Senyor de Sipán
El Senyor de Sipán va ser un antic governant mochica de el III, cultura que va dominar el noroest del Antic Perú. Els seus restants varen ser descoberts en el lloc arqueològic d'Huaca Rajada-Sipán (Lambayeque) en juliol de 1987 per un equip peruà d'arqueòlecs liderat per Walter Alva i Luis Chero Zurita, aixina com l'antropòloga Susana Meneses.
Esta troballa va marcar una important fita en l'arqueologia del continent americà perque, per primera volta, es va trobar intacte i sense chafades de saqueig un sepeli real d'una civilisació precolombina del antic Perú anterior als incas. L'ataüt de fusta en que va ser enterrat va ser el primer en el seu tipo que es va trobar en Amèrica i va revelar la magnificencia i majestuositat de l'únic governant i guerrer del antic Perú trobat fins a la data del seu descobriment, la vida del qual va transcórrer al voltant de l'any 250 de la nostra era.
Ubicació
[editar | editar còdic]El seu descobriment es va realisar a 31 km a l'est de Chiclayo, en les afores del centre poblat de Sipán, anex de Saltur del districte de Zaña, en la província de Chiclayo, departament de Lambayeque; va pertànyer a la cultura mochica que rendia cult al deu Aiapaec com a divinitat principal, i també varen adorar a la mar i la Lluna.
Trobem dins de la cultura moche dos àrees geogràfiques culturals: els mochica del nort i els mochica del sur.
Els mochica del sur varen ocupar les valls meridionals de la costa nort dels Vages centrals: vall de Culebras, vall de Huarmey, vall de Chancay, vall de Casma, vall de Nepeña, vall del Santa, vall de Virú i vall de Moche.
Els mochica del nort varen ocupar les valls més nortenyes: vall de Jequetepeque, vall de Zaña, vall de Chicama, vall de Lambayeque.
Troballa
[editar | editar còdic]
Al voltant de 600 objectes varen ser recuperats en la tomba del Senyor de Sipán. Descollen la vestimenta, que media aproximadament 1.67 m, els tres parells de orejeras d'or i crisocola o el collar format per vint fruts de maní, dels quals dèu estan elaborats en argent i atres dèu en or, aludint a la dualitat present en la cosmovisión mochica. Es tracta d'un símbol religiós dels deus principals, el Sol i la Lluna, i fa referència a la visualisació d'abdós deus en el firmament en un moment del dia. És dir, el perfecte equilibri desijat, segons la mitologia mochica. Ademés el maní significava el començ o el renàixer.
Junt als del Senyor de Sipán es varen trobar restants d'atres huit individus,[1] tres dònes, quatre hòmens i un chiquet. Es creu que les dònes podrien haver segut concubinas, mentres que els hòmens han segut interpretats com un cap militar, un vigía i un soldat, este últim en els peus amputados. Ademés, es varen trobar restants de dos flames i un gos.
Vore també
[editar | editar còdic]- Cultura mochica
- Mitologia mochica
- Dama de Cao
- Museu Tombes Reals de Sipán
- Turisme en el Perú
- Arqueologia del Perú
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Walter Alva Alva. «El senyor de Sipan en el Museu Arqueològic d'Alacant».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Señor de Sipán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.