Departament de Lambayeque
Lambayeque és un dels vintiquatre departaments que junt en la Província Constitucional del Callao, conformen la República del Perú. La seua capital i ciutat més poblada és Chiclayo. S'ubica en la costa nort del país i llimita al nort en el departament de Piura, a l'est en el departament de Cajamarca, al sur en el La Llibertat i a l'oest en l'oceà Pacífic. En una superfície de 14 231 km², és el segon departament menys extens del Perú solament per davant de Tombes.
En térmens poblacionals, presenta una densitat de 95,3 hab./km², lo que ho convertix en el tercer departament més densament poblat, despuix de Lima i la Província Constitucional del Callao.[1]
El territori comprenia inicialment el Corregimiento d'Saña durant l'época colonial, després transformat en el Partit d'Saña de l'Intendencia de Trujillo, renombrado després com a Partit de Lambayeque; despuix de l'independència es va convertir en la província de Lambayeque, de la que Chiclayo es va separar en 1835. El departament va ser creat oficialment l'1 de decembre de 1874 per mig de llei subscrita i promulgada pel vicepresident Manuel Costes durant el govern de Manuel Pardo, en la prèvia aprovació i firma de les dos cámara legislativa el 24 i 27 de novembre de 1874 despuix d'un llarc debat i modificacions.[2][3] Anteriorment, el 7 de giner de 1872, un decret subscrit pel president José Balta creava condicionalment el departament en la denominació de Lambayeque a l'espera de l'aprovació del llegislatiu, que no es va donar i va estancar despuix del assessinat de Balta; en la finalitat de reorganisar políticament les províncies del llitoral nort del llavors departament de la Llibertat.[4] Està dividit políticament en 3 províncies i 38 districtes.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Lambayeque.
Els incerts orígens de la civilisació dels lambayeques, admirats per la seua orfebreria, es remonten fins al llegendari rei Ñaimlap, qui va aplegar per mar i va decretar l'adoració de Yampallec. Potser la cultura lambayeque o sicán apareix quan colapsa la cultura moche, de la qual són hereus culturals, per l'intrusió d'un nou concepte social, ideològic i estilístic cridat wari. Sigles despuix, per 1375, els lambayeque varen ser conquistats i incorporats al regne Chimú, distinguint-se per les seues extraordinàries obres hidràuliques com el canal de Raca Rumi, que unia Chongoyape en la costa. Finalment, en les lluites que varen comprendre quatre décades en el marc de la guerra chimú-inca, els incas varen sometre als chimús a penes un sigle abans de la conquista espanyola.
Per la seua banda, la zona serrana de Lambayeque hauria estat ocupada per grups quechuas els qui varen mantindre una estreta relació en els regnes costeños mochicahablantes basada en l'intercanvi entre productes de la costa (sal, ají o cotó) a canvi de les aigües de les quebrades que naixen en serra.
En les accions per l'Independència del Perú es va distinguir el prócer Juan Manuel Iturregui. Els marins peruans Elías Aguirre Romero i Diego Ferré varen barallar en el "Huáscar" i varen morir en el Combat Naval de Angamos durant la guerra en Chile.
El territori de Lambayeque va ser retallat en 1059 km² per disposició del Govern Revolucionari de les FF.AA. presidida pel govern del General E.P. Juan Velasco Alvarado, en el districte d'Olmos cedint-se al departament de Piura. Ya en 1996 el districte d'Olmos va canviar la seua configuració i la subregión II Lambayeque que a la seua volta integrava la Regió Nor Oriental del Marañón en una llínea travessera que dividia Lambayeque de Piura. En el govern del president Alejandro Toledo va eliminar les regions i com estaven configurades i es va tornar a l'esquema departaments i es va prendre com a partida la demarcació feta pel Gral. E.P. Juan Velasco Alvarado.
