Periodo geomètric

Archiu:Geometric krater Met 14.130.15 n02.jpg

Periodo geomètric

El periodo geomètric és una etapa arqueològica de Grècia que comprén des del 900 fins al 700 a. C. Pren el seu nom de l'estil decoratiu de la ceràmica, en la que predominen els gots sense fondo usats en rituals funeraris. Igualment són habituals els temes relacionats en la mort.

Marque geogràfic

Pot dir-se que l'estil geomètric es va estendre per la major part del món grec, encara que alcança la seua major calitat en Atenes. No obstant es desenrollen escoles regionals en importants peculiaritats entre les que destaquen l'escola de Tebas, Beòcia, Corinto i Argos.

Cronologia

Archiu:Pyxis geometric BM GR 1910-11-21-1.jpg

Píxide geomètrica en tapa en forma de cavall.

La base usada per a l'elaboració d'una cronologia del periodo geomètric és l'evolució de la ceràmica, ya que és l'element del que més peces nos han aplegat. Es pot dividir en tres periodos:

• Geomètric antic (900-800 a. C.)
• Geomètric mig (800-760 a. C.)
• Geomètric tardà (760-700 a. C.)

Una atra cronologia més detallada dividix el periodo geomètric en:

• Geomètric antic (900-850 a. C.)
• Geomètric mig I (850-800 a. C.)
• Geomètric mig II (800-760 a. C.)
• Geomètric tardà I (760-735 a. C.)
• Geomètric tardà II (735-700 a. C.)

Geomètric antic

El canvi més important sobre el periodo protogeométrico apareix en la decoració: s'abandona la llínea curva en favor de traços rectilíneos. Comença la representació figurada d'animals i persones a el hora que la decoració guanya terreny en el recipient (horror vacui). Es conserva el fondo barnizado de negre.

Geomètric mig

Apareixen dos innovacions tipològiques: per un costat representacions de cavalls com pomos en els taps de les píxides. Són cavalls de formes geomètriques molt esquemàtics.

Per un atre costat apareix la forma cànter, que no està documentada anteriorment.

La decoració escomença a cobrir tota la superfície per mig de múltiples bandes de motius repetits (meandres, metopes, zigzags, grecas, esvásticas, ajedrezados i rombos)

Geomètric tardà

Archiu:Prothesis Dipylon Painter A517.jpg

Detall del ánfora 804 del Pintor del Dípilon que mostra a un difunt en el seu llit fúnebre rodejat de plañideras.

Es fabriquen recipients de gran tamany, en ocasions de més de metro i mig. En esta etapa predomina el fondo de color clar, en contraposició en les époques anteriors. La decoració es presenta en forma contínua o be en forma de metopas separades per triglifos. Es generalisen les representacions figurades, primer d'animals i finalment humanes, tant aïllades com component escenes. S'han identificat aus, cérvidos, cápridos i cavalls, tots en actituts estereotipades, casi heràldiques, i sense concessions al detall.

Apareix el primer artiste individualisat en ceràmica grega: el Pintor del Dípilon, al taller del qual se li deuen 20 gots funeraris apareguts en la necròpolis del Dípilon o Ceràmic en Atenes. El seu estil es caracterisa per l'us del friso continu en la decoració dels gots, entre els que destaca el ánfora 804 del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. També s'ha distinguit al pintor de Hirschfeld, més alvançat tècnicament que el Pintor del Dípilon, i les obres del qual més conegudes són la crátera 990 del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes i la crátera del Museu Metropolità de Nova York.

Bibliografia

• Storch de Gràcia, Jacobo. L'Art Grec (I): L'Edat Obscura i el periodo geomètric (Història 16). Madrit. 1989. M.32.415)