Ernst Mach

Archiu:Ernstmach.jpg

Ernst Mach

Ernst Mach (Brno, Imperi austríac (actualment República Checa), 18 de febrer de 1838-Munich, Imperi alemà (actual Alemània), 19 de febrer de 1916) va ser un físic i filòsof austríac, autor en llengua alemana.

Trayectòria

Ernst Mach va nàixer en Chrlice, una ciutat colonial en el XIX, absorbida hui en dia per la ciutat morava de Brno (hui en la República Checa, pero, per llavors, part del Imperi austríac).

Va estudiar en Viena. Va treballar com a catedràtic de matemàtiques en l'Universitat de Graz i des de 1867 fins a 1895 com a catedràtic de física experimental en l'Universitat de Praga. Va passar a residir en Viena des de 1895, i va conseguir una especial atenció des de 1900, sent molt elogiat i també molt discutit fins a 1908.

Va sofrir un atac cerebrovascular en 1897, que li va produir paràlisis parcial, per lo que va abandonar l'Universitat en 1901. A pesar d'això, va ser elegit en el parlament austríac i va eixercir el seu càrrec durant dotze anys. Va fallir en Haar (Baviera).

Política

En 1901, Mach va acceptar un nomenament en la Cambra dels Senyors austríaca, pero va rebujar una noblea perque va pensar que era inapropiat que un científic acceptara tal cosa. Mantenia una bona relació personal en el polític socialdemócrata Víctor Adler i va deixar diners en el seu testament al periòdic socialdemócrata Arbeiter-Zeitung.

Mach va ser crític en les conquistes colonials de les potències europees, dient que "constituiran... el capítul més desagradable de l'història per a les generacions venidores".

Aportes a la física

Mach va realisar importants descobriments en els camps de l'òptica, l'acústica i la termodinàmica. Els seus treballs sobre la mecànica newtoniana varen tindre prou importància ya que en ells va rebatre en part dita teoria i en particular el concepte d'espai absolut.

Les seues tesis varen eixercitar un paper important en la primera formulació de la teoria especial de la relativitat per part d'Albert Einstein. Einstein va llegir a Mach quan era estudiant i se sentia seguidor seu en 1902, quan vivia en Zuric i es reunia regularment en els seus amics Conrad Habicht i Maurice Solovine: Einstein va conseguir que el grup llegira els dos llibres que Mach havia publicat fins a eixa data: El desenroll de la mecànica (1883) i L'anàlisis de les sensacions (1886). Einstein va reformular en part les idees de Mach falcant el terme de Principi de Mach ("la massa inercial no és una característica intrínseca d'un mòvil, sino una mida del seu acoplament en el restant de l'univers"). Este principi implica que l'existència de forces inerciales depén de l'existència d'atres cossos en els que interactuar. Pero més vesprada es va donar conte de que les idees de Mach sobre les sensacions, la seua empirisme puix, poc tenia que vore en el treball de la física.

Mach va estudiar sobretot la física de decorreguts a velocitats superiors a la del sò, i va descobrir l'existència de lo que despuix va ser conegut com con de Mach. Es tracta d'una ona de pressió de forma cònica que partix dels cossos que es mouen a velocitats supersòniques, açò és, superiors a la del sò. Va descobrir que la relació entre la velocitat a la que es desplaça el cos i la velocitat del sò és un factor físic de gran importància. Dit factor es coneix en el nom de número Mach, en el seu honor. Una velocitat de Mach 2,7 significa que el cos es mou a una velocitat 2,7 voltes superior a la de propagació del sò.

Fisiologia

En 1873, independentment l'u de l'atre, Mach i el fisiólogo i mege Josef Breuer varen descobrir cóm funciona el sentit de l'equilibri (és dir, la percepció del desequilibri del cap), traçant la seua gestió per mig de l'informació que el cervell rep del moviment d'un decorregut, (l'endolinfa) en els canals semicircularess del sistema vestibular del oït intern. Que el sentit de l'equilibri depén dels tres canals semicirculares va ser descobert en 1870 pel fisiólogo Friedrich Goltz, pero Goltz no va descobrir el funcionament de l'aparat sensor de l'equilibri. Mach va idear una cadira giratòria per a provar les seues teories, i Floyd Ratliff ha sugerit que este experiment pot haver aplanat el camí a la crítica de Mach d'una concepció física de l'espai i el moviment absoluts.

Psicologia

En l'àmbit de la percepció sensorial, els sicòlecs recorden a Mach per l'ilusió òptica cridada bandes de Mach. L'efecte exagera el contrast entre les vores dels tons de gris llaugerament diferents en quant es toquen, en activar la detecció de vores en el sistema visual humà.

Més clarament que ningú abans o despuix, Mach va fer la distinció entre lo que va cridar espais fisiològics (específicament visuals, el cridat espai visual) i geomètrics.

