Olimpiada

Olimpiada

Antic estadi olímpic, en Atenes.

Olimpiada o olimpíada és una unitat de temps usada en l'Antiga Grècia corresponent a un periodo de quatre anys, particularment aquells que transcorren entre cada edició dels Jocs Olímpics. No obstant en espanyol i atres idiomes és comú l'us d'esta paraula per a designar als propis jocs com sinònim, sentit que arreplega el Diccionari acadèmic des de 1884 (i des de 1803 en la variant gràfica olimpiade).

En el seu sentit originari, des dels primers Jocs Olímpics en 776 a. C., la primera olimpíada va durar del 776 a. C. al 771 a. C.. Per eixemple, Tucídides en el seu Història de la Guerra del Peloponeso (Llibre III, Capítul VIII) menciona un acontenyiment que va tindre lloc durant «l'olimpiada en la qual Dorieo de Rodas va obtindre la seua segona victòria». (Vore Jocs Olímpics Antics). Per eixemple, els Jocs Olímpics de París 2024 corresponen, tal com indica el seu nom oficial, als Jocs de la XXXIII Olimpiada, els trigèsims tercers Jocs Olímpics de l'era contemporànea.

També s'utilisa el terme «olimpiada» per a designar competicions en atres àmbits no deportius, en especial en els científics, com serien l'Olimpiada Internacional de Geografia o les Olimpiades Nacionals o Internacionals de Matemàtiques. La FIDE organisa en forma similar, pero cada dos anys, les Olimpiades d'Escacs.

Lexicografia

El Diccionari panhispánico de dubtes publicat per les Acadèmies de la Llengua Espanyola afirma que el terme pot pronunciar-se de dos modos: com a paraula plana i diptongada en la penúltima sílaba, i com esdrújula en tilde en la «i», que marca el hiat en la sílaba a on les vocals es troben en contacte. És plana l'articulació majoritària d'esta paraula en Espanya i es donen abdós formes en Amèrica.