Johannes Diderik van der Waals
Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos, 23 de novembre de 1837-Ámsterdam, 8 de març de 1923) va ser un professor universitari i físic neerlandés.[1] És conegut pel seu treball en l'equació de l'estat dels gasos i els líquits pel qual va guanyar el Premi Nobel de Física en 1910.[2]
El seu nom s'associa principalment en la equació de Van der Waals d'estat que descriu el comportament dels gasos i la seua condensació a la fase líquida. El seu nom també s'associa a les forces de Van der Waals (forces entre molècules estables),[3] en molècula de van der Waals (menuts grups moleculars units per forces de Van der Waals), i en radis de Van der Waals (tamanys de molècules). James Clerk Maxwell va dir en una ocasió que "no cap dubte de que el nom de Van der Waals pronte figurarà entre els més destacats de la ciència molecular."[4]
En la seua tesis de 1873, Van der Waals va observar la no idealidad dels gasos reals i la va atribuir a l'existència d'interaccions intermoleculars. Va introduir la primera equació d'estat derivada per la suposició d'un volum finito ocupat per les molècules constituents.[5] Encapçalada per Ernst Mach i Wilhelm Ostwald, cap a finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
va sorgir una forta corrent filosòfica que negava l'existència de molècules. Es considerava que l'existència molecular no estava demostrada i que l'hipòtesis molecular era innecessària. En l'época en que es va escriure la tesis de Van der Waals (1873), la estructura molecular dels decorreguts no havia segut acceptada per la majoria dels físics, i líquit i vapor es consideraven a sovint com químicament distints. Pero els treballs de Van der Waals varen afirmar la realitat de les molècules i varen permetre evaluar el seu tamany i força d'atracció. La seua nova fòrmula va revolucionar l'estudi de les equacions d'estat. Comparant la la seua equació d'estat en senyes experimentals, Van der Waals va poder obtindre estimacions del tamany real de les molècules i de la força de la seua atracció mútua.[6]
L'efecte del treball de Van der Waals sobre la física molecular en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
va ser directe i fonamental.[7] En posar paràmetros d'introducció que caracterisar el tamany i l'atracció moleculars en construir la seua equació d'estat, Van der Waals va marcar la pauta de la ciència molecular moderna. Que aspectes moleculars com el tamany, la forma, l'atracció i les interaccions multipolares devien constituir la base de les #formulació matemàtiques de les propietats termodinàmiques i de transport dels decorreguts es considera actualment un axioma.[8] En l'ajuda de l'equació d'estat de Van der Waals, els paràmetros del punt crític dels gasos varen poder predir-se en exactitut a partir de medicions termodinàmiques realisades a temperatures molt més elevades. Posteriorment, nitrogen, oxigen, hidrogen i heli varen sucumbir a la liquefacción. [Heike Kamerlingh Onnes]] es va vore molt influïda pels treballs pioners de Van der Waals. En 1908, Onnes va ser el primer en fabricar heli líquit; açò li va conduir directament al seu descobriment en 1911 de la superconductividad.[9]
- ↑ . Encyclopaedia Britannica. Consultat el 6 de setembre de 2017.
- ↑ . Consultat el 2025-09-24.
- ↑ Parsegian, V. Adrian (2005). Forces de Van der Waals: A Handbook for Biologists, Chemists, Engineers, and Physicists. (Cambridge University Press), p. 2. "The first clear evidence of forces between what were soon to be called molecules came from Johannes Diderik van der Waals's 1873 Ph.D. thesis formulation of the pressure p, volume V, and temperature T of donen-se gasos."
- ↑ Johannes Diderik van der Waals - Biographical - Nobelprize.org
- ↑ (1873) Over de continuiteit van donen gas- en vloeistoftoestand (Sobre la continuïtat dels estats gaseós i líquit) (tesis doctoral), Universiteit Leiden.
- ↑ Sengers, Johanna Levelt (2002), p. 16
- ↑ Kipnis, A. Ya.; Yavelov, B. I.; Rowlinson, J. S.: Van der Waals and Molecular Science. (Oxford: Clarendon Press, 1996)
- ↑ Sengers, Johanna Levelt (2002), pp. 255-256
- ↑ Blundell, Stephen: Superconductivity: A Very Short Introduction. (Oxford University Press, 1ª edició, 2009, p. 20)