Els punts de vista de Mach sobre les estructures mediadores varen inspirar la posició fortament inductiva de B. F. Skinner, que va ser paralela a la de Mach en el camp de la psicologia.

Empiriocriticismo

Artícul principal → empiriocriticismo.

Com a filòsof, puix com tal se li té (encara que ell dia que només era un estudiós), Mach va rebujar de forma contundent tota metafísica i religiositat convertint-se per això en un dels representants més destacats del positivisme renovat d'inicis de el XX. Va sostindre que per a la ciència no hi ha declaració admissible a menos que ella siga empíricamente comprobable.

En Richard Avenarius va crear la corrent denominada empiriocriticismo o crítica de l'experiència. Abdós es varen propondre "netejar" la concepció de l'experiència dels conceptes de matèria (substància), necessitat i causalitat, que varen concebre com apercepciones apriorístícas (conceptes intelectivos) llegítimament assignats a l'experiència. Varen considerar que la llei fonamental del coneiximent és la economia del pensar. Pero tal 'economia' va ser criticada per Robert Musil en ser massa imprecisa, en un moment en que varen aparéixer moltes publicacions sobre ell.

Varen mantindre abdós una representació del món com a conjunt de elements - sensacions; puix per a Mach hi hauria un acort entre instint, sensació i concepte. Varen sostindre la teoria de la coordinació de principi, és dir, de la conexió indisoluble entre subjecte i objecte: "Les ciències naturals totes poden únicament presentar complexos dels elements que cridem ordinàriament sensacions. Es tracta de les relacions existents entre estos elements. La relació entre A (calor) i B (flama) pertany a la física; la relació entre A i N (nervis) pertany a la fisiologia. Ni una ni una atra d'estes relacions existix separadament; abdós existixen juntes". l'empiriocriticismo va ser criticat pel revolucionari i filòsof rus Lenin en un famós escrit titulat Materialisme i empiriocriticismo (1909).

En eixe sentit, pot vore's en Mach un cas significatiu de l'impressionisme vienés que va dominar en moltes figures del pensament austríac; el "yo", en el seu punt de vista, resulta ilocalizable o atomizado.

Obra

• Einleitung in die Helmholtz′sche Musiktheorie, 1866; Sobre la teoria musical de Helmholtz.
• Optisch-akustische Versuche, 1872; Investigacions òptic-acústiques.
• Die Mechanik in ihrer Entwicklung, Leipzig, 1883; Desenroll històric-crític de la mecànica, Espasa Llibres, ISBN 978-84-239-6391-1.
• Die Analyse der Empfindungen und dones Verhältnis dones Physischen zoom Psychischen, Jena, 1886; L'anàlisis de les sensacions, Alta Fulla Editorial, 1987, ISBN 978-84-86556-19-8 (traduït ya en 1925).
• Die Principien der Wärmelehre, 1896. Lliçons sobre teoria de la calor.
• Populär-wissenschaftliche Vorlesungen, 1896. Lliçons divulgatives sobre ciència
• Über Erscheinungen an fliegenden Projektilen, 1898
• Erkenntnis und Irrtum, 1905; Coneiximent i error (tr. en 1946). Vore Erkenntnis und Irrtum (alemà). En francés, on line: La conaissance et l'erreur, Paris, Flammarion, 1908 (Vore "La connaisance et l'erreur" (francés))
• Die Prinzipien der physikalischen Optik, 1921
• «Photographische Fixirung der durch Projectile in der Luft eingeleiteten Vorgänge».Sitzungsber. Kaiserl. Akad. Wiss., Wien, Math.-Naturwiss. Cl..95(Abt. II)

764–780.doi:10.1002/andp.18872681008. en Peter Slacher

Traduccions de les obres principals de Mach a l'anglés:

• Mach, Ernst. The Science of Mechanics, 4th edició (en anglés), Chicago: The Open Court Publishing Co.
• Mach, Ernst (1897). «The Analysis of Sensations», Contributions to the Analysis of Sensation, 1st edició, Chicago: Open Court Publishing Company.
• Popular Scientific Lectures (1895); Revised & enlarged ORD edition (1898)
• (1903).«Space and Geometry from the Point of View of Physical Inquiry».Monist.14(1)

1–32.ISSN 0026-9662.doi:10.5840/monist190314139. with S.J.B. Sugden

• History and Root of the Principle of the Conservation of Energy (1911)
• The Principles of Physical Optics (1926)

• Knowledge and Error (1976)
• Principles of the Theory of Heat (1986)
• Fundamentals of the Theory of Movement Perception (2001)

Llegat i crítiques

El positivisme de Mach també va influir en molts marxistes russos, com Aleksandr Bogdánov, pero sobretot en la vanguarda artística, constructivista i formalista russa en l'orige de la llingüística estructural i del llenguage cinematogràfic, en referència directa a les nocions de Mach sobre la física de les sensacions

