Lacrosse
El lacrosse, o lacrós,[1] és un joc ràpit entre dos equips de dèu jugadors. Cada u que usen un pal en una ret en la part superior (denominats pals o sticks en anglés) per a passar i rebre una pilota de goma en l'objectiu de ficar gols embocando la pilota en la ret de l'equip contrari.
En la seua versió moderna, el lacrosse es juga en tres davanters, tres mediocampista, tres defensors i un porter. La superfície de la cancha pot ser herba natural o sintètic. Els hòmens usen caixcos per a mantindre l'integritat corporal, ya que el contacte físic és continu entre jugadors i és part fonamental del joc. Les dònes usen caraces, menys protectores que els caixcos masculins degut a que ací estan penalisats els chocs bruscs entre jugadores. Este deport és popular en la Costa Este d'Estats Units, entre universitats i instituts de secundària; no obstant, hi ha dos lligues professionals que es juguen de manera conjunta entre Estats Units i Canadà, la Major League Lacrosse (modalitat oberta sobre herba) i la National Lacrosse League (en modalitat indoor o baix sostre).
Orígens
[editar | editar còdic]Els orígens del lacrosse es remonten als indígenes d'Amèrica. El seu nom original era dehuntshigwa'és en Onondaga, que vol dir home colpejat en un objecte redó; dona-nah-wah'uwsdi o menuda guerra en cheroqui de l'Est; Tewaarathon en llengua mohawk (menut fill de la guerra); i baggataway o el joc del creador en el primer llenguage nacional. Com hi havia una sola pilota, els jugadors es concentraven en lesionar violentament i sense pietat a l'oponent en el seu pal. A voltes, el joc podia durar dies. Actualment, el lacrosse és popular en Amèrica del Nort. El Campeonat Mundial de Lacrosse per a hòmens i dònes es juga cada 4 anys.
Existixen variants d'este deport tals com el box lacrosse i el softcrosse (o intercrosse). En el XIX es va crear la Associació Nacional del Lacrosse, quan va ser declarat joc nacional en Canadà.
Les tribus que jugaven al lacrosse ho feyen en camps de centenars de metros de distància. Utilisaven els seus pals de fusta per a arreplegar i llançar la pilota o per a colpejar als seus rivals. L'objectiu era dur la pilota fins a la zona senyalada. L'equip que conseguia desplaçar la pilota fins a l'atre extrem guanyava el partit. Els partits podien durar dies. Cal mencionar que per a les tribus que ho jugaven, el lacrosse era un deport sagrat, era "El Joc del Creador". Estos partits anuals eren autèntiques batalles en les que saldaven tots els deutes que hagueren tingut durant l'any en la tribu rival.[2]
Evolució
[editar | editar còdic]El lacrosse modern ha segut testic de grans modificacions des dels seus orígens al voltant del 1400, pero molts aspectes del deport seguixen sent els mateixos. En la versió nativa, cada equip estava compost per més de 100 valents en una cancha que media entre 457 i 8004 metros. En lloc de gols tradicionals, a on la pilota té que passar per postes que formen un arc, molts equips usaven una gran roca o un arbre a modo d'arc. Devien estrelar la pilota, feta de pell de cérvol, contra l'arc prèviament designat per a poder anotar un gol. Esta classe de trobades duraven des de l'eixida del sol fins al vespre, entre dos o tres dies. Es jugava per a decidir disputes existents entre les tribus i també per a preparar soldats forts i valents en cas que es presentaren combats en el futur.
Este deport va obtindre notorietat en l'oest quan un misionero jesuïta cridat Jean de Brebeuf va observar als indis Furons jugar-ho al voltant del 1600. Per al 1800, el lacrosse va evolucionar i, en ser adoptat pels francesos, la violència en el joc va disminuir notòriament. En 1867, W. George Beers, un dentiste canadenc, va modificar el joc. Per eixemple, va acurtar la duració de cada partit i va reduir el número de jugadors a dèu per equip. Per al 1900, coleges secundaris, universitats i les Olimpiadas varen començar a jugar lacrosse. A pesar de les variacions fetes al joc modern, els natius d'Amèrica sempre van a ser reconeguts com a fundadors del lacrosse. Actualment este joc és considerat el deport nacional de Canadà.
