León de Anfípolis
El León de Anfípolis és una escultura monumental de marbre, que representa a un lleó assentat sobre les seues pates atrasseres, situada en les ruïnes de l'antiga ciutat d'Anfípolis, en l'actual unitat perifèrica de Serres, Macedònia Central, Grècia. Este monument, al que habitualment se li assigna un caràcter funerari, va ser reensamblado a fins la década de 1930 per l'integrants de les escoles francesa i nortamericana d'Atenes, puix fins a eixa data els seus restants es trobaven dispersos. El lleó és datat habitualment com una obra de fins de el IV. En l'estatuaria helenística lleons com a est varen ser utilisats com a símbols sagrats macedonios i memorialés de guerra, sent este en particular comunament identificat com a fita de la tomba d'algun alt dignatario de l'Antiga Macedònia. És considerat el major monument arqueològic de Anfípolis,[1] figura icònica de Serres i símbol de la Macedònia Central grega.
Descobriment i reconstrucció
[editar | editar còdic]La primera referència moderna al monument és de 1912, quan membres de la 7.ª divisió del Eixèrcit Grec varen prendre nota de l'existència d'alguns dels seus restants dispersos. En 1916 soldats britànics, que operaven en la zona en el marc de la Primera Guerra Mundial alçant fortificacions en el pont del riu Estrimón, varen trobar peces del lleó i varen intentar saquejar-les i dur-les a Anglaterra. No obstant este pla va fracassar per l'alvanç de les forces búlgares, que varen prendre el mont Pangeo, iniciant un bombardeig de les posicions angleses.
En 1929, empreses nortamericanes varen guanyar un contracte per a canalisar el riu Strymon, dos dels seus ingeniers R.W. Gausmann i W.J. Judge varen quedar tan fascinats en els restants del lleó que en 1933 varen propondre una reconstrucció completa. Durant els seus treballs, els ingeniers varen extraure del riu grans cantitats de fragments d'arquitectura, eren de marbre, distinguibles per les seues dimensions idèntiques i per les seues vores finament treballats.[2]
A partir de 1936, els arqueòlecs J. Roger i O. Broneer varen iniciar estudis i la reedificaació del León de Anfípolis, dispost per ells prop del pont nou sobre el riu Estrimón i immediat a la carretera que va de la ciutat de Salónica a Kavala. Abdós investigadors varen identificar com a base del monument, de manera errònea segons arqueòlecs grecs posteriors, peces de marbre que havien segut part d'un dic o mur de contenció del riu Estrimón i que eren reutilisades des de l'época dels romans.[3]
En 1940, un d'estos estudiosos, Oscar Broneer, va publicar un primer text alusivo al monument en l'Universitat de Harvard, identificant-ho com una fita sepulcral hipotèticament dedicat a Laomedonte de Mitilene, general i companyer d'Alejandro Magne.
En este llibre Boneer relata detalladament les numeroses lloses de marbre, d'igual tamany i terminació, de les quals solament una part varen ser utilisades per a recobrir la base del pedestal.[4] Les lloses restants ubicades en la rodalies, varen ser consolidades i catalogades en 1970, per al Servici Arqueològic Grec.[2]
En este primer opúsculo despuix de la reconstrucció del monument, Boneer també va traçar paralels entre el simbolisme atribuït a l'escultura (tomba d'un gran militar local), l'ajuda internacional en la seua reedificaació i la situació conjuntural de l'época. Broneer aludia aixina a l'ambient previ a la Segona Guerra Mundial que va acompanyar les obres, recordant les velles glòries castrenses helèniques i l'amenaça d'enemics externs contra Grècia (les forces alemanes i italianes).[4]
Relació en el gran túmulo de Anfípolis
[editar | editar còdic]Des de setembre del 2014 estan en curs unes excavacions en la "Tossal Kasta" en la zona de Anfípolis, a on s'ha trobat la cridada Tomba de Anfípolis, datada entorn als anys 325-300 a. C..
El complex consta d'un túmulo de 158 metros de diàmetro, que es troba rodejat per un fos circular i en el seu interior un mur perimetral de pedra, de 3 metros d'altura, cobert de lloses de marbre blanc.
Conta en una estructura subterrànea, en pòrtic custodiat per dos esfinges aladas de marbre, dispostes en un modo llaugerament similar als, molt més antics, lleons de la porta principal de Micenas.
L'equip arqueològic, dirigit per Katerina Peristeri, va plantejar el hipòtesis que el "León de Anfípolis" hauria servit originalment com pináculo o coronació del túmulo. Esta idea es va vore reforçada per la troballa de lloses de marbre en el cim del túmulo que serien part del pedestal original de l'escultura.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ David Sacks, Oswyn Murray, Lisa R. Brody. Encyclopedia of the Ancient Greek World Facts on File library of world history. Infobase Publishing, 2009, ISBN 1438110200, 9781438110202, p. 28.
- ↑ 2,0 2,1 Betsey Robinson. «The Pride of Amphipolis». Consultat el 5 d'agost de 2019.
- ↑ Το Λιοντάρι της Αμφίπολης αγναντεύει την αρχική του θέση (El León de Anfípolis enfrontat al seu emplaçament original). Kathimerini, 29, 3, 2013.
- ↑ 4,0 4,1 Oscar Broneer (1941). The lion monument at Amphipolis., Harvard University Press,.
- ↑ Mary-Ann Russon.Amphipolis Greek Tomb Discovery in Pictures: Could Alexander the Great Be Buried Here?. International Business Claves, 13 d'agost de 2014.
- ↑ Arqueòlecs troben en Grècia una tomba de l'era d'Alejandro Magne [1] archivat en Wayback Machine.. La Tercera. 12/08/2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «León de Anfípolis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.