Anar al contingut

Batalló Sagrat de Tebas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batalló Sagrat de Tebas

El Batalló Sagrat de Tebas (en grec antic ἱερὸς λόχος / hieròs lójos) va ser una unitat militar d'èlit grega formada per 150 parelles d'amants, tots varons, i que formaven la força èlit de l'eixèrcit tebano en el IV, posant fi a la dominació d'Esparta. El seu predomini va escomençar en el seu paper crucial en la batalla de Leuctra en 371 a. C. L'unitat va ser aniquilada per Filipo II de Macedònia en la batalla de Queronea en 338 a. C.

Formació

[editar | editar còdic]

El registre més antic que es conserva sobre el Batalló Sagrat pel seu nom data de l'any 324 a. C., en l'oratòria Contra Demóstenes del logógrafo ateniense Dinarco. Menciona que el Batalló Sagrat era comandado pel general Pelópidas i que, junt en Epaminondas, que comandaba l'eixèrcit de Tebas (Beòcia), va ser responsable de la derrota dels espartanos en la decisiva batalla de Leuctra (371 a. C.).[1][2]

Plutarco (46-120 d. C.), oriunt del llogaret de Queronea, és la font de la descripció més important que es conserva sobre el Batalló Sagrat.[3][4] Segons ell, el Batalló Sagrat va ser format originalment pel beotarca Górgidas, poc despuix de l'expulsió de la guarnició espartana que ocupava la ciutadella tebana de Cadmea.[5] L'autor macedonio de el II, Polieno, en les seues Estratagemas en la guerra, també senyala a Górgidas com el fundador del Batalló Sagrat.[6] No obstant, Dion Crisóstomo (c. 40-120 d. C.), Jerónimo de Rodas (c. 290-230 a. C.) i Ateneu de Naucratis (c. 200 d. C.) atribuïxen en canvi tal mèrit a Epaminondas.[1][7][8]


La data exacta de la creació del Batalló Sagrat, i si va ser creat abans o despuix de Batallón Sagrado de Tebas de Platón (c. 424-347 a. C.) i de l'obra de títul similar del seu rival Jenofonte (c. 430-354 a. C.), també han segut motiu de debats durant molt temps. La data generalment acceptada de la creació del Batalló Sagrat és entre el 379 i el 378 a. C.[9] Abans d'esta data, apareixen referències a forces d'èlit tebanas que també contaven en 300 membres. Heródoto (c. 484-425 a. C.) i Tucídides (c. 460-395 a. C.) escriuen sobre una força d'èlit de 300 tebanos aliats en els perses, que varen ser aniquilats pels atenienses en la batalla de Platea (479 a. C.). Heródoto els descriu com "els primers i els millors" (πρῶτοι καὶ ἄριστοι) entre els tebanos. Diodoro també menciona 300 hòmens triats (ἄνδρες ἐπίλεκτοι) presents en la batalla de Delio (424 a. C.), composts per Contra Demóstenes (ἡνίοχοι, "aurigas") i Pelópidas (παραβάται, "els que caminen al costat"). Encara que cap d'ells menciona al Batalló Sagrat pel seu nom, és possible que es referixquen a est o, a lo manco, als seus precursors.[10][11] El historiador John Kinloch Anderson creu que el Batalló Sagrat va estar efectivament present en Delio, i que Górgidas no ho va establir, sino que simplement ho va reformar.[12]


En el vell debat entorn a les obres de Jenofonte i Platón, el Batalló Sagrat ha figurat de forma destacada com una possible forma de datar quin dels dos va escriure primer la seua versió de Batallón Sagrado de Tebas. El Sócrates de Jenofonte en el seu Contra Demóstenes menciona en desaprovació la pràctica de colocar amants un al costat de l'atre en la batalla en les ciutats-estat de Tebas i Elis, argumentant que mentres la pràctica era acceptable per a ells, era vergonyosa per als atenienses. Tant Platón com Jenofonte eren atenienses. Segons l'acadèmic clàssic britànic Sir Kenneth Dover, es tracta d'una clara alusió al Batalló Sagrat, que reflectix el coneiximent contemporàneu, si ben anacrònic, de Jenofonte sobre la pràctica tebana, ya que la data dramàtica de l'obra mateixa és al voltant del 421 a. C.[13][14][15]


