Anar al contingut

Batalla de Anfípolis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batalla de Anfípolis

Plantilla:Guerra del Peloponeso La batalla de Anfípolis va ser disputada en 422 a. C. durant la guerra arquidámica (primera fase de la guerra del Peloponeso) entre Atenes i Esparta. Va ser la culminació dels acontenyiments que varen començar en 424 a. C. en la captura d'Anfípolis pels espartanos.

Captura de Anfípolis, 424-423 a. C.

[editar | editar còdic]

En el hivern de 424-423, el general espartano Brásidas va prendre Ἀμφίπολις (Anfipolis), una colónia ateniense junt al riu Estrimón.[1] Brásidas va movilisar les seues tropes de nit, a marcha forçada fins al mur de Anfípolis, sorprenent als seus habitants.[2] La ciutat era defesa pel ateniense Eucles, qui va demanar ajuda a Tucídides, que estava estacionat en Tasos en sèt trirremes atenienses.[3]
Per a capturar la ciutat ans que aplegara Tucídides, el espartano Brásidas va oferir deixar, a tots els que desijaren quedar-se a guardar la seua propietat, i va oferir el pas franc a aquells que volgueren partir.[4] Anfípolis es va rendir, en eixes ventajoses condicions, a pesar de les protestes de Eucles.[5]
Tucídides va aplegar al propenc port de Ἠϊών (Eyón) en la nit del mateix dia que la ciutat de Anfípolis es va rendir, i ho va defendre evitant la seua caiguda, en l'ajuda d'aquells atenienses que varen permanéixer.[6]
Mentrestant, Brásidas va començar aliances en ciutats tracias, en Pérdicas de Macedònia, i va atacar atres ciutats de la regió, com Torone. Els atenienses varen témer que els seus atres aliats capitularen ràpidament, com els anfipolitanos, si Brásidas els oferia térmens favorables de pau.

Tucídides, que va relatar la captura de Anfípolis en el seu Història de la guerra del Peloponeso, és en freqüència considerat parcial o enterament responsable de la caiguda de Anfípolis. Alguns han vist les seues accions com a greu negligència, encara que va afirmar que va ser incapaç d'aplegar a temps per a salvar la ciutat. Va ser cridat a Atenes a on va ser jujat i exiliat.[7]

Armistici del 423 a. C.

[editar | editar còdic]
Macedònia. Els llímits entre les ciutats-estat en llínees roges fragmentades.

En resposta a la caiguda de la ciutat, Atenes i Esparta varen firmar un armistici. Atenes tenia l'esperança de que podria fortificar més ciutats en preparació de futurs atacs de Brásidas, i els espartanos tenien l'esperança de que Atenes al fi tornaria els presoners presos en la batalla de Esfacteria a principis de 424. Segons els térmens de la treua, «es va propondre que cada bando permaneixeria en el seu propi territori, ocupant les terres que ara ocupaven... L'armistici serà d'un any i començarà en el dia de hui, el catorze del més de elafebolión».[8][9]


Mentres les negociacions estaven en marcha, Brásidas va capturar Escione i es va negar a tornar-la quan les notícies del tractat varen aplegar. El líder ateniense Cleón va enviar una força per a recuperar-la, a pesar del tractat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. (1843) Thomas Hobbes (ed.). Thucydides, History of the Peloponnesian War, 4.102.1.
  2. Pérez Martínez J. A.(2013).Història Antiga,.26
    83-106.Consultat el 14 d'agost de 2019.
  3. Tucídides 4.104.4-5
  4. Tucídides 4.105.1-2.
  5. Tucídides 4.106.1-2.
  6. Tucídides, iv.106.3-4; iv.107.1.
  7. Tucídides 5.26.5.
  8. Este més corresponia aproximadament a la segona mitat de març i a la primera d'abril. El 14 de elafebolión era el dia següent al fi de la celebració de les Dionisias urbanes, que tenien lloc entre el 10 i el 13 del citat més. En eixe any cauria cap al 21/24 de març. El nom del més derivava de l'epítet elaphēbólos "caçadora de cérvols", que es donava a la deesa Artemisa.
  9. Tucídides, Història de la guerra del Peloponeso, iv.118.


Referències

[editar | editar còdic]