Metopa
En l'arquitectura clàssica, una metopa, paraula provinent del grec μετόπη (obertura),[1] és un panel o peça rectangular de pedra, marbre o terracota que ocupa part del friso d'un entablamento dòric d'un edifici clàssic, situada entre dos triglifos.[1]
Cada metopa estava decorada en bajorrelieves. Els seus temes eren variats i es varen caracterisar pel fet de relatar successos històrics o mitològics. La seua funció era, sobretot, decorativa i estava policromada.
Metopes en l'art romànic
[editar | editar còdic]Les metopes s'han seguit utilisant en atres estils arquitectònics. En l'art romànic les metopes estan dispostes entre els canecillos, conformant un friso similar al de l'estil clàssic grec.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metopa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.