Anar al contingut

Tegea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tegea
El temple d'Atenea Alea en Tegea.

Tegea (grec Τεγέα) va ser, en l'Antiga Grècia, la ciutat principal d'Arcàdia. Estava situada en el surest del país. El seu territori es dia Tegeátida i llimitava en Cinuria i Argólida a l'est, en Laconia al sur, en Menalia a l'oest i en Mantinea al nort. Des de l'any 2011, despuix de la reforma de l'organisació territorial, forma part del municipi de Trípoli, del com és una unitat municipal.[1] El seu emplaçament estava en la població de Stadio. L'importància delloc va ser deguda a la seua posició central en el Peloponeso, i a la presència del temple d'Atenea Alea,[2] un dels més suntuosos de tota Grècia. el tem-nos va ser fundat per Aleo.[3] Elloc està molt deteriorat, pero ha conservat moltes obres de l'arquitecte i escultor Escopas de Desocupacions, i ha permés desenrollar el coneiximent del cult d'Atenea Alea en Arcàdia.

Història

[editar | editar còdic]
  • Tegea és mencionada en la Ilíada,[4] i provablement ya estava habitada en l'época micénica. Segons la tradició arreplegada per Pausanias, va sorgir de l'unió d'huit pobles: Gareatas, Filaceenses, Cariatas, Coriteenses, Potáquidas, Eatas, Mantireenses, Equeuetenses, als que despuix es va afegir Afidantes durant el regnat del rei llegendari Afidante.[5] Els tegeatas estaven dividits en quatre tribus: Clareótide, Hipotétide, Apoloniátide, i Ataneátide,[6] cada una en els seus ciutadans i un grup de residents d'atres ciutats (metoikoi). Un atre rei llegendari va ser Équemo, mencionat per Heródoto.[7]

Els tegeatas es varen enfrontar als espartanos quan estos varen intentar dominar Arcàdia.[8] En una de les guerres, el rei Carilao va invadir el país en acabant de que un oràcul haguera predit la victòria i va ser derrotat i fet presoner en els seus hòmens. Una atra guerra va tindre lloc en temps dels reis Leónidas I i Agesicles i els espartanos varen ser derrotats una atra volta. Pero en el rei Anaxándridas II, els espartanos varen derrotar als tegeatas i els varen obligar a reconéixer l'hegemonia d'Esparta (cap a 560 a. C.) i pese a que varen conservar l'independència les seues forces militars varen haver de permanéixer al servici d'Esparta. Varen participar en les guerres mèdiques i 500 tegeatas varen lluitar en les Termópilas[9] i 3000 en Platea.[10] Segons Estrabón, despuix de la batalla de Salamina, els tegeatas varen participar en la destrucció de Micenas, junt en els argivos i els cleoneos.[11]

Despuix de la guerra en els perses, Tegea va entrar en guerra en Esparta, potser per a recuperar l'independència plena (dos guerres entre el 479 a. C. i el 464 a. C.) pero varen ser derrotats dos voltes, la primera junt en els seus aliats els argivos i la segona en els atres arcadios (menys Mantinea) en la batalla de Dipea. En esta época va ser famós el temple d'Atenea Alea de la ciutat de Tegea, lloc de refugi dels exiliats espartanos, com els reis Hegesístrato i els reis Leotíquidas II i Pausanias. Este temple va ser destruït en el 394 a. C. i Escopas va construir un atre més gran.[12]

Més vesprada, en la guerra del Peloponeso, els tegeatas varen ser aliats dels espartanos. Tegea estava baix un govern aristocràtic i llavors la seua enemiga era Mantinea, que tenia govern democràtic.[13] En l'any 421 a. C. varen rebujar una aliança en Argos contra Esparta i pel contrari varen ajudar als espartanos en el seu atac a Argos en el 418 a. C.[14]

En la guerra de Corinto va combatre al costat d'Esparta en el 394 a. C., pero despuix de la batalla de Leuctra del 371 a. C. el partit aristocràtic va perdre el poder i el nou govern es va unir a atres ciutats d'Arcàdia i varen fundar Megalópolis, i seguidament la Lliga Arcàdia.[15][16] Pocs anys despuix va ser Mantinea la que es va enfrontar al governe confederal arcadio i es va aliar en Esparta, i Tegea va permanéixer lleal a la lliga i va combatre a les órdens d'Epaminondas en la batalla de Mantinea en el 362 a. C.[17]