Época Virreinal
[editar | editar còdic]Quan el virrey Toledo el 22 de decembre de 1574 va reorganisar els corregimientos d'indis (o de naturals), que havien segut creats pel governador Lope García de Castro en 1565, va dispondre que els corregimientos de Cajamarca, Chicama i Chimo o Chiclayo, Piura i Paita, Santa, i Saña depengueren del Corregimiento d'espanyols de Trujillo i els corregimientos de Cajamarquilla, Els Pacllas, i Luya i Chilleu-vos depengueren del de Chachapoyas. Tots en el districte de la Real Audiència de Lima. En 1611 Els Pacllas va ser anexat a Chachapoyas, en 1635 Chicamo o Cliclayo va ser anexat a Saña i en 1773 Luya, Chilleu-vos i Llepes va ser anexat a Chachapoyas.
El 24 de març de 1614 va ser establit el Bisbat de Trujillo en els corregimientos de: Trujillo, Cajamarca, Cliclayo, Piura i Paita, Saña, Cajamarquilla, Els Pacllas, Luya i Chilleu-vos, i Jaén de Bracamoros. En 1759 el corregimiento de Huamachuco va ser format del de Cajamarca.[5]
Els corregimientos varen ser suprimits en 1784, pel rei Carlos III i reemplaçats per les intendencias. En el territori del Bisbat de Trujillo (llevat Jaén de Bracamoros) es va crear l'Intendencia de Trujillo. Els corregimientos varen passar a ser partits de la intendencia.
El sistema de intendencias va ser establit en el Virreinato del Perú per mig de l'orde real de 5 d'agost de 1783, sent aplicada la Real Ordenança d'Intendents del 28 de giner de 1782. El primer intendent de Trujillo va ser Fernando de Saavedra, qui va assumir en 1784, nomenat pel virrey a proposta del visitador general Jorge Escobedo i Alarcón i aprovat pel rei el 24 de giner de 1785.[6]
Va ser part de l'Intendencia de Trujillo que va aplegar a tindre nou partits que varen anar: Trujillo, Lambayeque, Piura, Cajamarca, Huamachuco, Chota, Moyobamba, Chachapoyas, Jaén i Maynas, este últim partit anteriorment conformava els departaments de lo que hui es coneix com Departament de Sant Martín, Ucayali, Loreto, sent la Intendencia de Trujillo la més gran del Virreinato del Perú, és dir casi tot el nort del Perú actual; el seu primer intendent va ser Fernando Saavedra de 1784 a 1791.[7] Despuix d'est li seguirien Vicente Gil de Taboada (1791-1805 i 1810-1820), Felice del Risc i Torres (provisional) (1805-1810) i José bernardo de Tagle i Portocarrero, IV marqués de Torre Tagle (1820), qui va dirigir l'independència de la Intendencia.[8]
Fundació del departament
[editar | editar còdic]El 7 de giner de 1872 el president José Balta va proyectar la creació del departament de Lambayeque per Decret Suprem del 7 de giner de 1872. L'1 de decembre de 1874, durant el govern de Manuel Pardo i Lavalle, es va confirmar la seua creació pel dispositiu llegal firmat pel vicepresident Manuel Costes; en el seu orige les seues províncies varen ser Chiclayo i Lambayeque i la seua capital la ciutat de Chiclayo, abdós províncies desmembradas del departament de Trujillo. El 17 de febrer de 1951, per llei N.º 11590, es va crear la província de Ferreñafe, creació de la província de Lambayeque.[9]
Geografia
[editar | editar còdic]Superfície
[editar | editar còdic]El territori del departament de Lambayeque és el segon més chicotet de la República del Perú, despuix del Departament de Tombes. Està integrat per un sector continental i un sector insular.
La superfície del sector continental medix 14 213,30 km²[10] i està conformada per les tres províncies de la Regió. D'ells corresponen 3 161.48 km² a la Província de Chiclayo, 1 705.19 km² a la Província de Ferreñafe i 9 346.63 km² a la Província de Lambayeque.
La superfície del sector insular medix 18.00 km²[11] i està conformada per dos illes: l'Illes Llops de Fòra (2.36 km²) i l'Illa Llops de Terra (16.00 km²), que formen part de la Província de Lambayeque.
La superfície total de tot el departament de Lambayeque, sumats abdós sectors continental i insular fa un total de 14.231,30 km².
Localisació
[editar | editar còdic]El departament de Lambayeque està situat en la costa nort del territori peruà, a 765 quilómetros de la capital de la república (Llima).
