Estany de la Chiqueta
Estany de la Chiqueta és un cos d'aigua dolça que es forma excepcionalment en els anys d'ocurrència del Fenomen del Chiquet en la depressió de Sechura en el noroest del Perú. El punt més baix de dita depressió, s'ubica a 34 m per baix del nivell de l'mar.
Ya que este fenomen es presenta en el desert de Sechura, lo que abans eren dunes, es convertixen en illots d'arena a on s'observa abundant flora i fauna. També varen aparéixer espècies d'aus com a gavines, cernícalos i flamencs; i diverses varietats de peixos d'aigua dolça.
L'estany pot aplegar a medir més de 300 km de llarc per 50 km d'ample durant l'ocurrència d'un fort fenomen coster (1998 i 2023) i menys de 30 km de llarc i 15 km d'ample en temporals menys intensos.
Història
[editar | editar còdic]Aparició de 1997
[editar | editar còdic]Durant el Fenomen El Chiquet d'els anys 1997 a 1998, la desviació dels rius Llet o Motupe Vell al Desert de Mórrope construïts durant la fase d'emergència, han dut els cabals desviats al desert de Mórrope i en destí final en la depressió costera del desert de Vichayal.
Les descàrregues excepcionals, provocades pel Fenomen El Chiquet en giner, febrer i març de 1998, varen determinar que l'Estany La Chiqueta alcançara una extensió màxima de 2,326 km² i en una altura d'aigua promig estimada en 3,5 m. El volum màxim acumulat es pot considerar superior a 8,000 millons m³.La temperatura superficial de l'estany va alcançar els 28 a 29 °C en els seus inicis; en l'actualitat es registren valors de 20 a 21 °C.
Reaparició de 2017
[editar | editar còdic]L'Estany de la Chiqueta va retornar en una dimensió inusitada en març de 2017.
Si be és cert, que este fenomen de l'Estany de la Chiqueta ya s'ha presentat abans, la peculiaritat de la seua presència en el 2017, és la seua gran dimensió: La Chiqueta va alcançar una extensió màxima de 2,326 quilómetros quadrats d'àrea i un volum d'aigua màxima acumulada supera els 8 mil millons de metros cúbics, per lo que el seu desborde és una greu amenaça per a la població aledaño, aixina com per als terrenys de cultiu de la zona.
En 2017, es va aplegar a unir en el llac Sant Ramón, el qual estava separat d'ella per varis quilómetros de distància. És aixina com "La Chiqueta" del 2017 s'assembla més a un llac de grans dimensions, que ya ha afectat extenses àrees de terrenys de cultiu i carreteres.
Per a 2019, l'estany s'havia secat deixant menuts remansos d'estanys i chapulls.
Reaparició de 2023
[editar | editar còdic]En març de 2023, despuix del temporal de pluges que va dur el cicló Yaku en el nort peruà, els rius es varen desbordar i varen formar l'estany en similars dimensions a l'apareguda en 1998.
El 23 de març d'eixe any, el desborde de l'estany va destruir un tram de la carretera Bayóvar-Chiclayo, a l'altura del quilómetro 6, deixant incomunicats a més de 18 mil veïns dels centres poblats de Parachique i Bayóvar, en la província de Sechura, en la regió Piura.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna de La Niña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.