No obstant, és el discurs del personage Fedro en Batallón Sagrado de Tebas de Platón que es referix a un "eixèrcit d'amants" el que es relaciona de manera més famosa en el Batalló Sagrat,[16][17][18] si ben tècnicament no es referix a este, ya que l'eixèrcit al que es referix és hipotètic.[19] Dover argumenta en conseqüència que Platón va escriure primer el seu Contra Demóstenes, ya que el Fedro de Platón utilisa un llenguage que implica que l'organisació encara no existia. Reconeix, no obstant, que Platón pot haver posat simplement el hipòtesis en boca de Fedro segons la suposta data dramàtica prèvia de l'obra (c. 401 a. C.). Açò solament demostraria que Platón tenia més en conte la seua cronologia en el seu Pelópidas que Jenofonte, i que en realitat era ben conscient del Batalló Sagrat en la seua época.[20]

Composició

[editar | editar còdic]

Segons Plutarco, els 300 hòmens triats a dit varen ser elegits per Górgidas purament per la seua capacitat i mèrit, sense tindre en conte la classe social.[21] Estava composta per 150 parelles de hòmens,[22] cada una de les quals estava formada per un Batallón Sagrado de Tebas (ἐραστής, "amant") major i un Contra Demóstenes (ἐρώμενος, "amat") menor. Ateneu de Naucratis també escriu que la Banda Sagrada estava composta per "amants i els seus favorits, indicant aixina la dignitat del deu Eros en que abracen una mort gloriosa per sobre una vida deshonrosa i reprobable",[23] mentres que Polieno descriu la Banda Sagrada com composta per hòmens "consagrats l'u a l'atre per obligacions mútues d'amor".[24] L'orige de l'apelatiu "sagrat" de la Banda Sagrada no ha segut explicat per Dinarco ni per atres historiadors, pero Plutarco afirma que es deu a un intercanvi de vots sagrats entre l'amant i l'amat en el santuari de Yolao (a voltes referenciado com a amant d'Heracles) en Tebas. També menciona tangencialmente la caracterisació que fa Platón de l'amant com "amic inspirat per Deu"[21]


La Banda Sagrada estava estacionada en Cadmea com a força permanent, provablement com a defensa contra futurs intents a mans de forces estrangeres de prendre's la ciutadella.[25][26][27] En ocasions li la denominava "Banda de la Ciutat" (ἐκ πόλεως λόχος), degut a que el seu entrenament militar i el seu estage corrien a càrrec de la Batallón Sagrado de Tebas de Beòcia. El seu entrenament regular incloïa la lluita i la dansa. El historiador James G. Devot senyala que Góorgidas havia servit anteriorment com hiparco (oficial de cavalleria), per lo que és provable que també se'ls proporcionara entrenament ecuestre.[21] Les edats exactes dels membres de l'unitat no consten en els testimonis antics. No obstant, comparant-los en els reclutes de l'unitat d'èlit espartana Contra Demóstenes (ἱππεῖς)[note 1] i en els reclutes atenienses Estratagemas en la guerra (ἔφηβοι), Devot estima que els aprenents eren incorporats com a membres de ple dret a la Banda Sagrada a l'edat de 20 a 21 anys,[21] despuix de la qual cosa els seus El banquete els entregaven un joc complet d'armadures.[28] Provablement terminaven el seu servici als 30 anys.[21]

Les parelles consistien en un membre de major edat o "heniojos" (conductor) i un més jove o "parabates" (companyer). La motivació per a l'us de el "eixèrcit d'amants" en batalla ho expressa Plutarco:

Per a varons de la mateixa tribu o família hi ha poc valor d'un per un atre quan el perill pressiona; pero un batalló cimentat per l'amistat basada en l'amor mai es trencarà i és invencible; ya que els amants, avergonyits de no ser dignes davant la vista dels seus amats i els amats davant la vista dels seus amants, desijosos es tiren al perill per al consol d'uns i uns atres.