- Llimita al nort en les províncies de Sechura, Piura, Morropón i Huancabamba, del departament de Piura.
- Llimita a l'est en les províncies de Jaén, Cutervo, Chota, Santa Creu i San Miguel, del departament de Cajamarca.
- A l'oest és ribereño en l'Oceà Pacífic.
- Llimita al sur en la província de Chepén, del departament de La Llibertat.
Té com a punts extrems les coordenades següents:
| Punts extrems i coordenades. | ||||
|---|---|---|---|---|
| Orientació | Nort | Est | Sur | Oest |
| Latitut Sur | 05°28'37" | 06°46'30" | 07°10'27" | 06°22'12" |
| Llongitut Oest | 79°53'48" | 79°07'09" | 79°41'18" | 80°37'24" |
| Lloc | Punt en el C° El Duc, prop de les naixents de les Odes. El Salat i El Duc. | C° Colpayaco, entre els CC.PP. La Central, el Cedre, La Chapa i El Lloque. | Punta de Cherrepe en el llitoral sobre l'Oceà Pacífic. | Veta Verda en el llitoral sobre l'Oceà Pacífic. |
Relleu
[editar | editar còdic]Aproximadament les 9 dècimes parts del departament corresponen a la regió costa i yunga i la dècima a la Serra (Cañaris i Incahuasi).
La Costa o Chala, comprenen entre els zero metros fins als 500 m s. n. m.; està constituïda per extenses planicies aluvials, unes solcades per rius i atres cobertes d'arena, estes planicies són molt més extenses que la dels departaments del Sur, es veuen interrompudes per cerros rocosos sense vegetació que poden elevar-se dels 200 als 1000 m s. n. m.
Les serranías del departament es troben en els contraforts de la cordillera occidental, i apleguen als 3000 i 3500 m s. n. m.
- Òbrigues: Tembladera (a 3650 m s. n. m.) en Ferreñafe; Quesería (a 2550 m s. n. m.) en Lambayeque; Escala (a 1600 m s. n. m.) en Lambayeque...
Climatologia
[editar | editar còdic]El clima és semitropical, en alta humitat atmosfèrica i escasses precipitacions en la costa sur. La temperatura màxima pot vorejar els 35 °C (entre giner i abril) i la mínima és de 15 °C (més de juliol-agost). La temperatura promig anual de 22,5 °C.
En estiu fluctua entre 20 °C com a mínim i 35 °C com a màxim; quan el temps és completament solejat i calorós, la qual cosa succeïx de manera variable. En hivern la temperatura mínima és de 15 °C i màxima de 24 °C, en matins nuvolats fins a passat el migdia. Per lo general a mida que s'allunta de la mar alvançant cap a l'est fins als 500 m s. n. m. la temperatura es va elevant, sentint-se principalment a migdia una calor intensa, com es pot apreciar en Pucalá, Zaña, Chongoyape, Oyotún i Nova Arica.
Hidrografia
[editar | editar còdic]L'aigua dels rius, cobrix més del 95 % de l'aigua utilisada en l'agricultura, indústria i us domèstic. L'aigua subterrànea és abundant pero poc amprada per l'alt cost en la perforació de pous tubulars i la falta de planificació dels cultius.
Els principals rius són:
- Riu Chancay: Conegut en el nom de riu Lambayeque, és el més important. El seu llarc aproximat és de 250 km. De les seues aigües depenen les 3 capitals provincials, més de 15 poblats menors, empreses agrícoles i mijans i menuts productors individuals. Naix a l'oest de l'assent miner d'Hualgayoc en els estanys de Mishis i Yanahuanca, a una altitut de 4000 m s. n. m. En els seus orígens se li coneix com a riu Quilcate, que va descendint a l'oest rebent atres menuts tributaris, sense engrossar les seues aigües per les filtracions, les mateixes que apareixen quilómetros avall. En unir-se en el riu Samán, ya rep el nom de riu Chancay, seguix desplaçant-se a l'oest rebent les aigües del riu Cumbil. A l'altura de Racarumi, hi ha una pren d'eixe nom que capta les seues aigües per a dur-les al Reservorio de Tinajones, mateixa que de nou aboca les aigües al seu llit, quilómetros avall. En la Puntilla hi ha una obra d'ingenieria que dividix les aigües en dos parts, la del riu Reque o Eten, i la de Lambayeque (canal Desaguadero), del que per mig d'atres comportes es repartix l'aigua: per al Canal Taymi per al riu Lambayeque.
