Anar al contingut

Werner Heisenberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Werner Heisenberg
Heisenberg en l'any 1927
Nacionalitat: Britànica
Ocupació: Físic
Naiximent: 5 de decembre de 1901
Lloc de naiximent: Wurzburg, Alemanya
Defunció: 1 de febrer de 1976
Lloc de defunció: Múnich, Alemanya


Werner Karl Heisenberg (5 de decembre de 1901 – 1 de febrer de 1976)[1] fon un físic teòric alemà, un dels principals pioners de la teoria de la mecànica quàntica i un dels científics més destacats del programa nuclear alemà durant la Segona Guerra Mundial.

Heisenberg publicà el seu artícul «Umdeutung» en 1925, una important reinterpretació de l'antiga teoria quàntica. En una série d'artículs posteriors que escrigué junt a Max Born i Pascual Jordan, durant eixe mateix any, es desenrollà en profunditat la seua formulació matricial de la mecànica quàntica. És conegut pel principi d'incertea, que publicà en 1927. Va rebre el Premi Nobel de Física en 1932 «per la creació de la mecànica quàntica».[2]

Heisenberg també realisà aportacions a les teories de l'hidrodinàmica dels fluixos turbulents, el núcleu atòmic, el ferromagnetisme, els rajos còsmics i les partícules subatòmiques. Introduí el concepte de colapse de la funció d'ona. Ademés, eixercità un paper fonamental en la planificació del primer reactor nuclear d'Alemània Occidental en el Kernforschungszentrum de Karlsruhe, junt en un atre en Garching, en la Technische Hochschule de Munich, en 1957 (abdós eren reactors d'investigació).[3] [4]

Despuix de la Segona Guerra Mundial, Heisenberg fon nomenat director de l'Institut Kaiser Wilhelm de Física, que poc despuix passà a denominar-se Institut Max Planck de Física. Ocupà el càrrec de director fins que l'institut es traslladà a Munich en 1958. Fon director de l'Institut Max Planck de Física i Astrofísica entre 1960 i 1970.

Heisenberg també fon president del Consell Alemà d'Investigació,[5] president de la Comissió de Física Atòmica, president del Grup de Treball de Física Nuclear i president de la Fundació Alexander von Humboldt.[6]

Primers anys i educació

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Werner Karl Heisenberg naixqué en Würzburg (Alemanya), fill de Kaspar Ernst August Heisenberg[7] i Annie Wecklein. El seu pare era professor de llengües clàssiques en secundària i aplegà a ser l'únic «ordentlicher Professor» (catedràtic) d'estudis de grec medieval i modern del sistema universitari alemà.[8]

Heisenberg es va criar i va viure com a cristià luterà.[9] A finals de la seua adolescència, Heisenberg llegí el «Timeu» de Plató mentres feya senderisme pels Alps bavars. Relatà les conversacions filosòfiques que mantingué en els seus companyers i professors sobre la comprensió de l'àtom mentres rebia la seua formació científica en la Ludwig-Maximilians-Universität München, l'Universitat de Gotinga i l'Universitat de Copenhague.[10] Més tart, Heisenberg afirmà que «la meua ment es formà estudiant filosofia, a Plató i eixe tipo de coses»[11] i que «la física moderna s'ha decantat definitivament a favor de Plató. De fet, les unitats més menudes de la matèria no són objectes físics en el sentit habitual; són formes, idees que solament poden expressar-se sense ambigüitat en llenguage matemàtic».[12]

En 1919, Heisenberg aplegà a Munich com a membre dels Freikorps per a lluitar contra la República Soviètica de Baviera, establida un any abans. Cinc décades més tart, recordava aquells dies com a diversions jovenils, com «jugar a policies i lladres i coses per l'estil; no era res sério en absolut»[13]; les seues funcions es llimitaven a «confiscar bicicletes o màquines d'escriure dels edificis administratius “rojos”» i a vigilar als presos sospitosos de ser «rojos».[14]

Estudis universitaris

[editar | editar còdic]

Entre 1920 i 1923, estudià Física i Matemàtiques en l'Universitat Ludwig-Maximilians de Munich en Arnold Sommerfeld i Wilhelm Wien, i en l'Universitat de Gotinga en Max Born i James Franck, ademés de Matemàtiques en David Hilbert. Es doctorà en 1923 en l'Universitat Ludwig-Maximilians de Munich baix la direcció de Sommerfeld.