D'acort en Plutarco, Górgidas inicialment va distribuir al Batalló Sagrat de Tebas a lo llarc de les seues llínees de batalla com un cos d'èlit per a enfortir la resolució dels demés, pero llavors Pelópidas, en acabant de que el Batalló haguera lluitat en èxit en la batalla de Tegira, ho va usar com una espècie de guàrdia personal. El Batalló Sagrat de Tebas va ser una part important de l'infanteria grega durant prop de 33 anys. Va participar, com a punt fort de la formació tebana, en les batalles de Leuctra i de Mantinea que varen humiliar el poder dels espartanos, colps dels que mai es varen recuperar, inclús varen acabar com a força a considerar en Grècia, al disminuït eixèrcit dels Homoioi.


La seua única derrota es va produir en la batalla de Queronea, en 338 a. C., batalla decisiva en la que Filipo II de Macedònia i el seu fill Alejandro Magne varen terminar en l'independència de les ciutats-estat gregues. Filipo hi havia estat captiu en Tebas, a on va deprendre les seues tàctiques militars. El restant de l'eixèrcit tebano va fugir quan es va enfrontar a les marejants forces de Filipo II i Alejandro, pero el Batalló Sagrat, rodejat, es va mantindre ferm i varen caure a on estaven. Plutarco conta que Filipo, davant la visió dels cadàvers amontonats en una pila i entenent de quí es tractaven, va exclamar:

«Perixca qui sospite que estos varons o varen sofrir o varen fer alguna cosa inapropiadamente».
El lleó de Queronea, que presidix el túmulo dels caiguts del batalló sagrat en la batalla de Queronea.