- Ric La Llet: també cridat Motupe o Mórrope. Naix en els cims de Cañaris i Cachen a més de 3000 m s. n. m. té un volum d'aigua molt irregular i per lo general no aplega a la mar, llevat en époques d'abundants pluges. En periodos plujosos i d'abundància d'aigües este riu inunda els poblats ribereños i les sementeras causant danys immensos. En la part baixa s'unixen en el Motupe. Desemboca en l'estany de la Chiqueta.
- Riu Zaña: Naix en el Departament de Cajamarca, a l'est de Niepos, en el seu desplaçament i descens cap a l'oest rep les aigües de numeroses rieres, ya en la costa dona les seues aigües als poblats d'Oyotún, Nova Arica, Zaña, Mocupe i Estanys. Les seues aigües en determinades époques com en 1925 i 1983 han causat danys a Zaña i atres poblats ribereños.
Al nort del Departament, en el districte d'Olmos, es troben les rieres: Cascajal, Sant Cristóbal, i Olmos, de recorregut molt curt. No apleguen a la mar, llevat en anys de molta pluja.
Oceanografia
[editar | editar còdic]El mar de Grau o Pacífic peruà front a les costes del departament de Lambayeque té les seues aigües templades en temperatura miges de 19 °C. a 20 °C, per afloraciones d'aigües que es produïxen front al llitoral i són transportades per la Corrent de Humboldt. La Mar de Grau o Pacífic peruà, és molt ric en espècies. La biomassa està constituïda per peixos menuts, com l'anchoveta i per peixos mijans o grans com les closques de palmito, choros, caragols, etc. També existixen en chicotetes illes (Llops de Terra i Llops de Fòra) i algunes puntes del llitoral, aus guaneras en gran varietat.[12]
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Organisació territorial del departament de Lambayeque.
El Departament de Lambayeque és jurisdicció del Govern Regional de Lambayeque i té sèu en la ciutat de Chiclayo per ser la capital del Departament. És dirigida per un President Regional (Cap de Govern) i un Consell Regional, els quals servixen per un periodo de quatre anys.
Es dividix en tres províncies: Província de Chiclayo, Província de Lambayeque i Província de Ferreñafe.
| Províncies del departament de Lambayeque | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Província | Població (2017) |
Població (2020) | Capital | Districtes | Superfície km² | Creació | Altitut msnm |
| 1401 | Chiclayo | 799 675 | 862 709 | Chiclayo | 20 | 3 288.07 | 1835 | 34 |
| 1402 | Ferreñafe | 97 415 | 107 241 | Ferreñafe | 6 | 1 578.60 | 1951 | 42 |
| 1403 | Lambayeque | 300 170 | 340 835 | Lambayeque | 12 | 9 612.85 | 1872 | 20 |
Cada província és governada civilment per una Municipalitat Provincial, encapçalada per un alcalde, elegit per sufragi universal cada quatre anys, qui dirigix la política provincial. Chiclayo coneguda com La ciutat de l'amistat i , es troba al nort del país. El seu clima és templat i sec. La ciutat conta en el 70% d'habitants del departament de Lambayeque, per la qual cosa és considerada una de les més poblades del país. Per la seua ubicació és el centre important de diverses vies de comunicació, ademés els departaments convergixen al seu entorn pel seu moviment comercial.
Demografia
[editar | editar còdic]Segons el cens del 21 d'octubre de 2007, el departament de Lambayeque té una població estimada d'1,112,868 d'habitants, dels quals són varons 541.944 i dònes 570.924.[13] El seu densitat poblacional és de 80,1 hbt/km²[14] i la seua taxa de creiximent anual és de 0.9 %.[15] La població urbana equival al 79.5% mentres que la població rural al 20.5% del total.
Ciutats més poblades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Ciutats del departament de Lambayeque.
