Efecte Schlieren
El efecte Schlieren —de l'alemà, en singular Schliere, que significa ralla— és el conjunt de no homogeneïtat d'un material transparent, no visibles per a l'ull humà. Es va escomençar a estudiar tal efecte, en aparéixer la necessitat de desenrollar lents de gran calitat, que no presentaren estes no homogeneïtat.

Estes no homogeneïtat es localisen en el camí de la llum en travessar un decorregut o objecte, i són la causa de la seua desviació; desviació que és observable per mig de conversió a "ombres" en un sistema de fotografia Schlieren.
Història
L'efecte schlieren va ser observat per volta primera per Robert Hooke[1] en 1665 en una gran lent convexa i dos vés-les. Una vela va servir com a font de llum, l'atra, produïa l'aire calent ascendent, que observava en el seu sistema. El sistema Schlieren convencional s'atribuïx al físic alemà August Toepler,[2] encara que va ser Jean Bernard Léon Foucault qui va inventar el mètoto en 1859, sent Toepler qui ho va millorar. En el sistema convencional,[3] dissenyat per a detectar l'efecte en el vidre utilisat per a fer les ulleres i atres lents, s'utilisa una font de llum puntual per a allumenar l'objecte a observar.
Gràcies a una lent refractiva —particularment, una lent Schlieren—, es forma una image localisada en la distància conjugada, d'acort en l'equació:
___MATH_0___,
a on:
- ___MATH_1___ és la distància focal de la lent;
- ___MATH_2___ és la distància de l'objecte a la lent;
- i ___MATH_3___ és la distància de l'image de l'objecte a la lent.
En un gavinet situat en el punt focal de la lent, s'evita que alguns fas de llum apleguen a l'image de l'objecte, en lo que l'allumenament de la mateixa es vorà reduïda. En una segona lent, es forma l'image en la pantalla de visualisació, a una distància conjugada de la lent de schliere.
Visualisació del fenomen
- Artícul principal → Fotografia Schlieren.
La visualisació de l'efecte es basa en la desviació de la llum per un gradient en l'índex de refracció,[4] i este gradient està directament relacionat en el gradient de densitat de l'objecte observat.
La llum desviada és comparada en la llum no desviada en una pantalla de visualisació, de manera que la llum no desviada és bloquejada per un gavinet. La llum desviada cap al gavinet produïx un patró d'ombres depenent de si havia segut bloquejada o no. Este patró d'ombres és l'intensitat de llum que representarà les expansions —regions de densitat més baixa— o contracció —regions de densitat més alta— del decorregut a estudiar.
Referències
- ↑ Hooke, R., "Of a New Property in the Air," Micrographia, Observation LVIII,217-219, London(1665). (en anglés)
- ↑ Toepler, A., Beobachtungen nach einer neuen optischen Methode, Maximillan Cohen und Sohn, Bonn (1864). (en alemà)
- ↑ Rienitz, J., "Schlieren Experiments 300 years ago," Nature[London] 254, 293-295 (March 27, 1975). (en anglés)
- ↑ Settles, G. S., Schlieren and shadowgraph techniques: Visualizing phenomena in transparent mija, Berlin:Springer-Verlag, 2001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Schlieren» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.