Un temps despuix va entrar en la Lliga Etolia, pero durant pocs anys, fins que el rei Cleómenes III va aplegar al tro d'Esparta, i llavors Tegea, Mantinea, Orcómeno i Esparta es varen aliar i això va dur a la lluita contra la Lliga Aquea, en lo que es va cridar la Guerra de Cleómenes.[18] Tegea va ser ocupada per Antígono Dosón, aliat dels aqueos i incorporada a la Lliga Aquea en el 222 a. C. En el 218 a. C. Tegea va ser atacada per Licurgo, tirà d'Esparta, que la va dominar, llevat l'acrópolis. Despuix va passar a mans del tirà Macánidas, pero va ser recuperada pels aqueos despuix de la derrota del tirà davant Filopemen. Despuix va ser l'única ciutat arcadia que va continuar habitada i ho estava encara en temps d'Estrabón.

Pausanias destaca de Tegea, ademés del famós temple d'Atenea Alea, l'àgora, el teatre, l'estadi, atres temples o santuaris: el d'Hermes Épito, el d'Atenea Poliátide, el de Ártemis Hegémone, el d'Afrodita cridat «en Plintio», el d'Afrodita Pafia, el d'Ilitía, el de Deméter i Coré Carpóforas, el d'Apolo, dos de Dioniso ademés d'altars de Zeus Teleo, de Gea, de Coré, de Pa i de Zeus Liceu i d'estàtues d'Apolo Agiieo, de Llaures Ginecotenas, i de Quisíforo, entre unes atres.[19]

Va ser destruïda per Alarico I a finals d'el IV. En l'Edat Mija, la ciutat va ser coneguda com Nikli i va anar l'assentament d'una Baronia del Principat d'Acaya.

Restants arqueològics

[editar | editar còdic]

En elloc d'Episkopi queden restants d'un teatre del periodo helenístico, segurament construït pel seléucida Antíoco IV Epífanes, del pòrtic de l'àgora i d'una iglésia paleocristiana.[20][21]

També es conserven restants del temple d'Atenea Alea.[22] En les excavacions de l'entorn d'este temple s'han trobat alguns materials dels periodos neolític, heládico antic i micénico i, en major cantitat, dels periodos protogeométrico i del geomètric primerenc.[23]

Museu arqueològic

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Museu Arqueològic de Tegea.

La ciutat conta en un museu arqueològic des de l'any 1909. En ell s'exponen objectes que comprenen des de la prehistòria fins al periodo romà tardà.[24]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Llei Kallikratis [1] archivat en Wayback Machine. Ministeri grec d'Interior (en grec)
  2. ↑ Pausanias, Descripció de Grècia III.5.6
  3. ↑ Pausanias, op. cit. VIII.4.8
  4. ↑ Homero, Ilíada II,608.
  5. ↑ Pausanias VIII,45,1.
  6. ↑ Pausanias VIII,53,6.
  7. ↑ Heródoto IX,26.
  8. ↑ Heródoto I,65-66.
  9. ↑ Heródoto VII,202.
  10. ↑ Heródoto IX,61.
  11. ↑ Estrabón VIII,6,19.
  12. ↑ Pausanias VIII,45,4-5.
  13. ↑ Tucídides IV,134.
  14. ↑ Tucídides V,32; V,67.
  15. ↑ Jenofonte, Helèniques VI,5,6.
  16. ↑ Pausanias VIII,27,2.
  17. ↑ Jenofonte, Helèniques VII,4,36; VII,5,8.
  18. ↑ Polibio II,46,2.
  19. ↑ Pausanias VIII,45,1-VIII,53,10.
  20. ↑ Tito Livio XLI,20.
  21. ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Episkopi-Tegea. (en grec)
  22. ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Temple d'Atenea Alea (en grec)
  23. ↑ Richard Hope Simpson, Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés)
  24. ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Museu arqueològic de Tegea (en grec)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tegea&oldid=1333725»