A continuació una taula en les principals ciutats del departament de Lambayeque:
| Principals ciutats del departament de Lambayeque | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:Chiclayo-Peru1.jpg | Ciutat | Província | Població | Ciutat | Província | Població | Archiu:Iglesia de Santa Lucía - panorámica de fachada.jpg | |||
| 1 | Chiclayo[16] | Chiclayo | 527 052 | 6 | Pimentel | Chiclayo | 20 039 | |||
| 2 | Lambayeque | Lambayeque | 60 870 | 7 | Pomalca | Chiclayo | 19 954 | |||
| 3 | Ferreñafe[17] | Ferreñafe | 49 241 | 8 | Pátapo | Chiclayo | 17 326 | |||
| 4 | Monsefú | Chiclayo | 24 567 | 9 | Motupe | Lambayeque | 16 738 | |||
| 5 | Tumán | Chiclayo | 24 260 | 10 | Olmos | Lambayeque | 15 205 | |||
| Font: INEI (2017)[18] | ||||||||||
Districtes més poblats
[editar | editar còdic]| Lloc | Província | Districte | Pob. 2023[19] |
|---|---|---|---|
| 1.º | Chiclayo | Chiclayo | 297,123 |
| 2.° | Chiclayo | José Leonardo Ortiz | 169,503 |
| 3.° | Chiclayo | La Victòria | 101,361 |
| 4.° | Lambayeque | Lambayeque | 85,413 |
| 5.° | Lambayeque | Mórrope | 58,993 |
| 6.° | Lambayeque | Olmos | 58,260 |
| 7.° | Chiclayo | Pimentel | 52,971 |
| 8.° | Ferreñafe | Ferreñafe | 38,990 |
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Lambayeque.
- 2019 - 2022[20]
- Governador Regional: Anselmo Lozano Centurión, de Podem pel Progrés del Perú.
- Vicegovernador Regional: Luis Alberto Díaz Bravo, de Podem pel Progrés del Perú.
- Consellers:
- Chiclayo:
- Antonio Gregory Sánchez Chacón (Aliança per al Progrés)
- Esar Aguilar Valdera (Podem pel Progrés del Perú)
- Manuel Ceferino Huacchillo Gonzáles (Podem pel Progrés del Perú)
- Nicolás Enrique Vallejos Celis (Podem pel Progrés del Perú)
- Ferreñafe:
- Glender Núñez García (Aliança per al Progrés)
- José Nicanor Martín Carmona Salazar (Partit Democràtic Som Perú)
- Williams Juniors Velázquez Bardales (Podem pel Progrés del Perú)
- Lambayeque:
- Gisella Elizabeth Fernández Mur (Podem pel Progrés del Perú)
- Mónica Giuliana Toscanelli Rodríguez (Aliança per al Progrés)
- Óscar Luis Carpena Recoba (Aliança per al Progrés)
Religioses
[editar | editar còdic]- Bisbe de Chiclayo: Mons. Robert Prevost Martínez [21]
Economia
[editar | editar còdic]El Departament de Lambayeque va mostrar gran dinamisme en els últims anys, aplegant a sifres de creiximent econòmic superiors al 10% en el 2007 i posicionant el seu aporte a el PBI nacional en 3.44%[22] pel bum exportador que sofrix la costa nort peruana i de l'envolament del seu agroindustria, mineria, indústria manufacturada per l'increment significatiu de les seues exportacions. Ademés s'han realisat importants inversions en tots els rubros, sobretot en el d'infraestructura que actualment realisen grans proyectes miners, de regadiu, carreteres, aeroports, ports, entre uns atres. Durant els últims anys també es varen realisar diferents inversions en turisme i hotelería que representen el 31% de les inversions totals en el departament ascendents a 300 millons de dólars. Es concentra al voltant del 30% del comerç de la costa nort en Lambayeque. L'activitat principal és la agroindustria seguit de la mineria i l'agricultura.
