En física, el interferómetro de Mach–Zehnder és un dispositiu utilisat per a determinar les variacions de canvi de fase relatives entre dos fas de llum colimados derivats d'una mateixa font de llum. l'interferómetro ha segut utilisat, entre atres coses, per a medir canvis de fase entre els dos fas de llum causats per la mostra observada o per un canvi en la llongitut d'un dels camins que recorren. L'aparat deu el seu nom als físics Ludwig Mach (fill d'Ernst Mach) i Ludwig Zehnder: Zehnder ho va propondre en un artícul de 1891, i va ser refinat per Mach en un segon artícul de 1892.[1][2]

Interferómetro de Mach-Zehnder
Figura 1. L'interferómetro de Mach–Zehnder és freqüentment utilisat en els camps de l'aerodinàmica, la física de plasma i la transferència de calor per a medir pressió, densitat, i canvis de temperatura en gasos. En esta figura, s'analisa la flama d'una vela. Qualsevol image produïda pot ser analisada.

Introducció

L'interferómetro de Mach–Zehnder és un instrument altament configurable. En contrast en el conegut interferómetro de Michelson, cada u dels trayectes dels fas separats de llum és recorregut una sola volta.

Si es decidix produir patrons d'interferència en llum blanca, llavors, com la seua llongitut de coherència és molt llimitada (de l'orde de micrómetros), deu cuidar-se especialment igualar els camins òptics simultàneament per a totes les llongituts d'ona o cap patró serà visible. Com es veu en la Figura 1, una cèlula de compensació feta del mateix tipo de vidre que la cèlula de prova (a l'objecte de tindre una dispersió òptica igual) deurà ser colocada en el trayecte del raig de referència per a emparellar-ho en la cèlula de prova. El divisor de fes també deu ser orientat en gran precisió. Les seues superfícies reflectoras seran orientades de modo que el fes de prova i el de referència travessen una cantitat igual de vidre. En esta orientació, els dos fas experimenten dos reflexions de superfície frontals, resultant el mateix número d'inversions de fase. El resultat és que la llum recorre trayectes òptics de llongitut equivalent, produint un patró d'interferència constructiva de llum blanca.[3][4]

 
Figura 2. Patrons d'interferència resultants quan una font estesa és utilisada en un interferómetro de Mach-Zehnder. Ajustant apropiadament els espills i el divisor de fes, els patrons poden ser proyectats en qualsevol pla desijat.

El colimado de la font de llum genera un patró d'interferència sense una localició exclusiva, en ser els rajos paralels. Patrons localisats en un pla determinat s'obtenen quan s'usa una font estesa. En la Figura 2, s'observa que l'image del patró poden ser ajustada de modo que localise en qualsevol pla desijat.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 18  En atres casos, el patró seria ajustat en el mateix pla que l'objecte de prova, de modo que el patró i l'objecte de prova poden ser fotografiats junts.

Dispondre d'un espai de treball relativament gran i accessible; i la seua flexibilitat per a ubicar les imàgens d'interferència, han fet que l'interferómetro de Mach–Zehnder siga l'instrument habitual per a visualisar fluix d'aire en túnels de vent i per a estudis de visualisació del fluix en general.[6][7] És freqüentment utilisat en els camps d'aerodinàmica, física de plasma i transferència de calor per a medir pressions, densitat, i canvis de temperatura en gasos.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 18, 93–95 

Els interferómetros de Mach–Zehnder són utilisats en moduladors electro-òptics, dispositius electrònics empleats en vàries aplicacions en fibra-òptica de comunicacions. Els moduladors Mach-Zehnder estan incorporats en circuits integrats monolítics i oferixen un bon comportament, alta amplitut d'ample de banda electro-òptica, i respostes de fase sobre games de freqüència de múltiples gigahercios.

També són utilisats per a estudiar una de les prediccions de mecànica quàntica més contra-intuïtives, el fenomen conegut com entrellaçament quàntic.[8][9]

La possibilitat de controlar fàcilment les característiques de la llum en el canal de referència sense pertorbar la llum en el canal de l'objecte de mostra, va popularisar la configuració de Mach–Zehnder en interferometria holográfica. En particular, la detecció òptica heterodina fora de l'eix, en un fes de referència modificat, proporciona bones condicions experimentals per a dispars holográficos de distorsió llimitada per mig de videocámaras d'alta velocitat, que permeten inclús detectar la vibrometria, i prendre imàgens Doppler làser del fluix de la sanc.[10][11][12]

Cóm treballa

Montage

Un fes de llum colimado es dividix en dos per mig d'un espill semi-platejat. Els dos fas resultants (el "fes de mostra" i el "fes de referència") són reflectits cada u per un espill, i finalment passen per un segon espill semi-platejat, des d'a on apleguen als dos detectors.

Les superfícies totalment platejada i semi-platejada de tots els espills, llevat l'últim, estan orientades per a donar eixida al fes incident. La superfície de l'últim espill semi-platejat està disposta per a que el raig que ix reflectit tinga la mateixa orientació que el fes original colimado. Açò és, si el fes original és horisontal, la superfície de l'últim espill semi-platejat tindria que dirigir horisontalment el fes d'eixida.

Propietats

Les equacions de Fresnel per a la reflexió i la transmissió d'una ona en un dielèctric impliquen que hi ha un canvi de fase per cada reflexió quan una ona que es reflectix passa d'un mig de baix índex de refracció a un en un índex més alt, pero no quan es reflectix en un canvi d'alt a baix.

En atres paraules:

  • Un canvi de fase de 180 graus (mija llongitut d'ona) ocorre en la reflexió front a l'espill, a on el mig de l'espill (vidre) té un índex de refracció més alt que el mig des del que la llum està viajant (aire).
  • Cap canvi de fase acompanya a una reflexió en la superfície atrassera de l'espill, perque el raig de llum passa de l'aire a l'aire per darrere de l'espill (és dir, no travessa cap secció de vidre).
 
