Anar al contingut

William Henry Bragg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wh-bragg.jpg
William Henry Bragg

William Henry Bragg (Wigton, Cumberland, 2 de juliol de 1862-Londres, 10 de març de 1942) va ser un físic i professor universitari anglés guardonat en 1915 en el Premi Nobel de Física junt en el seu fill William Lawrence Bragg, "per les seues contribucions a la cristalografia de rajos X".[1]

Biografia

[editar | editar còdic]

Bragg era fill de Robert John Bragg, oficial de la marina mercant i agricultor, i de la seua esposa Mary de fadrina Wood, filla d'un clerc. Quan Bragg tenia sèt anys, la seua mare va morir, i va ser criat pel seu tio, també cridat William Bragg, en Market Harborough, Leicestershire. Va ser educat en la Grammar School d'eixa localitat, en el King William's College de la Illa de Man i, despuix de guanyar una exposició (beca), en el Trinity College de Cambridge. Es va graduar en 1884 com a tercer wrangler, i en 1885 va obtindre matrícula d'honor en l'examen tripos de matemàtiques.[2][3][4]

Va ser professor de física i matemàtiques en la Universitat de #Adelaida (Austràlia, 1886-1908).

En 1885,[5] a l'edat de 23 anys, Bragg va ser nomenat (Sir Thomas) Elder Professor de Matemàtiques i Física Experimental en l'Universitat de #Adelaida,[6] Austràlia, i va començar a treballar allí a principis de 1886.[7] Sent un hàbil matemàtic, en eixe moment tenia coneiximents llimitats de física, la majoria dels quals eren en forma de matemàtiques aplicades que havia deprés en Trinity. Ademés, en aquella época només hi havia un centenar d'estudiants que cursaven estudis complets en #Adelaida, dels quals menys d'un grapat pertanyien a l'escola de ciències, les deficients instalacions de les quals docents Bragg va millorar treballant com a aprenenta en una empresa de fabricants d'instruments. Bragg era un conferenciant hàbil i popular; va fomentar la formació del sindicat d'estudiants i l'assistència gratuïta dels professors de ciències a les seues conferències.[3][4]


Bragg es va interessar per la física, sobretot en el camp de l'electromagnetisme. En 1895 va rebre la visita d'Ernest Rutherford, de camí de Nova Zelanda a Cambridge; va ser el començ d'una amistat que duraria tota la vida. Bragg es va interessar molt pel nou descobriment dels rajos X per Wilhelm Röntgen. El 29 de maig de 1896, en #Adelaida, Bragg va demostrar davant una reunió de meges locals l'aplicació de "els rajos X per a revelar estructures que d'un atre modo serien invisibles". Samuel Barbour, químic cap de F. H. Faulding & Co., un fabricant farmacèutic de #Adelaida, va suministrar l'aparat necessari en forma de tubo de Crookes, un tubo de descàrrega de vidre. El tubo s'havia obtingut en Leeds (Anglaterra), a on Barbour va visitar l'empresa Reynolds and Branson, fabricant de material fotogràfic i de laboratori. Barbour va retornar a #Adelaida en abril de 1896. Barbour havia realisat els seus propis experiments poc despuix de retornar a Austràlia, pero els resultats varen ser llimitats per l'escassa potència de les bateries.[8] En l'Universitat, el tubo es va conectar a una bobina d'inducció i a una bateria prestada per Sir Charles Todd, sogre de Bragg. La bobina d'inducció es va utilisar per a produir la purna elèctrica necessària per a que Bragg i Barbour "generaren breus raches de rajos X". El públic va quedar favorablement impressionat. Bragg es va oferir com a subjecte de proves, a la manera de Röntgen, i va permetre que li feren una radiografia de la mà. L'image dels dits de la seua mà va revelar "una vella lesió en un dels seus dits sofrida en utilisar la màquina de tallar naps en la granja del seu pare en Cumbria".[9][10]


