Rebelió de Tasos

Erro al crear miniatura:

Rebelió de Tasos

En 465 a. C., els habitants de Tasos es varen rebelar contra el domini ateniense, en l'intenció d'abandonar la Lliga de Delos. La rebelió va tindre el seu orige en un conflicte entre Atenes i Tasos pel control dels jaciments d'or en la zona continental de Tracia, jaciments que històricament havien segut explotats per Tasos.

L'alçament va ser esclafat després d'un sitie prolongat i dificultoso, pero no sense que abans Esparta prometera en secret invadir Ática per a ajudar als tasios. Els espartanos es varen vore impedits de complir la seua promesa per un terremot en Laconia que va causar un tumult hilota.

Tucídides menciona a lo succeït en Tasos com un dels incidents ocorreguts durant la pentecontecia que varen marcar la transformació de la Confederació de Delos en un imperi ateniense. Els historiadors moderns també veuen estos events com a indicador contundent de la política interna de Esparta, a on es revela la presència d'un fort grup partidari de la guerra en aquell temps de pau i harmonia entre dita ciutat i Atenes, i que presagia la ruptura en les relacions entre abdós ciutats estat que durà a l'inici de la primera guerra del Peloponeso a fins d'eixa década.

Atenes i Tasos

Segons Tucídides, la disputa entre Atenes i Tasos va ser provocada pel control dels mercats en la Tracia continental i d'una mina d'or baix domini de Tasos. La majoria dels historiadors creuen que Atenes va ser qui va iniciar el conflicte, pero G. E. M. de Ste. Croix sosté que els atenienses varen intervindre per a respalar a un Estat chicotet que es trobava sofrint la dominació tasia. La mina i els mercats eren possessions beneficioses i la seua pèrdua hauria segut un greu colp per a l'economia de Tasos. A mida que l'enfrontament creixia, Atenes va enviar també a un gran grup de colon per a fundar Ennea Hodioi ("els nou camins") en el mateix lloc a on més vesprada es trobaria Anfípolis. Esta colónia, de haver perdurat (va ser esclafada pels habitants natius de la zona al poc temps), haguera servit com un trampolí per a estendre el poder i influència atenienses en una regió controlada històricament pels ciutadans de Tasos. Tasos era un poderós Estat marítim i membre fundador de la Confederació de Delos que, en lloc de sometre's a les incursions atenienses, va decidir resistir-se per mig de les seues tropes.

La guerra

La ciutat de Tasos va ser sitiada despuix d'una batalla inicial que va resultar en victòria d'Atenes. El sitie es prolongaria dos anys durant els que la població tasia va soportar greus penúries. Existix una anècdota del sege segons la qual tots els que varen propondre rendir-se davant els atenienses varen ser sentenciats a la pena de mort, i una atra que afirma que les dònes de Tasos es varen tallar el cabell per a tindre material en el qual confeccionar cordes. La determinació de la resistència tasia va poder deure's en part a les notícies del revés sofrit pels atenienses en Ennea Hodioi, a on els colon varen ser derrotats per tribus locals (no està clar si solament varen morir els 300 hòmens que conformaven l'escolta o si varen ser aniquilats els 10 000 colon). Tasos també esperava el consol que duria una intervenció externa; els seus habitants havia solicitat l'ajuda de Esparta i rebut una promesa secreta d'auxili en forma d'una invasió al Ática. No obstant, esta promesa no va aplegar a materialisar-se, ya que un terremot en Laconia va causar desórdens en Esparta i va encendre una rebelió hilota que mantindria ocupat a l'eixèrcit espartano durant varis anys. Per lo tant, Tasos finalment es va vore obligada a rendir-se en 463 a. C.

Bibliografia

• de Ste. Croix, G.E.M., The Origins of the Peloponnesian War, (Duckworth and Co., 1972) ISBN 0-7156-0640-9
• Kagan, Donald, The Outbreak of the Peloponnesian War (Cornell, 1969). ISBN 0-8014-9556-3
• Meiggs, Russell, Athenian Empire (Oxford University Press, 1972) ISBN 0-19-814843-7