardins anglesos que s'ocultaven despuix dels alts murs. Molts d'estos es varen convertir en propietat de l'Estat, en la seua totalitat o en part; a partir de llavors estos grans jardins privats es varen posar a disposició del públic. En certes ciutats, els ilustrats varen promoure nous jardins públics com va ocórrer en el Prat Vell de Madrit, o el Jardí de Luxemburc de París.
Va nàixer llavors lo que es considera, en sentit modern, el jardí: un paisage natural urbà, plantat i ordenat per el home i mantingut per la comunitat per al fruïment de tots.
Alguns jardins de el XVIII
[editar | editar còdic]
- Hyde Park, Londres (1728). Orige: jardí Real privat separat dels jardins del Palau de Kensington.
- Passejada del Prat, Madrit (1763)
- Passejada de Recoletos, Madrit (1763)
- Promenade (Münster) de Münster, Alemània (1764)
- Passejada Bucareli, Mèxic (1778)
- Jardí de Floridablanca, Múrcia (1786)
- Camp Gran, Valladolit (1787)
- Jardin de Luxemburc, París. Orige: jardí Real privat obert al públic en (1789).
- Li Cours Saleya, Niça, França, (XVIII)
- Alameda Central, Toluca de Lerdo, Mèxic (XVIII)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Panzini, Franco, (1993)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Panzini, Franco, Per i piaceri del popolo. L'evoluzione del giardino pubblico in Europa dalle origini a el XX secolo. Bolonya, Zanichelli Editore, 1993.
- Albardonedo Freire, Antonio (2002), L'Urbanisme de Sevilla durant el regnat de Felipe II. Sevilla, Guadalquivir Edicions, ISBN 84-8093-115-9, pp. 191-208.
- Catalano, Mario; Panzini, Franco. Giardini storici: teoria i techniche vaig donar conservazione i restaure. Roma: Officina Edizioni, cop.1990
- Panzini, Franco, Progettare la natura : architettura del paesaggio i dei giardini dalle origini all'epoca contemporanea. Bologna : Zanichelli, 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín público» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.