En juny de 1922, Sommerfeld dugué a Heisenberg a Gotinga per a assistir al Festival de Bohr, ya que Sommerfeld sentia un sincer interés pels seus alumnes i sabia que Heisenberg s'interessava per les teories de Niels Bohr sobre la física atòmica. En l'event, Bohr fon ponent invitat i impartí una série de conferències exhaustives sobre física atòmica quàntica, i Heisenberg conegué a Bohr per primera volta, lo que va tindre un efecte durador en ell.[15] [16] [17]

La tesis doctoral de Heisenberg, el tema de la qual li va sugerir Sommerfeld, versava sobre la turbulència;[18] en ella s'analisaven tant l'estabilitat del fluix laminar com la naturalea del fluix turbulent. El problema de l'estabilitat s'investigà per mig de l'equació d'Orr-Sommerfeld, una equació diferencial llineal de quart orde per a menuts destorbaments del fluix laminar. Tornà breument a este tema despuix de la Segona Guerra Mundial.[19]

A Gotinga, baix la direcció de Born, completà la seua habilitació en 1924 en una tesis d'habilitació sobre l'efecte Zeeman anómal.[20] [1] [21] [22]

En la seua joventut, fon membre i cap de grup dels Neupfadfinder, una associació scout alemana que formava part del Moviment Jovenil Alemà.[23] [24] [25] En agost de 1923, Robert Honsell i Heisenberg organisaren un viage a Finlàndia en un grup scout d'esta associació procedent de Munich.[26]

Vida personal

[editar | editar còdic]

A Heisenberg li agradava la música clàssica i era un pianiste consumat; tocar per als demés era una part important de la seua vida social.[1] A finals de la década de 1920 i principis de la de 1930 solia tocar música i ballar en la casa berlinesa del seu alumne aristocràtic Carl Friedrich von Weizsäcker; durant eixa época cortejà a Adelheid, la germana de Carl, que llavors cursava l'institut, lo que provocà que, durant un temps, no fora benvingut en la seua casa.[27] Anys més tart, el seu interés per la música també li va dur a conéixer a la seua futura esposa. En giner de 1937, Heisenberg conegué a Elisabeth Schumacher (1914-1998) en un recital privat de música. Schumacher era filla d'un conegut professor d'economia de Berlín, i el seu germà era l'economiste I. F. Schumacher, autor de Lo menut és bell. Heisenberg i Schumacher es casaren el 29 d'abril. Els bessons fraterns María i Wolfgang varen nàixer en giner de 1938, despuix de la qual cosa Wolfgang Pauli felicità a Heisenberg per la seua «creació de parells» —un joc de paraules sobre un procés de la física de partícules elementals, la producció de parells—. Tingueren cinc fills més a lo llarc dels següents 12 anys: Bàrbara, Christine, Jochen, Martín i Verena.[28] [29] En 1939 comprà una casa d'estiu per a la seua família en Urfeld am Walchensee, en el sur d'Alemanya.