Agricultura i agroindustria
[editar | editar còdic]Lambayeque és el segon productor de nabius en el Perú i el tercer de raïm i palta. La participació de Lambayeque en la producció nacional de sucre és del 33% i la principal zona de producció està en els districtes de Pomalca, Tumán i Pucalá.[23]
Ganaderia
[editar | editar còdic]Existixen 31 mil 954 caps de ganado vacú en la província de Lambayeque, 1 mil 563 en Chiclayo i 9 mil 195 en Ferreñafe; mentres que oví hi ha 70 mil 041 en Lambayeque, 1 255 en Chiclayo i 1 855 en Ferreñafe, mentres que caprino són 68 mil 132 en Lambayeque, 4 mil 169 en Chiclayo i 715 en Ferreñafe.[24]
Mineria
[editar | editar còdic]En el districte de Cañaris, l'empresa Cañariaco Copper Perú S.A. eixecuta el proyecte d'exploració minera Cañariaco, el qual té un dels majors jaciments de coure en el nort del Perú, encara sense desenrollar-se.[25][26]
Transport
[editar | editar còdic]- Ports marítims: Eten i Pimentel.
- Aeroport Internacional: en Chiclayo, que a la seua volta és base de la FAP José Quiñones González.
Educació
[editar | editar còdic]
En el departament de Lambayeque de la mateixa manera que en el restant del país, el sistema educatiu està dividit en tres nivells: l'educació inicial, l'educació primària i l'educació secundària. Despuix ve l'educació superior que pot ser universitària, tècnic productiva o tecnològica. La taxa d'alfabetisació és del 92.6%, la d'escolaritat és de 85% i el guany educatiu és de 90.1%.[27]
Educació bàsica
[editar | editar còdic]Per a impartir l'educació bàsica el departament conta en 1.561 centres educatius (públics i privats). D'ells 426 són d'educació inicial, 852 d'educació primària i 283 d'educació secundària.
Educació superior
[editar | editar còdic]Per a l'educació superior, el departament alberga a les següents universitats:
- Universitat Particular de Chiclayo (UDCH).* Sent una de les primeres universitats en el nort del Perú.
- Universitat Nacional Pedro Ruiz Gall (UNPRG).
- Universitat Sant Martín de Porres (USMP).
- Universitat Senyor de Sipán (USS).
- Universitat César Vallejo (UCV).
- Universitat Catòlica Sant Toribio de Mogrovejo (USAT).
- Universitat Tecnològica del Perú (UTP).
Cultura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Folclore i costums de Lambayeque.
Cultura Moche o Mochica, Chimú, Sicán i Quechua.
Museus
[editar | editar còdic]En el departament ademés es troben els següents museus arqueològics:[28]
- Museu Tombes Reals de Sipán
- Museu de Lloc Huaca Rajada-Sipán
- Museu Nacional Sicán
- Museu Arqueològic Nacional Brüning
- Museu de Lloc Túcume
- Museu de Lloc Chotuna-Chornancap
- Museu d'Història Natural Víctor Baca Aguinaga
- Museus de Lambayeque
-
Turisme
[editar | editar còdic]Lambayeque no solament és zones arqueològiques, plages i museus. El Geógrafo i Naturaliste D. López Mazzotti descriu els boscs secs de Laquipampa i Chongoyape, sobretot en la Reserva Privada de Chaparrí, la "cascada" de Chongoyape i l'immens estany creat pel Reservorio de Tinajones.
Gastronomia
[editar | editar còdic]La gastronomia lambayecana és el resultat del mestiçage cultural entre les seues antigues cultures prehispánicas (Mochica, Sicán, Chimú) i el món occidental (principalment d'Europa, Àfrica, China i Japó)
Els ingredients en la cuina tradicional lambayecana són els tubèrculs (yucas, camotes, papes), cereals (dacsa, frijoles, pallares); les solanáceas (ajíes panca, rovina, mona i cerezo); les cucurbitáceas (loche, zapallo); ademés de yerbas aromàtiques (paico, molle, yerba bona, huacatay) i colorants (achiote i palillo). A estos se sumen la carn de cabrit, porc, aus, peix i mariscs.
Els plats més tradicionals de cuina lambayecana són el sec de cabrit, l'arròs en ànet, l'espesado, el chinguirito, les humitas, el chirimpico, causa ferreñafana, fregit chiclayano, l'arròs en mariscs, el picante de gallina i la sopa de choros.[29] Les darreries i dolces tradicionals són el king kong, l'alfajor, el dolç de codonyer, la taronja reblix, l'alfeñique entre uns atres. La chicha de jora i el yonque són les begudes tradicionals de la Regió Lambayeque.
