Acròpolis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La paraula acròpolis prové del grec ἄκρος akros ('extrem, cim') i πόλις polis ('ciutat'), i fa referència a la part més alta d'una ciutat[1]

En l'actualitat se sol restringir el terme a la part més alta de les antigues polis gregues, encara que també es pot utilisar per a ciutats romanes i d'atres civilisacions.

En l'intenció de dispondre d'una millor defensa, els primitius pobladors emplaçaven els seus assentaments en elevació naturals del terreny, preferiblement en vores escarpats. En el temps, esta zona elevada es convertia en el núcleu a partir del com anava desenrollant-se el creiximent urbà. Aixina varen nàixer ciutats com Atenes o Roma, la qual va ser resultat de l'unificació de sèt poblats ubicats en els seus respectius tossals.

Per la situació privilegiada, les acròpolis solien albergar els edificis més emblemàtics, com temples o places de reunió (àgora), i en elles es reunien les personalitats de la ciutat o se celebraven actes importants.

La acròpolis més coneguda és l'Acròpolis d'Atenes, que inclou el Partenó en honor a la deesa Atenea. Atres acròpolis gregues de renom són les de la ciutat de Torre (actualment Turquia) o la de Pèrgam, encara que també són famoses les acròpolis d'atres cultures, com l'acròpolis de Bratislava.

Referències[editar | editar còdic]