Expansió i popularitat
[editar | editar còdic]El primer joc oficial del món va tindre lloc en 1867 en el Upper Canadà College. Upper Canadà va perdre contra el Toronto Cricket Club per tres gols a un.
Els hòmens i dònes de l'equip nacional nortamericà han guanyat campeonats recents, encara que en 2005 va ser l'equip femení d'Austràlia el que va guanyar la copa mundial. Un equip format per americans iroqueses també participa en el mundial. Este deport presenta àmplia difusió en Canadà, Nova Zelanda, Austràlia, Japó, Anglaterra i Escòcia.
En els Estats Units, el lacrosse és popular en l'estat de Maryland, a on es va convertir en el deport oficial de l'estat en 2004, Nova York, Filadèlfia, Nova Anglaterra i atres àrees a lo llarc de la costa este. En adició, la seua popularitat va començar a expandir-se a la costa oest i a la zona central del país gràcies a la seua aparició en els mijos de difusió i al creiximent dels programes de les universitats i els coleges secundaris que es varen centrar en formar lligues de lacrosse a lo largo y a lo ancho de Estats Units. Recentment, la primera divisió de lacrosse a nivell universitari és dominada per l'Universitat Johns Hopkins, la Universitat de Princeton, la Universitat de Maryland i la Universitat de #Virginia.
En primera divisió masculina es poden trobar al voltant de 57 equips. Tres equips nous s'han sumat per a la temporada 2004/2005: Universitat Robert Morris, Universitat Bellamine i Universitat St. John's.
cal remarcar que lacrosse és el deport oficial de l'estiu en Canadà des de 1994; encara que solament es practica en dos regions distants del país i no és el deport més popular de l'estiu ni tan sols en eixes regions. Haver designat el lacrosse com a deport oficial en Canadà va ser una decisió basada en l'història i no en el reflex del present.
Canadà i República Checa es diferencien de les demés nacions que practiquen lacrosse ya que preferixen el box lacrosse al lacrosse tradicional.
Una variant recent del box lacrosse, el indoor lacrosse, és practicat per més i més persones. El primer campeonat de indoor lacrosse va tindre lloc en 2003. En l'any 2021, els guanyadors de la lliga nortamericana universitària de lacrosse (DIGUES) va ser l'equip de la Universitat de North Carolina.
Modalitats
[editar | editar còdic]Lacrosse sobre herba
[editar | editar còdic]El lacrosse masculí és el joc més antic en Amèrica del Nort. Va ser creat pels americans natius i s'ha convertit en un deport popular en els últims anys. El lacrosse té més seguidors en la Regió Nordest d'Estats Units. El lacrosse sobre herba inclou dos equips de dèu jugadors cada u. La competència consistix en proyectar una menuda pilota de goma en l'arc de l'equip contrari. El camp de joc s'estén 110 yardes aproximadament (100 m) a lo llarc i 60 yardes (54 m) a lo ample. Els arcs medixen 6 ft (1,8 m) per 6 ft i posseïxen una ret similar a la de l'arc utilisat en hockey sobre gèl.
La formació consta de tres davanters, tres mediocampista, tres defensors i un arquero. Cada jugador maneja un pal que els francesos varen denominar la crossier (d'ahí el nom del deport). Davanters i mediocampista usen un pal que medix entre 40 polzades (1 metro) i 42 polzades (1,07 m), mentres que defensors i, baix determinades condicions, mediocampista, utilisen un pal que pot medir fins a 72 polzades (1,8 m) de llarc. En la punta, el pal posseïx un rogle de plàstic en una canastra feta de soga o cuiro denominat bojaca. El pal del arquero varia en llarc, pero generalment medix entre 50 polzades (1,27 m) i 60 polzades (1,52 m) i és més ample que el pal dels demés jugadors.