Ya en 1895, el professor William H. (més vesprada Sir William) Bragg treballava en la telegrafia sense fils, encara que les seues conferències i demostracions públiques se centraven en les seues investigacions sobre els rajos X, que més tarde li valdrien el Premi Nobel. En una visita afanyada de Rutherford, es va informar de que estava treballant en un oscilador hertziano. Les dos tecnologies tenien molts punts en comú i en el laboratori va contar en l'ajuda d'Arthur Lionel Rogers, que va fabricar gran part de l'equip. El 21 de setembre de 1897, Bragg va fer la primera demostració pública registrada del funcionament de la telegrafia inalàmbrica en Austràlia durant una conferència en la Universitat de #Adelaida, en el marc de la conferència del Sindicat de Professors Públics[11][12] Bragg va partir de #Adelaida en decembre de 1897,[13] i va passar tot l'any 1898 en excedència de 12 mesos, recorrent Gran Bretanya i Europa i durant este temps va visitar a Marconi i va inspeccionar les seues instalacions inalàmbriques.[13][14] Va retornar a #Adelaida a principis de març de 1899,[15] i ya el 13 de maig de 1899, Bragg i el seu sogre, Sir Charles Todd, realisaven proves preliminars de telegrafia sense fils en un transmissor en l'Observatori i un receptor en la carretera del Sur (a uns 200 metros).[16] Els experiments varen continuar durant tot l'hivern austral de 1899 i l'alcanç es va ser ampliant progressivament fins a la Henley Beach. En setembre el treball es va ampliar a transmissions bidireccionals en l'adició d'una segona bobina d'inducció prestada pel Sr. Oddie de Ballarat.[17] Es desijava estendre els experiments a través d'un camí marítim i Todd estava interessat en conectar la veta Spencer i l'illa Althorpe, pero els costs locals es consideraven prohibitivos mentres que els càrrecs pels equips patentats de la companyia Marconi eren exorbitantes. Al mateix temps, els interessos de Bragg s'inclinaven cap als rajos X i els treballs pràctics en el camp de la ràdio en Austràlia Meridional varen quedar pràcticament inactius durant la década següent.


El punt d'inflexió en la carrera de Bragg es va produir en 1904, quan va pronunciar el discurs presidencial davant la secció A de la Australasian Association for the Advancement of Science en Dunedin, Nova Zelanda,[4] sobre "Some Recent Advances in the Theory of the Ionization of Gasos" ("Alguns alvanços recents en la teoria de l'ionisació dels gasos"). Esta idea va ser seguida "en una lluenta série d'investigacions"[4] que, en tres anys, li varen valdre una beca de la Royal Society de Londres. Este treball va ser també l'orige del seu primer llibre Studies in Radioactivity (1912). Poc despuix de pronunciar el seu discurs de 1904, es va posar a disposició de Bragg una miqueta de bromur de radi per a experimentació. En decembre de 1904 va aparéixer en el Philosophical Magazine el seu artícul "On the Absorption of α Rays and on the Classification of the α Rays from Radium" (Sobre l'absorció dels rajos α i sobre la classificació dels rajos α del radi), i en el mateix número va aparéixer també un artícul "On the Ionization Curves of Radium" (Sobre les curves de ionisació del radi), escrit en colaboració en el seu alumne Richard Kleeman.[3][4]

Regrés a Anglaterra

[editar | editar còdic]

Al final de 1908, despuix de 23 anys Bragg va tornar a Anglaterra.

Va ser professor en la Universitat de Leeds (1909-1915) i en la d'Universitat de Londres (1915-1923).

Des de 1923 va ser professor de química en el Real Institut de Gran Bretanya (1923-1942) i director del laboratori d'investigació Davy-Faraday.

