Anar al contingut

Op. cit.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'expressió llatina opere citato (‘en l'obra citada’),[1] que la seua abreviatura és op. cit.,[1] a sovint considerada derivada de opus citatum (‘obra citada’), s'usa per a aludir en una nota a una cita anterior,[1] sempre i quan no siga l'immediata anterior; és dir, entre op. cit. i l'obra a la que es referix, ocorren una o vàries interferències.[2] Es pot usar també l'expressió en castellà «obra citada», l'abreviatura del qual és «ob. cit.»[3]

Eixemples

[editar | editar còdic]
  • Heisenberg, Werner, Physik und Philosophie, Buenos Aires, L'Illa, 1990, p. 46.
  • Jaeger, Werner, Paideia, Mèxic, Fondo de Cultura Econòmica, 1996, p. 108.
  • Heisenberg, op. cit., p. 119.
  • Jaeger, op. cit., pp. 114-123. Recorde's que substituïx únicament el títul de l'obra i els demés senyes bibliogràfiques (editorial, lloc d'edició, any d'edició, etc.); per lo tant, per a l'us de op. cit. sempre deu indicar-se el nom de l'autor (o solament el seu llinage) abans de la locució.[4][1]

En el cas de que s'estiguen manejant cites de vàries obres distintes d'un mateix autor, abans d'incloure la locució llatina se solen escriure les primeres paraules del títul de l'obra, per a que no es confonga en unes atres del mateix autor. Eixemple:

  • Heisenberg, Werner, Physik..., op. cit., pp. 33-49.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (2010) «14.31: ‘Op. cit.’ and ‘loc. cit.’», The Chicago Manual of Style, 16.ª edició (en en), Chicago: University of Chicago Press, p. org/details/chicagomanualofs0016unse/page/670 670. OCLC 495102182. ISBN 978-0-226-10420-1.
  2. Cázares Herneández, 1987, p. 112.
  3. (1986) Tècniques d'investigació documental, Caracas: Panapo, p. 74. OCLC 25561626. ISBN 978-9-802-30054-9.
  4. Cázares Herneández, 1987, p. 113.

Bibliografia

[editar | editar còdic]