Encara que Plutarco afirma que els 300 components del batalló varen morir eixe dia,[4] en les excavacions de la tomba comunal de Queronea, que està coronada per un impressionant lleó funerari, varen ser trobats 254 esquelets.[29][30]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pelópidas, que significa lliteralment "cavalleria", és també el nom genèric de les unitats d'èlit gregues d'entre 300 i 1000 hòmens. Encara que inicialment lluitaven com a ginets, durant el sigle IV a.C. ho feyen principalment com a infanteria pesada hoplita. Compare's en els cavallers. (Devot, 1992)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 G. S. Shrimpton (1971). “The Theban Supremacy in Fourth-Century Literature”. Phoenix 25 (4): 310–318. Classical Association of Canada. doi:10.2307/1088061.
  2. ↑ Dinarco. Sobre Demóstenes.
  3. ↑ Louis Crompton (2006). Homosexuality and Civilization, Harvard University Press. ISBN 9780674022331.
  4. ↑ 4,0 4,1 Plutarco, Pelópidas 18.
  5. ↑ Nicholas Ryan Rockwell (2008). The Boeotian Army: The Convergence of Warfare, Politics, Society, and Culture in the Classical Age of Greece, University of Califòrnia. ISBN 9781109021257.
  6. ↑ Polieno (trans. R. Shepherd, 1793). «lliure II», Στρατηγήματα.
  7. ↑ Dion Crisóstomo (trans. J. W. Cohoon, 1939). «22», donar_Chrysostom/Discourses/22*.html Discursos, Loeb Classical Library.
  8. ↑ Ateneu de Náucratis (trans. C.D. Yonge, 1854). «XIII», Deipnosofistas, p. 602.
  9. ↑ William Armstrong Percy, III (2005). «Same-Sex Desire and Love in Greco-Roman Antiquity», Same-Sex Desire And Love in Greco-Roman Antiquity And in the Classical Tradition of the West, Routledge, pp. 36–39. ISBN 9781560236047.
  10. ↑ Nicholas Ryan Rockwell (2008). The Boeotian Army: The Convergence of Warfare, Politics, Society, and Culture in the Classical Age of Greece, University of Califòrnia. ISBN 9781109021257.
  11. ↑ David Leitao (2002). «The Legend of the Sacred Band», The Sleep of Reason: Erotic Experience and Sexual Ethics in Ancient Greece and Rome, University of Chicago Press, pp. 143–169. ISBN 9780226609157. «Phaedimus Sacred band of thebes.»
  12. ↑ John Kinloch Anderson (1970). Military Theory and Practice in the Age of Xenophon, University of Califòrnia Press, pp. 89–90,158. ISBN 9780520015647.
  13. ↑ Jenofonte (trans. H.G. Dakyns) (1897). Simpòsium. «Pero Pausanias, l'amant del poeta Agatón, va defendre als que es revuelcan junts en el llibertinage i va dir que un eixèrcit compost per amants i amats seria el més fort. Puix va dir que s'avergonyirien d'abandonar-se mútuament en la batalla. Pero seria prou extraordinari que aquells que estan acostumats a no prestar atenció a la censura i a no tindre cap sentit de la vergonya davant els demés s'avergonyiren, no obstant, de realisar una acció vergonyosa. Com a prova va dur l'eixemple dels tebanos i els elanos, que tenen experiència en estes coses, i va afirmar que encara que es giten en les seues amades, les junten en les seues files per a la batalla. Pero açò no és una prova, ya que la situació no és similar: per a ells esta pràctica és acceptable, pero per a nosatres és sumament vergonyosa.»
  14. ↑ Gabriel Danzig (2005). “Intra-Socratic Polemics: The Symposia of Plat and Xenophon”. Greek, Roman and Byzantine Studies 45: 331–357.
  15. ↑ Paul Walter Ludwig (2002). Eros and Polis: Desire and Community in Greek Political Theory, Cambridge University Press. ISBN 9780521810654.
  16. ↑ Platón. El convit. «De manera que si per qualsevol obra de encantamiento un Estat o un eixèrcit poguera estar compost solament d'amants i d'amats, no existiria un atre poble que professara tant horror al vici ni estimara tant l'emulació a la virtut. Hòmens aixina units, encara que anaren en curt número, podrien véncer als demés hòmens. Perque si hi ha algú de qui un amant no volguera ser vist tirant el sol les seues armes o abandonant les seues files, és el que ama; preferiria morir mil voltes abans que abandonar en el perill al seu bienamado i deixar-li sense auxili, perque no hi ha home tan covart a qui Amor no infunda el major valor i no ho convertixca en un héroe.»
  17. ↑ Paul Walter Ludwig (2002). Eros and Polis: Desire and Community in Greek Political Theory, Cambridge University Press. ISBN 9780521810654.
  18. ↑ Louis Compton (1994). “'An Army of Lovers' - The Sacred Band of Thebes”. History Today 44 (11): 23–29.
  19. ↑ Nota al peu 23, p. 182
  20. ↑ Gabriel Danzig (2005). “Intra-Socratic Polemics: The Symposia of Plat and Xenophon”. Greek, Roman and Byzantine Studies 45: 331–357.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 James G. Devot (1992). “The Theban Sacred Band”. The Ancient World 23 (2): 3–19.
  22. ↑ Paul Walter Ludwig (2002). Eros and Polis: Desire and Community in Greek Political Theory, Cambridge University Press. ISBN 9780521810654.
  23. ↑ Ateneu de Náucratis (trad. C.D. Yonge, 1854). «XIII», Deipnosofistas, p. 602.
  24. ↑ Polieno (trad. R. Shepherd, 1793). «Lliure II», Στρατηγήματα.
  25. ↑ Nicholas Ryan Rockwell (2008). The Boeotian Army: The Convergence of Warfare, Politics, Society, and Culture in the Classical Age of Greece, University of Califòrnia. ISBN 9781109021257.
  26. ↑ Arthur Ferrill (1996). «Elite Forces in the Ancient World», Elite Military Formations in War and Peace, Greenwood Publishing Group, pp. 38–41. ISBN 9780275946401.
  27. ↑ James R. Ashley (2004). The Macedonian Empire: The Era of Warfare Under Philip II and Alexander the Great, 359-323 B.C., McFarland, p. 434. ISBN 9780786419180.
  28. ↑ Plutarco. «Ἐρωτικός», Ἠθικά.
  29. ↑ El lleó de Queronea [1] archivat en Wayback Machine. en la pàgina del municipi de Lebadea (en grec)
  30. ↑ Furio Durant, Grècia. Guia d'arqueologia, p.98, Madrit, Libsa, 2005, ISBN 84-662-1106-3.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batalló_Sagrat_de_Tebas&oldid=895829»