Els jugadors alcen la pilota del sol i la tiren per l'aire a atres jugadors. Està prohibit córrer en la pilota en el pal. A diferència del lacrosse femení, els jugadors poden donar patades a la pilota i també poden cobrir-la en els seus pals, sempre i quan no la retinguen massa del joc. Els partits són veloços, assemblant-se a una combinació de fútbol, bàsquet i hockey sobre gèl. Està permesa la violència en el cos i en el pal, encara que el reglament establix determinades maneres per a enfrontar violentament a l'oponent. L'Associació Internacional d'Atletes Universitaris ha establit que els partits deuen tindre una duració de quatre temps de 15 minuts cada u (si hi ha empats, periodos de gol d'or són de 5 minuts). En canvi, a nivell de coleges secundaris, els enfrontaments tenen una duració més curta. Usualment, cada partit termina en aproximadament 20 gols anotats. El lacrosse entre universitats ha adquirit popularitat en Estats Units. Més de 40 000 persones han presenciat el campeonat nacional. Entre els jugadors que es destaquen es troba Jim Brown de la Universitat de Syracuse, originalment membre d'un equip de fútbol americà; de la Universitat de Maryland Frank Urso, els germans canadencs Paul i Gary Gait, també de Syracuse. Entre les dònes, es deu fer menció de Kelly Amonte-Hiller que ha jugat per a l'equip de Maryland i actualment entrena a l'equip nacional de l'Universitat del Noreste; i la golejadora de tots els temps Jen Adams, també de Maryland.
Box lacrosse
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Box Lacrosse.
Comunament practicat pels canadencs, és una versió de lacrosse que es juga baix sostre, en canches d'hockey sobre gèl a on el gèl és reemplaçat per una superfície sintètica, entre dos equips de sis jugadors cada u. L'àrea techada a on té lloc l'enfrontament és denominada caixa. Este tipo de lacrosse es va introduir en els anys 30 per a promoure el negoci de les canches d'hockey, i en el transcurs dels anys ha suplantat casi en la seua totalitat al lacrosse sobre herba en Canadà.
L'arc és més menut (4 × 4 peus) i la complexió física del arquero és generalment major. L'equip atacant deu tirar a l'arc entre els 30 segons de tindre possessió de la pilota. En esta varietat de lacrosse s'observen majors enfrontaments cos a cos entre jugadors.
El campeonat sénior masculí de lacrosse denominat Mann Cup (Copa Mann) té lloc en Canadà des de l'any 1901, i s'ha jugat baix les regles del box lacrosse des de 1935. El campeonat júnior masculí A, el Minto Cup o copa Minto s'ha desenrollat des de 1937 i els jugadors sénior han pogut participar des de 1901 fins a 1934. El campeonat júnior masculí B, el Founders Cup o Copa Fundadors s'ha organisat des de 1972. A partir de 1908, tots els campeons sénior i júnior varen ser dels equips de Ontario o Columbia Britànica. L'Associació Canadenca de Lacrosse ha portat a terme tornejos per a determinar campeons nacionals júnior i sénior femenins de lacrosse caixa. Donant aixina un nou proyecte de joc servix per a cremar 200 calories per minut, aixina que para els que estan passats de pes se'ls recomana jugar açò.
Per països
[editar | editar còdic]Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya, el lacrosse està organisat per la Associació Espanyola de Lacrosse (AEL).
Actualment, el lacrosse no és un deport acceptat oficialment en Espanya, ya que per a que existixca una federació és necessari que hi haja 500 fiches de jugadors registrats. Actualment, en Espanya, solament hi ha 300.[3] Estos estan dividits en un total de 17 equips registrats, variant en seccions masculines, femenines i jovenils.[4]
En Espanya existixen, anualment, una lliga i copa que es disputen en màxima categoria, sent regulades per l'Associació Espanyola de Lacrosse. La lliga masculina es dividia entre primera i segona divisió fins a la temporada 2016/17, en la que, com en atres països europeus, es varen unificar. La lliga femenina existix des de 2013.[5][6][7]
És habitual que existixquen competicions en les que es mesclen equips espanyols i portuguesos, intentant millorar el número d'equips capacitats a major nivell.[6][8]
La Selecció Espanyola de Lacrosse du representant a Espanya des de 2006, obtenint la seua millor classificació final en el Mundial de Mánchester 2010, com 16.º. Ha conseguit ser 13.º en el Campeonat d'Europa de 2008. En el Mundial de Denver la selecció espanyola va obtindre el 30.º lloc.