Investigacions científiques

[editar | editar còdic]

William Henry va ser un els pioners en l'estudi dels rajos X. Quan el seu fill William Lawrence Bragg va formular la llei de reflexió dels rajos X d'una llongitut d'ona determinada quan incidixen en una superfície cristalina, va modificar un espectrómetro de Kirchhoff emplaçant un cristal en la posició del prisma per a estudiar el fenomen. Este instrument, el primer difractómetro equipat en un detector en posició variable, va permetre als Bragg determinar la posició dels àtoms en vàries classes de cristals.[18]

Entre les seues obres mereixen ser resenyades The World of Sound (1920), Concerning the Nature of Things (1925) i The Universe of Light (1933).

Reconeiximents

[editar | editar còdic]
  • En 1906 va ser elegit membre de la Royal Society.
  • En 1915 va rebre en el seu fill William el premi Nobel de Física, sent la primera volta que succeïa el fet de que un pare i el seu fill compartiren el premi Nobel.[19] Els Bragg són un cas singular, perque cap parella pare-fill ha tornat a compartir el mateix Premi Nobel en cap categoria durant més d'un sigle. En alguns casos, un pare ha guanyat el premi, i anys despuix algun fill també ho ha conseguit per una investigació distinta, com Marie Curie i la seua filla Irène Joliot-Curie, únic cas de parella mare-filla. Algunes parelles pare-fill han guanyat el Premi Nobel per separat, com els Thompson (Joseph John Thomson i George Paget Thomson) o els Bohr (Niels Bohr i Aage Niels Bohr).</ref>[20]
  • En 1920 va ser honrat cavaller (sir).
  • En 1928 va ser elegit president de la Associació Britànica per a l'Alvanç de la Ciència
  • En 1935 va ser president de la Royal Society, càrrec que va ocupar fins a 1940.
  • El mineral Braggita (sulfur de platí) va rebre este nom per ser caracterisat per mig de la tècnica d'anàlisis en rajos X desenrollada per Bragg.
  • El cràter llunar Bragg du este nom en el seu honor.[21]

Vida privada

[editar | editar còdic]

En 1889, en #Adelaida, Bragg es va casar en Gwendoline Todd, experta pintora de #aquarela i filla de l'astrònom, meteoròlec i ingenier elèctric Sir Charles Todd.[3][4] Varen tindre tres fills, una filla, Gwendolen, i dos varons, William Lawrence, naixcut en 1890 en North Adelaida, i Robert. Gwendolen es va casar en l'arquitecte anglés Alban Caroe, Bragg va donar classes a William en l'Universitat de #Adelaida i Robert va morir en la batalla de Galípoli. L'esposa de Bragg, Gwendoline, va morir en 1929.

Bragg jugava al tenis i al gòlf i, com a membre fundador dels clubs de lacrosse de les universitats de #Adelaida del Nort i Adelaida, va contribuir a l'introducció del lacrosse en Austràlia Meridional i va anar també secretari de l'Associació d'Escacs de l'Universitat de #Adelaida.[22]

Bragg va morir en 1942 en Anglaterra i li varen sobreviure la seua filla Gwendolen i el seu fill Lawrence.

Llegat

[editar | editar còdic]

La sala de conferències del King William's College (KWC) du el nom de Bragg; la societat de debat lliterari per invitació del Sixth-Form del KWC, la Bragg Society, també du el seu nom. Una de les "cases" de l'escola Robert Smyth, en Market Harborough, Leicester, du el nom de "Bragg" en recort de la seua época d'estudiant. Des de 1992, l'Institut Australià de Física concedix la Medalla d'Or Bragg a l'Excelència en Física a la millor tesis doctoral d'un estudiant d'una universitat australiana. Les dos cares de la medalla contenen les imàgens de Sir William Henry Bragg i el seu fill Sir Lawrence Bragg.[23]

El Centre de Tècniques Experimentals de l'Universitat de Brunel du el nom d'Edifici Bragg. L'edifici Sir William Henry Bragg de la Universitat de Leeds es va inaugurar en 2021.[24]

En 1962 es varen construir els Laboratoris Bragg en l'Universitat de #Adelaida per a commemorar els 100 anys del naiximent de Sir William H. Bragg.[3]

S'espera que el Centre Australià Bragg de Teràpia de Protones,[25] també en #Adelaida (Austràlia), estiga terminat a finals de 2013. Du el nom de pare i fill i oferirà radioteràpia per a pacients en càncer.

