Anar al contingut

Johannes Georg Bednorz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Johannes Georg Bednorz (Neuenkirchen, 16 de maig de 1950) és un físic alemà laureado en el Premi Nobel de Física en 1987 junt a Karl Alexander Müller pel descobriment conjunt en el camp de la superconductividad de materials ceràmics.[1]

El descobriment de la superconductividad a alta temperatura per Georg Bednorz i K. Alexander Müller en 1986 seguix sent un dels alvanços més importants en la física de la matèria condensada.[2] Ha tingut un profunt efecte tant en la comprensió científica com en l'innovació tecnològica, estimulant l'investigació de nous materials i creant possibilitats per a sistemes energètics, transport, medicina i computació. Encara que encara existixen desafius, l'exploració contínua de la superconductividad a alta temperatura promet alvanços significatius en moltes indústries, convertint-la en una de les fronteres més emocionants de la ciència i la tecnologia moderna.[3]

  1. Bednorz, J. G., & Müller, K. A. (1986). Possible High-Tc Superconductivity in the Ba-La-Cu-O System. Zeitschrift für Physik B Condensed Matter, 64(2), 189-193.
  2. Tinkham, M. (2004). Introduction to Superconductivity (2nd ed.). Dover Publications. 380 pag, ISBN: 978-0486435038
  3. Müller, K. A., & Bednorz, J. G. (1987). High-Temperature Superconductivity in the Copper-Oxide System. Science, 237(4810), 1133-1139.