Figura 3. Efecte d'una mostra en la fase d'eixida dels dos fas de llum en un interferómetro de Mach–Zehnder.

També s'aprecia que:

  • La velocitat de la llum és menor en mijos de transmissió en un índex de refracció major que el del buit, que és 1. Específicament, la seua velocitat és: v = c/n, a on c és la velocitat de la llum en el buit i n és l'índex de refracció. Açò causa un aument de canvi de fase proporcional a (n − 1) × la llongitut recorreguda en el vidre.
  • Si k és el canvi de fase constant provocat en la llum en travessar el vidre que forma un espill, un total de 2k canvis de fase ocorren quan un raig es reflectix despuix d'incidir en la cara davantera de l'espill. Açò és aixina perque la llum travessa el vidre de l'espill dos voltes: la primera, fins que alcança el fondo platejat de l'espill, incorre en un canvi de fase k; i la segona, quan despuix de rebotar ix del vidre de l'espill cap a l'aire, incorrent en un canvi de fase adicional k en recórrer de nou la gruixa del vidre cap a la seua cara davantera.

Advertència: La regla sobre els canvis de fase s'aplica a divisores de fes construïts en un recobriment dielèctric, i té que ser modificada si és utilisat un recobriment metàlic, o quan les polarisació diferents deguen ser tingudes en conte. També, en interferómetros reals, les gruixa dels divisores de fes poden diferir, i les llongituts de trayecte no són necessàriament iguals. Independentment, en absència d'absorció, la conservació de l'energia garantisa que els dos trayectes tenen que diferir per un canvi de fase de mija llongitut d'ona. També deu senyalar-se que divisores de fes en repartiment entre els dos fas distint al 50/50 són freqüentment amprats per a millorar el rendiment de l'interferómetro en certs tipos de mida.[3]

Observant l'efecte d'una mostra

En la Figura 3, en absència d'una mostra, tant el fes de mostra SB com el fes de referència RB aplegaran en fase al detector 1, produint una interferència constructiva. Tant SB com RB hauran experimentat un canvi de fase de (1×llongitut d'ona + k) per dos reflexions frontals en un espill (sense passar per vidre) i a una transmissió a través del vidre del divisor de fes.

En el detector 2, en absència d'una mostra, tant el fes de mostra com el de referència aplegaran en una diferència de fase de mija llongitut d'ona, produint una interferència destructiva completa. RB fins a aplegar al detector 2 haurà experimentat un canvi de fase de (0.5×llongitut d'ona + 2k) degut a que travessa dos espills (sense reflectir-se), i a que es reflectix en un atre espill (sense passar per vidre). SB en el detector 2 haurà experimentat un canvi de fase de (1×llongitut d'ona + 2k) per dos reflexions frontals en dos espill (sense passar pel vidre) i a una reflexió en la cara atrassera del divisor de fes(travessant dos voltes el vidre k+k). Per lo tant, quan no hi ha cap mostra, solament rep llum el detector 1.

Si una mostra es coloca en el recorregut del fes de mostra, les intensitat dels rajos que apleguen als dos detectors canviaran, permetent el càlcul del canvi de fase causat per la mostra.

Vore també

Va relacionar formes d'interferómetro

  • Microscopia d'interferència clàssica
  • Polarisació dual interferometry

Atres tècniques de visualisació del fluix

Referències

  1. ↑ Zehnder, Ludwig(1891).«Ein neuer Interferenzrefraktor».Zeitschrift für Instrumentenkunde.11: 275–285.
  2. ↑ Mach, Ludwig(1892).«Ueber einen Interferenzrefraktor».Zeitschrift für Instrumentenkunde.12: 89–93.
  3. ↑ 3,0 3,1 Zetie, K.P.; Adams, S.F.; Tocknell, R.M.. «How does a Mach–Zehnder interferometer work?». Physics Department, Westminster School, London. Consultat el 8 d'abril de 2012.
  4. ↑ Ashkenas, Harry I. (1950). The design and construction of a Mach-Zehnder interferometer for use with the GALCIT Transonic Wind Tunnel. Engineer's thesis, Califòrnia Institute of Technology.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hariharan, P. (2007). Basics of Interferometry, Elsevier Inc.. ISBN 0-12-373589-0.
  6. ↑ Chevalerias, R.; Latron, Y.; Veret, C.(1957).«Methods of Interferometry Applied to the Visualization of Flows in Wind Tunnels».Journal of the Optical Society of America.47(8): 703.doi:10.1364/JOSA.47.000703.
  7. ↑ Ristić, Slavica. «Flow visualization techniques in wind tunnels – optical methods (Part II)». Military Technical Institute, Sèrbia. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  8. ↑ Paris, M.G.A.(1999).«Entanglement and visibility at the output of a Mach-Zehnder interferometer».Physical Review A.59(2): 1615–1621.doi:10.1103/PhysRevA.59.1615.Consultat el 2 d'abril de 2012.
  9. ↑ Haack, G. R.; Förster, H.; Büttiker, M.(2010).«Parity detection and entanglement with a Mach-Zehnder interferometer».Physical Review B.82(15)doi:10.1103/PhysRevB.82.155303.
  10. ↑ Michel Gross(2007).«Digital holography with ultimate sensitivity».Optics letters.32: 909–911.
  11. ↑ Francois Bruno(2014).«Holographic imaging of surface acoustic waves».Applied Physics Letters.104: 083504.
  12. ↑ Caroline Magnain(2014).«Holographic imaging of surface acoustic waves».Journal of the Optical Society of America A.31: 2723–2735.doi:10.1364/JOSAA.31.002723.