Un dels fills de Heisenberg, Martin Heisenberg, es convertí en neurobiòlec en l'Universitat de Würzburg, mentres que un atre dels seus fills, Jochen Heisenberg, aplegà a ser catedràtic de Física en l'Universitat de New Hampshire.[30]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Werner Heisenberg Biography
  2. Plantilla:Nobelprize Esta font explica que, en realitat, Heisenberg va rebre el seu Premi Nobel de 1932 un any més tart, en 1933.
  3. Kultur, S. W. R. (6 April 2023). "In Karlsruhe entsteht erster Forschungsreaktor – Stimmung in der Stadt | 19.7.1956 | Kernenergie". SWR Kultur (in German). Retrieved 25 May 2026.
  4. Kultur, S. W. R. (29 November 2021). "Erster deutscher Atomreaktor in Garching | 30.10.1957 | Kernenergie". SWR Kultur (in German). Retrieved 25 May 2026.
  5. "Reviving German Science". American Institute of Physics.
  6. Mott & Peierls 1977, pàg. 212–251
  7. Cassidy 2009, p. 12
  8. Cassidy 1992, p. 3
  9. Plantilla:Usurped. Adherents.com.
  10. Carson 2010, p. 149
  11. De Haro, Sebastian (2020). "Science and Philosophy: A Love–Hate Relationship". Foundations of Science. 25 (2): 297–314. arXiv:1307.1244. doi:10.1007/s10699-019-09619-2. S2CID 118408281.
  12. Wilber, Ken (10 April 2001). Quantum Questions: Mystical Writings of the World's Great Physicists. Shambhala Publications. p. 52. ISBN 978-0-8348-2283-2.
  13. Miller, Arthur (2009). 137: Jung, Pauli and the pursuit of a scientific obsession. New York: Norton & Company. p. 31. ISBN
  14. Rechenberg, Helmut (2010). Werner Heisenberg – Die Sprache der Atome. Leben und Wirken. Springer. p. 36. ISBN 978-3-540-69221-8.
  15. Cassidy 1992, pàg. 127, Appendix A
  16. Powers 1993, p. 23
  17. van der Waerden 1968, p. 21
  18. Heisenberg, W. (1924). "Über Stabilität und Turbulenz von Flüssigkeitsströmmen". Annalen der Physik. 379 (15): 577–627. Bibcode:1924AnP...379..577H. doi:10.1002/andp.19243791502. hdl:2060/19930093939. as cited in Mott & Peierls 1977, p. 245
  19. Mott & Peierls 1977, p. 217
  20. Heisenberg, W. (1924). "Über eine Abänderung der formalen Regeln der Quantentheorie beim Problem der anomalen Zeeman-Effekte". Z. Phys. 26 (1): 291–307. Bibcode:1924ZPhy...26..291H. doi:10.1007/BF01327336. S2CID 186215582. as cited in Mott & Peierls 1977, p. 243
  21. Hentschel & Hentschel 1996, Appendix F; see the entry for Heisenberg.
  22. Mott & Peierls 1977, p. 219
  23. Maringer, Daniel. "Berühmte Physiker: Werner Heisenberg eine Biographie-Pfadfinderzeit" (in German). Archived from the original on 18 October 2009.
  24. "Heisenberg Werner" (in German). Archived from the original on 19 July 2011.
  25. "Ein Leben für die Jugendbewegung und Jugendseelsorger – 100 Jahre Gottfried Simmerding" (PDF). Rundbrief der Regionen Donau und München (in German). 2. Gemeinschaft Katholischer Männer und Frauen im Bund Neudeutschland-ND: 12. March 2005. Archived from the original (PDF) on 5 March 2009.
  26. Raum, Helmut (2008). "Die Pfadfinderbewegung im Freistaat Bayern Teil 53" (PDF). Der Bundschuh (in German). 2. Pfadfinderförderkreis Nordbayern e.V.: 23–24. Archived from the original (PDF) on 5 March 2009.
  27. Rechenberg, Helmut (2010). Werner Heisenberg – Die Sprache der Atome. Leben und Wirken. Springer. pp. 915-918 and 943-944. ISBN 978-3-540-69221-8.
  28. Cassidy 2009, p. 372 and Appendix A
  29. David Cassidy and the American Institute of Physics, The Difficult Years
  30. Cassidy 2009, p. 372

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Heinsenberg, Werner (1925). «Heisenberg 1925 - Sobre una Reinterpretación Teórico-Cuántica de las Relaciones Cinemáticas y Mecánicas». Z. Phys 33: 879-893
  • Heinsenberg, Werner (1927). «Heisenberg 1927 - Sobre el Contenido Descriptivo de la Cinemática y la Mecánica Teórico Cuántica». Z. Phys 43: 172-198
  • Heisenberg, Werner (1983). Encounters with Einstein: And Other Essays on People, Places, and Particles (en anglés). Princeton University Press. ISBN 9780691024332
  • Powers, Thomas (1993). Heisenberg's War: The Secret History of the German Bomb (en inglés). Nueva York: Knopf. ISBN 0394514114

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
C. V. Raman

Premi Nobel de Física

1932
Successor:
Paul Dirac i Erwin Schrödinger