-
Chinguirito. -
Arròs en ànet.
-
Tamal vert.
-
Tortilla de ralla
-
Espesado
-
Fregit chiclayano
-
King kong.
,_Sican_(Lambayeque)_culture,_Peru_north_coast,_Late_Intermediate_Period_(Middle_Sican),_900-1100_USD,_gold,_silver,_turquoise_-_Dallas_Museum_of_Art_-_INEI1.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Símbols regionals
[editar | editar còdic]La Regió Lambayeque posseïx una série d'elements emblemàtics definits per decret regional. La Bandera Regional, formada per dos franges horisontals d'iguals dimensions, dorat, roig, sent abdós colors rescatats de la Cultura Lambayeque.
l'Escut de Lambayeque, està dividit en el punt d'honor i en tres camps: el primer representa l'honor i la intelectualidad contemporànea, el segon la riquea de la mar i el poder, el tercer els recursos naturals representat pel algarrobo.
El Himne de la Regió Lambayeque va ser escrit per Luis Rivas Rivas, en música de Rossana Díaz Torres i els apanys de Max Ucañay. La pava aliblanca va ser declarada au regional el 3 de març de 2005.
El logo del Govern Regional és l'emblema de caràcter regional, consistix este en una figura mítica representada en una corona de coure dorat de la cultura Moche acompanyada de la frase “Una Regió en ànima”.Representa els valors de treball, fortalea, valor, llealtat i honestitat lambayecana, va ser declarada per Acort Regional en l'any 2007.
Danses
[editar | editar còdic]D'acort en el registre del Ministeri de Comerç Exterior i Turisme, les danses practicades tradicionalment en el departament de Lambayeque, són:
- El Lundero[30]
- Els Negritos de Jayanca[31]
- Els Guerrers Cascabeleros de Kañaris[32]
- Les Pastorcitas de Illimo[33]
- Els Diablicos de Illimo[34]
Lambayecanos destacats
[editar | editar còdic]El departament de Lambayeque ha segut breçol i casa de personages notables i destacats en les diferents àrees de les ciències, arts, lletres, entre unes atres. Molts d'ells varen jugar un important paper, no solament en l'història de la regió sino també del Perú i fòra de les seues fronteres.
- Militars: Juan Manuel Iturregui Aguilarte, Pascual Saco Oliveros, Baltazar Mur de Rojas, José Leonardo Ortiz Salcedo, Pedro Ruiz Gall, Luis Gonzáles, Enrique López-Albújar Trint.
- Religiosos: Nicolás Ayllón.
- Marins: Juan Fanning García, Elías Aguirre Romero, Diego Ferré Moixa.
- Aviadors: José Abelardo Quiñonez Gonzáles, Luis García Rojas.
- Lliteratura: Enrique López Albújar, José Eufemio Lora i Lora, Juan José Lora, Yolanda Sánchez de Plenge, Augusto Castell Mur Sime, Juan Mejía Baca, Alejandro Araujo Roman, Alfredo José Prim Bravo, Alfonso Tello Marchena.
- Escultura: Miguel Baca Rossi.
- Ciència i tècnica: Federico Villareal, Manuel Antonio Posades Mur, Dr. Francisco Mur Pacheco, Dr. Francisco Mur Moreno, Federico Kauffmann Doig, Luis Chero Zurita, Carlos Wester La Torre, Klaus Hönninger.
- Educació: Elvira García i García, Sara Bullón Lamadrid, Nicolás La Torre García, Karl Weiss Schreiber, Elvira Bulnes Torres, Eloy Arriola Senisse.
- Política: Just Modest Figuerola d'Estrada, Baltasar García Urrutia (Baltazar García Urrutia Mur), Germán Leguía i Martínez, Juan de Deu Lora i Corder, Augusto Leguía, Alfredo Solf i Mur, Andrés Townsend Ezcurra, Genaro Barragán Mur, Miguel Ángel de la Flor, Luis Castañeda Lossio.
- Música: Ernesto López Mindreau, Luis Abelardo Núñez, Tania Llibertat de Souza Zúñiga.
- Deport: Walter Vílchez, Óscar Vílchez, Hernán Castañeda Enrique Cassaretto.
