Guglielmo Marconi
Guglielmo Marconi (en espanyol, també, Guillermo Marconi, Bolonya, 25 d'abril de 1874-Roma, 20 de juliol de 1937) va ser un ingenier electrònic italià, conegut com un dels més destacats impulsors de la radiotransmisión a llarga distància, per l'establiment de la Llei de Marconi, aixina com pel desenroll d'un sistema de telegrafia sense fils (TSH) o radiotelegrafia.[1]
És senyalat a voltes com el inventor de la ràdio, encara que realment esta és una invenció colectiva,[2] i va compartir en 1909 el Premi Nobel de Física junt a Carl Ferdinand Braun en reconeiximent a les seues contribucions en el desenroll de la telegrafia inalàmbrica.[3][4][5]
Va ser també un dels inventors més reconeguts i, ademés del Premi Nobel, va rebre la Medalla Franklin, va ser president de la Accademia Nazionale dei Lincei i el rei Víctor Manuel III d'Itàlia li va nomenar marqués, en lo que va passar a rebre el tracte de «#Ilustre Senyor». Ademés, està inclós en el Saló de la fama del museu de Telecomunicacions i Difusió de Chicago, i en el seu honor l'Associació Nacional de Radiodifusió dels Estats Units entrega anualment els premis NAB Marconi Ràdio Awards.