En agost de 2013, el familiar de Bragg, el locutor Melvyn Bragg, va presentar un programa de Radi 4 de la BBC "Bragg on the Braggs" sobre els guanyadors del Premi Nobel de Física de 1915.[26][27]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Nobel Foundation (ed.): «The Nobel Prize in Physics 1915» (en en). Consultat el 3 d'abril de 2016.
  2. ↑ Plantilla:Venn
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Plantilla:Dictionary of Australian Biography
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Plantilla:Australian Dictionary of Biography
  5. ↑ The New Elder Professor of Mathematics. (18 de decembre 1885), p. 2 (Afternoon Edition.).
  6. ↑ Bragg Centenary, 1886–1986 [1] archivat en Wayback Machine., University of Adelaide, Pages 3 & 4. Proof of advertisement in the Oxford University Gazette of 16 October 1885, and the Cambridge University Reporter of 13 October 1885. The advertisements read:
    THE UNIVERSITY OF ADELAIDE /// :ELDER PROFESSOR OF MATHEMATICS AND EXPERIMENTAL PHYSICS
    The Council invite applications for the above Professorship. Salary £800 per annum. The appointment will be for a term of five years, subject to renewal at the discretion of the Council. Salary will dona't from March 1, 1886, and the Professor will be expected to enter on his duties on that dona't. An allowance will be made for travelling expenses. Applications with testimonials should reach ... not later than December 1, 1885.
    Bragg was informed of his appointment by a letter dated 17 December 1885.
  7. ↑ THE ADELAIDE UNIVERSITY., p. 5.
  8. ↑ RONTGEN PHOTOGRAPHY UNSUSPECTED., p. 7.
  9. ↑ George, Robert. (1996). 100 Years of X-Rays – the South Australian Connection. The Journal of the Radiology History & Heritage Charitable Trust. 12(Autumn/Winter): 3.
  10. ↑ Hall, Kersten T. (2014). The Man in the Monkeynut Coat: William Astbury and the Forgotten Road to the Double-Helix. Oxford University Press. Oxford. Page 26.
  11. ↑ PUBLIC TEACHERS' UNION., p. 6.
  12. ↑ SECOND DAY., p. 14.
  13. ↑ 13,0 13,1 THE CLAPIX MR. MCPHERSON. (15 de decembre 1897), p. 2.
  14. ↑ ASTRONOMICAL SOCIETY., p. 3.
  15. ↑ RETURN OF PROFESSOR BRAGG., p. 2.
  16. ↑ WIRELESS TELEGRAPHY., p. 4.
  17. ↑ WIRELESS TELEGRAPHY., p. 2.
  18. ↑ Sagella, Andrea. «The Braggs' spectrometer» (en anglés). Chemistry world. Royal Society of Chemistry.
  19. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1915». Nobel Foundation.
  20. ↑ «Pares, fills i Premis Nobel de Física» (en és). Consultat el 3 d'abril de 2016.
  21. ↑ «Cràter llunar Bragg» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  22. ↑ Bragg Centenary, 1886–1986 [2] archivat en Wayback Machine., University of Adelaide, page 43.
  23. ↑ «Bragg Gold Medal for Excellence in Physics» (en anglés). Australian Institute of Physics (2009).
  24. ↑ «Sir William Henry Bragg Building is now open - Estates and Facilities» (en anglés).
  25. ↑ «Australian Bragg Centre for Proton Therapy».
  26. ↑ Garner, Louise. «Bragg on the Braggs» (en en).
  27. ↑ «BBC Radi 4 - Bragg on the Braggs» (en en-gb).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=William_Henry_Bragg&oldid=615793»