Larnax (sarcòfec)

Erro al crear miniatura:

El «lárnax» i la corona d'or de Filipo II de Macedònia. Museu de Vergina.

El «lárnax»larnax o lárnaxλάρναξ; (del griego: larnakes, plural: λάρνακες) és un sarcòfec de fanc cuit o atobó (fanc sec) i de chicotet tamany, usat en l'Antiga Grècia com caixa o "cofre de cendres" (depòsit per als restants humans, be del cos -doblat sobre sí mateix- o de les cendres despuix de la cremació).

Els primers «lárnax» varen aparéixer en la civilisació minoica durant l'Edat del Bronze grega, quan varen prendre la forma de caixes rectangulars de ceràmica, dissenyats per a imitar un cofre de fusta, tal volta per a imitar als egipcíacs. Estaven ricament decorats en dibuixos abstractes, polps, escenes de caça i rituals de cult. També s'han trobat en la civilisació micénica, a on han aparegut temes com les desfilades de plañideras.

Durant l'últim periodo helenístic es varen fer populars els «lárnax» en forma de menuts sarcòfecs de terracota, alguns dels quals varen ser pintats en un estil similar als gots grecs contemporàneus.

En alguns casos especials, els «lárnax» es varen aplegar a fer en materials preciosos, com el trobat en Vergina, en el nort de Grècia, de el IV, realisat en or, en un sol en la tapa (font del motiu del Sol de Vergina). La tomba a on va ser trobat es creu que va pertànyer al rei Filipo II de Macedònia, pare d'Alejandro Magne. Quan es va trobar, contenia les cendres d'un home desconegut (aventurant que pogueren ser les del propi Filipo).