Esquiritas

Els Esquiritas (en grec Σκιρῖται, Skiritai) eren un poble pertanyent al estat lacedemonio, d'estatus comparable al dels periecos. Estaven establits en Esquirítida, regió montanyosa i salvage situada al nort de Laconia, en la frontera en Arcàdia, entre l'Oenos i l'Eurotas.

Segons els autors tardans com Esteban de Bizancio o Hesiquio d'Aleixandria, els esquiritas eren d'orige arcadio. El seu modo de vida era essencialment rural: el seu hàbitat estava enclavado en pobles, els principals eren Oion i Caryai. El seu territori era inhòspit, pero estratègicament important per a Esparta, ya que dominava la ruta que duya cap a Tegea, lo que explica que caiguera ràpidament baix aquella. El seu estatus social era semblant al dels periecos, pero Jenofonte (Helèniques V.2) els diferència.

En época de guerra, els esquiritas formaven un cos d'èlit d'infanteria llaugera, un lochos (batalló), una part dels 600 hòmens, que servia d'auxiliars del eixèrcit ciutadà. Segons Tucídides, (Història de la Guerra del Peloponeso V.67.1), combatien en l'extrema esquerra de la llínea de batalla, que era el lloc més amenaçat de la falange hoplítica: «de totes les époques són els únics dels lacedemonios en tindre el privilegi de combatre separadament i en este lloc». De nit, eren posats de centineles davant del eixèrcit (Jenofonte, República dels lacedemonios XII.3) i fan d'exploradors per a obrir camí al rei, al que són els únics en precedir (ibid., XIII, 6).

En la Ciropedia (IV.2), Jenofonte els compara en els cavallers hircanios, utilisats pels assiris com retaguàrdia.

Bibliografia

• Edmond Lévy, Sparte: histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine, Seuil, coll. «Points Histoire», Paris, 2003. ISBN 2-02-032453-9.

Vore també

• Eixèrcit espartano
• Mora (unitat militar)
• Periecos
• Neodamodes