Mèxic
[editar | editar còdic]Actualment, la Federació Mexicana de Lacrosse busca ser acceptada oficialment com a reguladora d'este deport. La Selecció Mexicana de Lacrosse va participar per primera volta en el campeonat mundial de lacrosse en Mánchester, Regne Unit, en 2010. En juliol de 2014, va participar en el campeonat mundial de lacrosse en Denver, Colorat.
Argentina
[editar | editar còdic]En Argentina, el lacrosse està organisat per Argentina Lacrosse.[9]
Clubs
[editar | editar còdic]Chile
[editar | editar còdic]En Chile, el lacrosse està organisat per Chile Lacrosse.[10]
Clubs
[editar | editar còdic]Croàcia
[editar | editar còdic]En Croàcia, el lacrosse està organisat per Croatia Lacrosse Association.[11]
Clubs
[editar | editar còdic]Sant Marino
[editar | editar còdic]Sant Marino Titans va participar en el campeonat italià de lacrosse entre les temporades 2012-13 i 2014-15.[12]
Colòmbia
[editar | editar còdic]- Medellín Lacrosse (Medellín)
- Titans (Bogotà)
- Wolves (Pereira)
Olimpismo i Panamericanismo
[editar | editar còdic]El lacrosse va ser deport olímpic en dos edicions (1904 i 1908), i també va ser un deport demostració en 1928, 1932 i 1948. En les dos primeres edicions Canadà va guanyar medalles d'or.
Sobre els Jocs Panamericanos, el lacrosse encara no ha segut inclós, pese a ser un deport inventat en Amèrica ans que es cridara Amèrica, fa més de 900 anys pels natius del nort del continent. En l'actualitat hi ha 12 nacions americanes que estan afiliades a la Federació Internacional de Lacrosse i elles són Canadà, Estats Units, nació Iroquesa o Haudenosaunee, Mèxic, Bermudes, Colòmbia, Argentina, Chile, Perú, Costa Rica, Guatemala i Jamaica.
Copa Amèrica
[editar | editar còdic]En 2015 es va jugar la primera Copa Amèrica de Lacrosse en Mèxic i va ser guanyada pel conjunt local, que va véncer en la final a Chile per 16 a 13. Argentina va quedar en tercera posició i Colòmbia en quarto. Dita Copa no va contar en la participació de les tres superpotencia del continent: Canadà (actuals campeons mundials), la Confederació iroquesa i els Estats Units. S'espera que a futur també participen.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Deporte|20px|Vore el portal sobre Deporte]] Portal:Deporte. Contingut relacionat en Deporte.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «lacrosse» (en és). www.fundeu.es. Consultat el 2024-02-03.
- ↑ «Associació Espanyola de Lacrosse - Història». Archivat des d'el Associació Espanyola de Lacrosse original, el 14 d'abril de 2013. Consultat el 27 de setembre de 2015.
- ↑ Editorial. «[1]».
- ↑ Ediziones. «[2]».
- ↑ «[3]».
- ↑ 6,0 6,1 «Lliga Espanyola de Lacrosse - Novetats, format i claendario - Temporada 2016-2017». http://www.spainlacrosse.org/. Associació Espanyola de Lacrosse. Consultat el 11 de setembre de 2016.
- ↑ «[4]».
- ↑ «[5]».
- ↑ Activity Workshop. «World Championships report, 6th July 2002» (en anglés).
- ↑ FIL. «Chile Becomes FIL’s 60th Member Nation» (en anglés).
- ↑ «Croatia is FIL's 53rd Member Nation» (en anglés).
- ↑ Ficha de Sant Marino Titans (en italià)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lacrosse.- El lacrosse en el cine
- En anglés
- Lliga Major de Lacrosse [6] archivat en Wayback Machine.
- Història del lacrosse
- Fotos de lacrosse [7] archivat en Wayback Machine.
- Regles del lacrosse masculí
- Lacrosse Masculí de l'Universitat Johns Hopkins
- En espanyol
- Associació Espanyola de Lacrosse
- Madrit club de Lacrosse
- C.D. Sevilla Lacrosse
- C.D. Campeadores Burgos [8] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lacrosse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.