Batalla de Tegira

La batalla de Tegira (375 a. C.) va ser una batalla de l'Antiga Grècia entre les forces d'hoplites de Tebas i Esparta. En la batalla, un eixèrcit tebano baix Pelópidas va ser desafiada per una força espartana considerablement major mentres es retiraven d'un atac fallanc en Orcómeno, pero els tebanos varen atacar en èxit i varen derrotar als espartanos. La batalla va marcar la primera ocasió en el registre històric en el que una força espartana havia segut derrotada per un enemic numèricament inferior en una batalla complicada (en oposició a la guerra irregular, empleada per Ifícrates).

Preludi

Despuix d'una insurrecció en 379 i 378 a. C. es va eliminar el control espartano sobre Tebas, la ciutat es va dedicar a restablir el seu control sobre la Lliga Beòcia. Despuix de varis anys de campanya, els tebanos varen conseguir expulsar a les guarnicions espartanas de cada ciutat en Beòcia, llevat Orcómeno. En 375 a. C., Pelópidas, va saber que la guarnició espartana de Orcómeno havia anat en una expedició a Lócrida, va partir en el Batalló Sagrat i una chicoteta força de cavalleria, en intenció d'apoderar-se de la ciutat mentres estava sense vigilància. Quan els tebanos varen aplegar a la ciutat, no obstant, es varen enterar de que una força important havia segut enviada des de Esparta per a reforçar la guarnició de Orcómeno, i s'acostava a la ciutat. En conseqüència, Pelópidas es va retirar en la seua força, pero ans que els tebanos pogueren alcançar la seguritat en Tegira, es varen trobar en la guarnició espartana original que retornava de Lócrida.

La batalla

La força tebana era en gran mida superada en número pels espartanos. El Batalló Sagrat sumava uns 300 hoplitas, mentres que la guarnició espartana es componia de dos companyies, lo que significa que la força espartana contenia entre 1000 i 1800 hoplitas. Plutarco senyala que un soldat tebano, al vore la força enemiga, li va dir a Pelópidas "Anem a caure en mans dels nostres enemics", a lo que va respondre Pelópidas "I per qué no en el nostre"; Pelópidas, a continuació, va ordenar a la cavalleria tebana carregar mentres l'infanteria adoptava una densa formació anormal. Quan les dos falanges es varen reunir, la compacta formació tebana va trencar la llínea espartana en un punt de contacte i després es va tornar a atacar els flancs vulnerables dels espartanos a cada costat. El grup de espartanos es varen dispersar i varen fugir, encara que la persecució tebana es va vore llimitada per la proximitat de Orcómeno.

Referències

• Diodoro Sículo, Library (Online texts from the Perseus Project.)
• Plutarco, Vida de Pelópidas