En 1908, en defensa del materialisme dialèctic, Vladímir Lenin va escriure un text filosòfic, Materialisme i empiriocriticismo, en el que criticava les postures dels maquinistes russos que defenien que l'home seria Deu com en la tesis de Feuerbach. Es vinculen aixina a la corrent "de la construcció de Deu" que vol conciliar religió i marxisme per a reanimar l'impuls revolucionari de les masses debilitades per la revolució russa de 1905. Els seus escrits, Ensaig sobre una concepció realista del món (1904), Ensaig sobre la filosofia marxista (1908) i Ensaig sobre la filosofia colectiva varen ser impulsats per la forta influència d'esta visió del món en l'intelligentsia russa. Lenin va criticar a Mach per "renunciar al materialisme recorrent a una teoria idealista del coneiximent" Va ser Anton Pannekoek en el seu Lenin el filòsof qui va demostrar els simplismos i #distorsió del pensament de Mach per part de Lenin (pot vore's també la crítica el mateix Pannekoek per part de la revista de posguerra Internationalisme de la Gauche Communiste de France.

Mach va influir directament en la formació del Círcul de Viena, representat jurídicament per l'Associació Ernst Mach, despuix de la seua mort, a pesar de l'existència de vàries divergències entre les posicions dels positivistes llògics i les del físic. Albert Einstein es va referir a ell com "un precursor de la teoria de la relativitat". El principi de Mach és la base dels experiments mentals que varen influir molt en el pensament d'Einstein i atres físics.

Reconeiximents

• El cràter llunar Mach du este nom en la seua memòria.
• l'asteroide (3949) Mach també commemora el seu nom.

Obres sobre Mach

• Robert Musil, Beitrag zur Beurteilung der Lehren Machs und Studien zur Technik und Psychotechnik, 1909 (Hamburc, Rowohlt, 1980, ISBN 3-498-04271-8).
• Vladímir Lenin, Materialisme i empiriocriticismo, 1908 (Planeta DeAgostini, 1986, ISBN 978-84-395-0266-1)
• John T. Blackmore, Ernst Mach. His Work, Life, and Influence, Berkeley & Los Angeles, University of Califòrnia Press, 1972.
• Robert S. Cohen (ed.), Ernst Mach. Physicist and Philosopher, Kluwer Academic Publishers, 1975, ISBN 90-277-0016-8
• Joachim Thiele (eds.), "Wissenschaftliche Kommunikation. Die Korrespondenz Ernst Machs", Kastellaun, 1978.
• John T. Blackmore i Klaus Hentschel (eds.), Ernst Mach als Aussenseiter, Braumüller, 1985. Correspondència
• Rudolf Haller i Friedrich Stadler (eds.), Ernst Mach. Werk und Wirkung, Viena, Hölder-Pichler-Tempsky, 1988.
• D. Hoffmann i H. Laitko (eds.), Ernst Mach. Studien und Dokumente, Berlín, 1991.
• V. Prosser i J. Folta (eds.), Ernst Mach and the Development of Physics, Praga, Univ. Carolina, 1991.
• John T. Blackmore (ed.), Ernst Mach, a Deeper Look, Dordreht, Kluwer, 1992.
• Karl von Emÿenn: Die Großen Physiker Von Maxwell bis Gell-Mann, Munich, Beck, 1997, ISBN 3-406-41149-5.
• John T. Blackmore, Ryoichi Itagaki i Setsuko Tanaka (eds.), Ernst Mach's Vienna 1895-1930, Dordreht, Kluwer, 2001.
• Erik C. Banks: Ernst Mach's World Elements. A Study in Natural Philosophy, Berlín, Springer Netherland, 2003, ISBN 1-4020-1662-X.
• J. T. Blackmore, R. Itagaki i S. Tanaka (eds.), Ernst Mach's Science, Kanagawa, Tokai University Press, 2006.
• Jiří Procházka, "Ernst Mach /1838-1916/ Curriculum vitae", Brno, Vienna, 2014, ISBN 978-80-903476-7-0.

Vore també

• Principi de Mach
• Número de Mach
• Máchmetro
• Bandes de Mach
• Diamant de choc
• Interferómetro de Mach-Zehnder
• Mach (núcleu)

Bibliografia

• “Sketches of Otohistory - Part 8:The Emergence of Vestibular Science” . Audiology and Neurotology 10 (4): 185–190. doi:10.1159/000085076. PMID 15832015.
• Ratliff, Floyd. Mach bands: quantitative studies on neural networks in the retina (en anglés), Holden-Day.
• Ernst Mach, Physicist and Philosopher (en anglés).
• «Ernst Mach and Mach Number» (en anglés) (2003-11-09).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ernst Mach.