Trófimos

Els trófimos (en griego: τρόφιμοι, «pupils», lliteralment «els alimentats», del grec ) són chiquets no espartiatas — periecos o estrangers — que passen per l'educació espartana.

Els trófimos són adoptats temporalment per un oikos espartiata. Els trófimos fills de periecos, representen com els neodamodes i els nothoi (fills bastardos de ciutadans i d'esclaus), una classe intermija en Esparta. Poden accedir a l'estatus de ciutadà. Segons Plutarco, Agis IV va pretendre completar el cos cívic, que s'havia tornat insuficient per les necessitats militars de Esparta, «en tots els periecos i estrangers que havien segut elevats a hòmens lliures».

Els trophimoi estrangers tornen a partir generalment al seu país d'orige a on aumenten l'influència de Esparta. Aixina, en l'invitació d'Agesilao II, Jenofonte va fer educar als seus fills en Esparta. No obstant, alguns trophimoi elegien quedar-se en Esparta, per a combatre en l'eixèrcit cívic. És per eixemple el cas de l'any 381 a. C., en l'expedició que Agesilao va dur per a sitiar Fliunte:

Molts periecos, hòmens distinguits, li varen seguir en calitat de voluntaris, aixina com estrangers, els cridats trófimos, i els bastardos dels espartiatas, hòmens de bon aspecte i que havien pres part en la noble educació de l'Estat.

Bibliografia

• (en francés) Edmond Lévy, Sparte : histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine (Sparta: Political and Social History Until the Roman Conquest), Points Histoire, París, 2003 (ISBN 2-02-032453-9).