Anar al contingut

Tomba de Anfípolis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tomba de Anfípolis
Erro al crear miniatura:
Tamany de la tomba sobre el gran túmulo circular.
Mosaic de la segona cambra que representa el rapte de Perséfone per Hades.

La tomba de Anfípolis, també coneguda com la Tomba de Kasta és una antiga tomba macedónica redescubierta en Anfípolis (Macedònia Central, al nort de Grècia) en 2012, a la que es va ingressar en agost de 2014. La tomba és el major monument funerari que s'haja descobert en Grècia i per comparació supera al Gran Túmulo de Vergina (de 112 metros), a on reposen els restants de Filipo II de Macedònia.[1]

L'equip arqueològic va trobar evidències de que el León de Anfípolis va estar ubicat en el cim del túmulo i per això s'ha sugerit que un possible ocupant de la tomba va poder ser el general Laomedonte de Mitilene, que va ser relacionat en el monument felino per l'arqueòlec Oscar Broneer en 1940. S'han propost també atres personages històrics de el IV, com a diversos nobles macedonios o parents d'Alejandro Magne.

En setembre de 2015 l'equip d'arqueòlecs responsable de l'excavació, dirigit per Katerina Peristeri, va anunciar que, segons el resultat dels seus estudis, el monument funerari hauria segut erigit per orde d'Alejandro Magne com a homenage a Hefestión i hauria segut construït per Dinócrates.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Primeres excavacions en el túmulo de Kasta

[editar | editar còdic]

L'arqueòlec Dimitris Lazaridis va fer un número important de publicacions sobre les seues excavacions en Kasta durant la segona mitat de el XX. La seua investigació es va iniciar en 1954, i les primeres excavacions en el túmulo varen revelar en 1964, un mur de marbre en 41 metros de perímetro.[3]

Els estudis de camp sobre el mur circular perimetral, varen permetre calcular la seua circumferència total en 497 metros.[4] El túmulo es troba rodejat per un fos de dos metros d'ample i de 3.5 metros de profunditat. En el fos, del costat del túmulo es va construir en l'antiguetat un mur de pedra arenisca de 3 metros d'altura, recobert en lloses de marbre blanc llaurat i poliment.
S'especula que el domo va ser calculat pels seus constructors en el diàmetro d'un estadi d'época helenística de 157.5 metros. D'acort a eixe diàmetro la circumferència calculada seria de 494.8 m.[5]


Entre 1971 i 1985 Lazaridis va trobar la part superior del tossal intacte, pertanyent a l'Edat de Ferro, i una construcció en dimensions de 10x10 m i 5 m d'altura calculada. Esta estructura va ser reconeguda com la base del pedestal sobre el que s'havia colocat en l'antiguetat l'escultura del León de Anfípolis.

Excavacions 2014

[editar | editar còdic]

Aparte de la magnitut del monument que els experts diuen que du la chafada de la mà de Dinócrates de Rodas, el principal arquitecte d'Alejandro Magne, els arqueòlecs han desenterrado fins ara:

Antecámara

  • 15 escalons descendents i un pis de mosaics romboidals blaus i blancs.
  • Dos esfinges de marbre d'aproximadament 2 m d'altura que custodien l'entrada principal de la tomba.[6]

Primera cambra

Cariátides sobre els seus pedestals flanquejant l'ingrés a la segona cambra.
  • Un fresca imitant un peristilo jónico en pintura encara visible en la part superior de la que se senten les esfinges.
  • Dos estàtues femenines del tipo Cariátide en l'entrada de la segona antecámara. Estes escultures encara mantenen restants de pintura original en els peus i dits.

Segona cambra

Tercera cambra

  • El cap d'una de les esfinges de l'entrada i restants de les ales de les esfinges.[9][10]
  • Parts d'una porta de marbre que donava accés a la tercera cambra.[11]
  • Una tomba en cista, al voltant de 550 fragments d'ossos i restants d'elements decoratius. En l'estudi dels fragments òsseus, 157 d'ells han servit per a determinar que pertanyen a lo manco a cinc persones, entre les que es troba una dòna de més de 60 anys, dos hòmens d'entre 35 i 45 anys, un chiquet i una atra persona que va ser l'única els ossos de la qual varen ser incinerats. També hi ha ossos que pertanyen a algun animal.[12][13]

S'han iniciat els tràmits necessaris per a l'inclusió del jaciment arqueològic en la llista de Patrimoni de l'Humanitat.

Obertura

[editar | editar còdic]

La tomba va ser oberta en abril de 2023 per a científics investigadors. Els grups estan reduïts a cinc visitants i són acompanyats per arqueòlecs.
La tomba és objecte d'una restauració massiva, en el respal financer del Fondo de Recuperació i Resiliencia de la UE.
Es pensa que siga oberta al públic general en pocs anys.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. National Geographic Notícies. «En l'interior de la tomba de Anfípolis». National Geographic Society. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2015. Consultat el 5 d'octubre de 2014.
  2. «Περιστέρη: Το μνημείο της Αμφίπολης είναι του Ηφαιστίωνα».
  3. El història de les excavacions en la tomba de Kasta en Anfípolis, artícul en In.gr (en grec)
  4. Dendrinos D.S.«The Earth’s orbit around the Sun and the Tumulus at Kasta».Research Gate.Consultat el 4 d'agost de 2019.
  5. «Ancient Greek greu 'for Alexander the Great's friend Hephaestion'».Consultat el 4 d'agost de 2019.
  6. «[1]», National Geographic Notícies. Consultat el 5 d'octubre de 2014.
  7. «Comunicat de prensa del 12-10-2014. Ministeri de Cultura i Deports de Grècia». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2014. Consultat el 12 d'octubre de 2014.
  8. «Comunicat de prensa del 16-10-2014. Ministeri de Cultura i Deports de Grècia». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 16 d'octubre de 2014.
  9. «Comunicat de prensa del 21-10-2014. Ministeri de Cultura i Deports de Grècia». Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2014. Consultat el 12 de novembre de 2014.
  10. «Comunicat de prensa del 28-10-2014. Ministeri de Cultura i Deports de Grècia». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2014. Consultat el 12 de novembre de 2014.
  11. «Comunicat de prensa del 31-10-2014. Ministeri de Cultura i Deports de Grècia». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2014. Consultat el 12 de novembre de 2014.
  12. «Comunicat de prensa del 12-11-2014. Ministeri de Cultura i Deports de Grècia». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 12 de novembre de 2014.
  13. «Comunicat de prensa del 19-01-2015. Ministeri de Cultura i Deports de Grècia». Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2016. Consultat el 19 de giner de 2015.
  14. «[2]» (en anglés).


Referències

[editar | editar còdic]