Hegemonia tebana
La hegemonia tebana es referix a un breu periodo en el IV durant el qual la ciutat-estat de Tebas va reemplaçar a Esparta com el poder militar i políticament dominant en l'Antiga Grècia. Específicament, es referix al periodo que transcorre entre la victòria de Tebas front a Esparta en la batalla de Leuctra en 371 a. C. i la derrota d'una coalició d'eixèrcits del Peloponeso en la batalla de Mantinea en 362 a. C. Si ben els tebanos es varen dur la victòria, el seu líder Epaminondas va morir en la batalla, i en la seua mort els tebanos varen perdre l'iniciativa. Encara que Tebas va intentar mantindre la seua posició a través de la diplomàcia, finalment varen ser eclipsats pel creixent poder de Macedònia en 346 a. C., poder que es va consolidar en la derrota tebana en la batalla de Queronea en 338 a. C.
Els historiadors, ya des de l'antiguetat, varen atribuir els èxits de Tebas en este periodo a les extraordinàries capacitats de dos dels seus líders: Epaminondas i Pelópidas,[1] les innovacions tàctiques del qual varen proporcionar victòries militars inclús davant enemics més numerosos i les habilitats polítiques dels quals conseguien una série d'aliances que al mateix temps varen debilitar als seus principals rivals, sobretot a Esparta.
Context previ a la batalla de Leuctra
[editar | editar còdic]Com a conseqüència de la pau de Antálcidas (387/6 a. C.) els espartanos havien conseguit la dissolució de la Lliga Beòcia, per lo que Tebas va deixar de controlar les ciutats de Beòcia. En 382 a. C. el general espartano Fébidas havia ocupat l'acrópolis de Tebas, en el beneplàcit de Leontíades, un dels líders tebanos d'una de les faccions aristocràtiques que lluitaven pel control polític de la ciutat, al mateix temps que varen capturar i varen eixecutar al líder de l'atra facció, Ismenias, mentres que numerosos partidaris d'este últim varen tindre que fugir a Atenes. No obstant, en 379 a. C. els que s'havien exiliat varen organisar una conspiració recolzada per gent de l'interior de la ciutat que va conseguir sublevar al poble, expulsar de Tebas als espartanos i eliminar a la facció de Leontíades.[2]
Aixina, es va instaurar un règim democràtic en Tebas. Al mateix temps es reconstituyó la Lliga Beòcia, encara que inicialment en representants sol de Tebas. Per una atra part, els sectors democràtics de les ciutats de Platea, Tespias, Tanagra i Orcómeno s'havien refugiat en Tebas degut a que els governs oligàrquics d'eixes ciutats havien demanat a Esparta que establira en elles guarnicions. En els anys següents els espartanos varen realisar vàries campanyes militars contra Tebas, que va contar en ajuda dels atenienses per al seu defensa. En estes campanyes, els espartanos varen conseguir inicialment posar en dificultats d'abastiment als tebanos pero finalment estos varen conseguir aprovisionarse per via marítima. A partir de 376/5 a. C. l'iniciativa va passar a ser dels tebanos, que varen atacar les guarnicions espartanas en vàries ciutats de Beòcia i varen conseguir que atres ciutats passaren a formar part de la Lliga Beòcia. Els tebanos varen derrotar als espartanos en Tegira i progressivament es varen ser adherint a la Lliga les ciutats que encara no formaven part d'ella: Tanagra es va adherir voluntàriament; en 373 a. C., els tebanos varen destruir la ciutat de Platea —lo que va contribuir a que Atenes deixara de recolzar a Tebas— i provablement en 372 a. C. varen conquistar Tespias. Eixe mateix any varen realisar també una campanya contra la regió de Fócide que va resultar fallanca. Les negociacions de pau en Esparta es varen trencar degut a que els tebanos es negaven a dissoldre de nou la Lliga Beòcia.[3]
Batalla de Leuctra
[editar | editar còdic]Açò es va considerar una amenaça per a l'anterior poder hegemònic, Esparta, que va lluitar per restaurar la seua posició front a Tebas. No obstant, en Leuctra els tebanos varen derrotar de forma aplastant a un eixèrcit espartano. A pesar de la seua superioritat numèrica, els espartanos varen sucumbir davant la nova disposició tàctica tebana, la falange oblicua, en la que destacava l'espente del seu cos d'èlit, el Batalló Sagrat.[4] De 700 ciutadans d'èlit espartanos que varen combatre, 400 d'ells varen morir en Leuctra i despuix d'això els tebanos varen dominar de forma sistemàtica en Grècia.[5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ José María Candau, «Tebas, la gran rival de Esparta», artícul en història.nationalgeographic.com.és
- ↑ José Pascual González, Les faccions polítiques tebanas en el periodo de formació de l'Hegemonia (379-371 a. C.) I: La conspiració democràtica del 379, en revista Polis, n.º 3, 1991, pp. 121-135, ISSN 1130-0728.
- ↑ José Pascual González, Les faccions polítiques tebanas en el periodo de formació de l'Hegemonia (379-371 a. C.) II liderage i democràcia (378-371), en revista Polis, n.º 4, 1992, págs. 187-208, ISSN 1130-0728.
- ↑ Jorge Juan Moreno Hernández (2011), L'orige de l'eixèrcit de Filipo II i la falange macedonia, pp.224-227, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Madrit.
- ↑ Jenofonte, Helèniques VI,4,15.
- ↑ Gonzalo Bravo, Història del món antic, p.299, Madrit: Aliança (2008), ISBN 978-84-206-8272-6.
el:Κλασική εποχή#Θηβαϊκή ηγεμονία (371-362 π.Χ) ru:Беотийская война#Фиванская гегемония
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hegemonía tebana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.