Neodamodes
Els neodamodes (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) eren els ilotas lliberats despuix de la seua servici com hoplitas en l'eixèrcit lacedemonio.
La data de la seua aparició és discutida. Tucídides no explica l'orige d'esta categoria especial. Jean Ducat, en la seua obra de referència, Els Hilotas (1990), pensa que l'estatus «va estar inspirat per les mides que les circumstàncies havien dictat concernents als brasideos», és dir els ilotas lliberats despuix de la seua participació en l'expedició de Brásidas (424 a. C.).
Difícilment pot negar-se que existira alguna relació entre la necessitat de major número de hoplitas i l'aparició dels neodamodes. Inclús hi havia mercenaris que combatien en les files espartanas. Davant tal escassea de soldats ciutadans, no és estrany que hi haguera ilotas entre els hoplitas que guanyaven d'eixa manera la seua llibertat en lloc de salaris.
En primer lloc, els neodamodes eren soldats. Provablement, no se'ls requeria per al servici actiu, sino que eren situats en llocs estratègics a lo llarc de les fronteres.
Quan va terminar la hegemonia espartana en Grècia i els neodamodes varen perdre la seua raó de ser, possiblement molts d'ells varen permanéixer en territori mesenio i es varen convertir en ciutadans de les ciutats mesenias.
La seua existència està atestada de 420 a 369 a. C. Varen ser partix integrant de l'eixèrcit cívic i 2000 d'ells varen participar, per eixemple, en la campanya d'Agesilao II en Jonia, de 396 a 394 a. C.
Segurament els ilotas es varen utilisar per primera volta com hoplitas en la campanya de Calcídica i despuix d'este experiment favorable, varen ingressar més ilotas com hoplitas en l'eixèrcit. L'única diferència sembla haver segut que els «soldats de Brásidas» no varen ser lliberats fins que va finalisar la guerra del Peloponeso, mentres que més alvance els ilotas eren lliberats tan pronte com es convertien en hoplitas. Llavors se'ls donava el nom de neodamodes perque, de fet, prenien el lloc dels ciutadans espartanos. Per tant, els neodamodes varen aparéixer per primera volta en la segona fase de la guerra arquidámica, en els anys 424-421 a. C.
Durant tot el temps d'hegemonia espartana el seu número no va deixar de créixer i en la batalla de Nemea constituïxen ya el 31 % de les tropas lacedemonias. Fins a 3000 varen participar en les operacions espartanas en Àsia en el primer lustre de el IV.
El seu número es va multiplicar al començament de el IV a varis mills i va superar al dels espartanos. Després va retrocedir ràpidament, paralel al colapse del domini espartano en els camps de batalla fora del Peloponeso.
Brasideos
[editar | editar còdic]Dins dels neodamodes es pot distinguir un subgrup, el dels brasideîoi o veterans de Brásidas. Es tractava de 700 hilotas que havien participat com hoplitas en la campanya tracia de Brásidas, el lluent general espartiata de la guerra arquidámica, entre 424 i 422 a. C., despuix de la qual, en reconeiximent a la seua llealtat —i potser també perque els hoiomoi no volien tornar als camps, en els hilotas, a curtidos combatents eixits d'entre ells—, es va concedir la llibertat als que havien sobrevixcut.
Junt als neodamodes, els brasideos varen ser establits com colon en Lépreo, en la frontera en Élide, que reclamava la sobirania sobre la regió.
Els tebanos que varen invadir Laconia en 370-369 a. C. es varen trobar en una guarnició de neodamodes instalada en Orión, en l'Escirítide, un atre territori fronteriç.
La concessió de llibertat i terres venia a compensar la pèrdua d'un atre dret, el de fixar la residència allí a on desijaren.
L'equivalent en la flota lacedemonia dels neodamodes i brasideos del eixèrcit hoplítico eren els desposionaûtai, hilotas manumitidos abans o despuix de servir com remeros.
Etimologia del nom
[editar | editar còdic]El seu nom procedix de grec neos, «nou» i de grec, dêmos, «demo, territori». Contràriament a lo que relata Hesiquio d'Aleixandria, que compara als neodamodes en els demotas (ciutadans habitants d'un demo) atenienses, aquells no adquirixen una ciutadania plena. El sufix grec -ωδης (-ôdês) marca només una semblança. El demo reunit és solament el dels periecos.
Vore també
[editar | editar còdic]- Hilotas
- Categories intermiges de Esparta:
- Esclavitut en l'Antiga Grècia
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1975).Rendiconti dell’Institut Lombardo, n° 109.
- 305–316.
- (2002) Sparta and Lakonia. A Regional History 1300 to 362 BC, 2 edició (en anglés), Nova York: Routledge. ISBN 0-415-26276-3.
- (1990).Bulletin de correspondance hellénique, suppl. XX.Atenes:Consultat el 29 d'agost de 2016.
- (2003) Sparte: histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine (en francés), Paris: Seuil, coll. «nuevo». ISBN 2-02-032453-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neodamodes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.