Hegemonia espartana

El periodo de hegemonia espartana és un moment en el història de la Grècia clàssica que s'estén a partir del final de la guerra del Peloponeso en 404 a. C. fins a la Batalla de Leuctra de l'any 371 a. C.

Context previ a la guerra del Peloponeso

Esparta, en les seues terres de labranza profitoses en la vall del riu Eurotas i les seues tradicions militaristes, va començar a dominar el Peloponeso durant el periodo arcaic. Els espartanos es varen fer prominents en tota Grècia per les seues intervencions militars en atres ciutats gregues, per depondre a tirans i restaurar l'oligarquia i pel seu mando de la lluita panhelénica contra l'expansionisme persa en la segona guerra mèdica de 480- 479 a. C.

Guerra del Peloponeso

Despuix de la guerra contra els perses, el poder d'Atenes va créixer, alcançant als espartanos. En 431 a. C., estes dos ciutats varen entrar en conflicte. La guerra del Peloponeso (431-404 a. C.) va terminar en la derrota total dels atenienses, despuix de les rebelions de les ciutats que estaven someses a la Lliga de Delos i de l'enfortiment de la flota espartana, que va contar en ajuda financera per part de Pèrsia.

Vore també

• Lloc de Sardes (395 a. C.)
• Hegemonia tebana
• Guerra entre Tebas i Esparta
• Lliga Calcídica