Anar al contingut

Gimnasi (Antiga Grècia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Olympia Palaestra panoramic.jpg
Gimnasi (Antiga Grècia)

En l'Antiga Grècia, el gimnasi (γυμνάσιον) era una institució dedicada a l'instrucció física i espiritual. També funcionava com una instalació d'entrenament per a competidors en jocs públics. Era aixina mateix un lloc per a socialisar i trobar grups en els quals es compartiren idees. El nom prové del grec gymnos, que significa desnudez. Els atletas competien nuets, una pràctica per a donar major realce a la bellea de la figura masculina i femenina, ademés de com a tribut als deus. Alguns tirans varen témer que les instalacions del gimnasi es tornaren un lloc de pederàstia entre aquells que acodien a ell.[1] La gimnàsia i la palestra estaven baix la protecció d'Heracles, Hermes i, en Atenes, de Teseo.

Archiu:Kos-Western Archaeological Site-Gymansion-11ESD.jpg
Ruïnes del gimnasi de Cos.

Etimologia de gimnasi

[editar | editar còdic]

Gimnasium és una paraula llatina derivada del vocablo grec original gymnasion. Gymnasion deriva del grec comú gymnos (γυμνός), que significa desnudez i està relacionat en el verp gymnazein, el significat especial del qual era "fer eixercici físic". Este verp posseïa eixe significat degut a que l'eixercici es realisava sense roba. Històricament el gimnasi era usat per a l'eixercici, bany comunal, aixina com centre d'estudis i punt de reunió per a filòsofs. En espanyol, el sustantiu gimnasta és una deformació del grec gymnastēs, que originalment significava entrenador.

Organisació de la gimnàsia en l'Antiga Grècia

[editar | editar còdic]

El gimnasi era una institució pública (i una escola privada) a on chiquets i jóvens rebien entrenament en eixercicis físics. La seua organisació i construcció estaven dissenyades per a cobrir eixa necessitat, encara que el gimnasi era usat també per a atres fins. Alguns dels eixercicis que s'efectuaven en el gimnasi eren: carrera, llançament de disc, bot de llongitut, lluita, pancracio i pugilato.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polícrates de Samos és un eixemple d'això.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • G. Fatás i G.M. Borrás: Diccionari de térmens d'art. Biblioteca Temàtica Aliança, 1989. ISBN 8478383883


Referències

[editar | editar còdic]