- Cine, ràdio i TV: Alejandro Borboy Echevarría, Maurici Fernandini, Fernando Armes.
- Reines de bellea: Carmen Mur Távara (Miss Perú Món), Lucila Boggiano Laca (Senyora Món), Viviana Rivasplata (Miss Perú Món).
- Folclore: Manuel Expedito Mur Navarrete.
- Uns atres: Vicente de la Vega, Almanzor Aguinaga Asenjo.
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial del Perú
- Afores de Lambayeque
- Quechuas de Lambayeque
- Breu resenya històrica de Lambayeque
- Folclore i costums de Lambayeque
- Museu Tombes Reals de Sipán
- Senyor de Sipán
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Perú: Estadístiques de població i vivenda». Institut Nacional d'Estadística i Informàtica (INEI). Consultat el 13 de setembre de 2025.
- ↑ «Sesquicentenario del departament de Lambayeque: El debat llegislatiu per a la creació del departament de Lambayeque.». Apunts d'Història i Dret del Perú. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica (INEI). «Coneixent Lambayeque». proyectes.inei.gob.pe. Consultat el 2025-11-28.
- ↑ Basadre, Jorge (1968). Història de la República del Perú (1822-1933), Universitat Nacional Major de Sant Marcos, pp. 110-111.
- ↑ [El corregidor d'indis en el Perú baix els Austrias, autor Guillermo Lohmann Villena]
- ↑ Cervantes Virtual
- ↑ Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
- ↑ Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. CONOCIENDO Lambayeque - 1998
- ↑ Ministeri Públic - Fiscalia de la Nació. PERÚ: Compendio Estadístic 2008
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. Perú: Superfície insular, segons regió i departament
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. Lambayeque: Aspectes Geogràfics i Polítics Administratius
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. Censos Nacionals 2007: XI de Població i VI de Vivenda
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. Perú: Creiximent i distribució de la població, 2007 - P. 22 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. Perú: Taxa de creiximent anual, per departament, 2010
- ↑ Inclou Chiclayo, José Leonardo Ortiz i La Victòria.
- ↑ Inclou Ferreñafe i Poble Nou.
- ↑ «INEI - Directori Nacional de Centres Poblats.».
- ↑ «.: REUNIS :. Repositori Únic Nacional d'Informació en Salut - Ministeri de Salut».
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ [enllaç trencat].
- ↑ Perú Econòmic Dossier Regional. LAMBAYEQUE - Economia [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «¿Quanta sucre es produïx en el nort i s'importa al Perú?» (en és). RPP. Consultat el 2023-04-06.
- ↑ «Olmos representa el 70% de ganaderia lambayecana» (en és). RPP. Consultat el 2023-04-06.
- ↑ «Piura, Lambayeque, La Llibertat i Cajamarca concentren el 44% de la cartera d'inversió minera del Perú» (en és-es). infobae. Consultat el 2023-04-06.
- ↑ «¿Quí Som? - Proyecte Cañariaco» (en és). www.xn--proyectocaariaco-gub.com. Consultat el 2023-04-06.
- ↑ Programa de les Nacions Unides per al Desenroll. Quadros estadístics. Índex de desenroll humà a escala departamental, provincial i distrital - P. 268
- ↑ «Turisme en Lambayeque - Coneix els seus paisages costers i llocs històrics». Consultat el 27 de juny de 2019.
- ↑ Govern Regional de Lambayeque [enllaç trencat]
- ↑ «Dansa El Lundero». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Jayanca». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Dansa Dels Guerrers Cascabeleros De Kañaris». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Dansa De les Pastorcitas De Illimo». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Dansa Dels Diablicos De Illimo». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.
- López Mazzotti, Daniel. A MOCHILA EN PERÚ. 168pp. Llima 1997. Consultat el 10 de juny de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Departament de Lambayeque en el Viccionari. Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Lambayeque.- Govern Regional de Lambayeque [3] archivat en Wayback Machine.
- Lambayeque -Perú
- Lambayeque - Perú
- Youtube
- teu/productes-solidaris/?producte_aneu=128 Sobre l'art precolombino de la costa de Lambayeque
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Lambayeque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.