Homosexualitat en l'Antiga Grècia
En l'antiguetat clàssica escritors com Heródoto,[1] Platón, Aristóteles,[2] Jenofonte,[3] Ateneu[4] i molts uns atres varen explorar els aspectes del amor homosexual en l'Antiga Grècia. La més estesa forma de relació sexual homosexual es donava entre hòmens adults i jóvens adolescents. No està clar cóm es veen les relacions entre dònes en la societat, pero existixen eixemples tan antics com el de Safo de Lesbos.[5] Ya en el diàlec de El convit se nos parla de mit del andrógino i de cóm varen aplegar a existir quatre tipo de persones: hòmens que amen dònes, dònes que amen hòmens, hòmens que amen atres hòmens i dònes que amen atres dònes.[6]
Context
[editar | editar còdic]
En l'Antiga Grècia no es concebia l'orientació sexual com a identificador social, cosa que sí s'ha fet en les societats occidentals en l'últim sigle. La societat grega no distinguia el desig o comportament sexual pel sexe biològic d'els qui participaren, sino per quànt s'adaptava dit desig o comportament a les normes socials. Estes normes es basaven en el sexe, l'edat i l'estatus social.[5] Existix poc material original sobre cóm consideraven les dònes l'activitat sexual.
Principalment, hi ha dos punts de vista sobre l'activitat sexual masculina en l'antiga societat grega. Alguns erudits, com Kenneth Dover i David Halperin, afirmen que existia una marcada polarisació entre companyers "actius" i "passius", penetrador i penetrat, i esta polarisació actiu/passiu estaria associada en rols socials dominants i sumisos: el rol actiu s'associaria en la masculinitat, en un estatus social alt i en l'edat adulta, mentres que el paper passiu s'associaria en la feminitat, en un estatus social baix i en la joventut.[5] Segons esta visió, qualsevol activitat sexual en la que un home penetrara a algú socialment inferior es considerava normal; es considerava «socialment inferior» a dònes, jóvens, estrangers, prostitutes i esclaus. Igualment, ser penetrat, especialment per algú socialment inferior, podia ser considerat vergonyós.[5]
Atres estudiosos, no obstant, argumenten que les relacions entre hòmens normalment incloïen a un home adult i a un jove: el home major prendria el rol actiu.[7] [8] També les descriuen com a «carinyoses», «amoroses» i «afectives»,[9] i argumenten que la tradició grega de les relacions homosexuals era central «en el història grega i la guerra, la política, l'art, la lliteratura i l'educació, resumint, en el milacre grec».[10]
Pederàstia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pederàstia en l'Antiga Grècia.
La forma més comuna de relacions sexuals entre hòmens en Grècia era la paiderastia, combinació de dos vocablos grecs: παιδ- (raïl de παῖς, παιδός, 'chiquet' o 'chicon') i ἐραστής (erastēs, 'amant'; cf. erotisme). D'este terme, que significava 'amant de chiquet', prové la paraula pederàstia. La pederàstia, tal com s'entenia en l'antiga Grècia, era una relació entre un home major i un jove adolescent. En Atenes el home major era cridat erastés i s'encarregava d'educar, protegir, amar i donar eixemple al seu amat. El jove era anomenat erómeno i la seua retribució a l'amant era la seua bellea, joventut i compromís.
Existien elaborats protocols socials per a protegir als jóvens del deshonor associat a ser penetrat. S'esperava que el erómeno respectara i honrara al erastés, pero no que ho desijara sexualment. Encara que ser cortejat per un home major era pràcticament una prova de hombría per als jóvens, un jove en desig sexual recíproc per a en el seu erastés devia afrontar un estigma social considerable.[5]
Els antics grecs, en el context de les ciutats-estat pederastes, varen anar els primers en descriure, estudiar, sistematisar i establir la pederàstia com a institució social i educativa. Era un element important de la vida civil, militar, filosòfica i artística.[11] Existix cert debat entre els experts sobre si la pederàstia es donava en totes les classes socials o si estava majoritàriament llimitada a l'aristocràcia.
La moralitat de la pederàstia va ser exhaustivament analisada en l'Antiga Grècia, sent considerats alguns dels seus aspectes com a infames i uns atres com lo millor que la vida podia oferir. En el diàlec platònic de les Lleis, la pederàstia carnal és descrita com "contraria a la naturalea"; no obstant, els interlocutors d'este diàlec reconeixen que una iniciativa per l'abolició de la pederàstia seria impopular en la majoria de les ciutats-estat gregues.[5] [12]
Homosexualitat entre militars
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pederàstia militar en l'Antiga Grècia.
Quan es parla de l'homosexualitat en els eixèrcits de l'antiga Grècia es menciona principalment a la tropa sagrada tebana pero este no és l'únic eixemple de pràctiques homoeróticas o homosexualés entre els militars dels eixèrcits grecs. Eren freqüentment utilisades tant en l'adestrament i entrenament militar, com per a mantindre la moral i enfortir els llaços i l'esperit de combat de la tropa en temps de guerra.
El Batalló Sagrat de Tebas, una unitat militar separada del restant i reservada únicament a hòmens i els seus jóvens amats, és normalment considerat com el primer eixemple de cóm en l'Antiga Grècia s'usava l'amor entre soldats en la tropa per a estimular el seu esperit combatiu. Els tebanos atribuïen al Batalló Sagrat el poder de Tebas durant la generació anterior a la seua caiguda davant Filipo II de Macedònia, que va quedar tan impressionat davant el seu valor en combat que va manar construir un monument que encara hui es manté en peu en el lloc a on es va enterrar als soldats. També va criticar durament les opinions que els espartanos tenien del Batalló. Diu Plutarco en la seua obra Pelópidas:
- Perixquen els que hagen pogut pensar que entre semblants hòmens haja pogut haver res reprensible.[13]
En la mateixa obra, Plutarco cita també l'opinió de Pamenes de Tebas:
- El Néstor de Homero no va ser molt habilidós capitaneando un eixèrcit quan va ordenar que els grecs formaren per tribus (...), puix devia haver unit els amants en els seus amats. Perque els hòmens de la mateixa tribu es valoren molt poc els uns als atres quan el perill aguaita; pero un grup cimentat en l'amistat basada en l'amor mai serà separat puix, tement l'afronta, els amants pels amats, i estos per aquells, aixina perseveran en els perills els uns pels atres.[13]
Estes unions estan reflectides en episodis de la mitologia grega, com el heròica relació entre Aquiles i Patroclo en la Ilíada, a on segons pareix la seua unió va estimular tant la moral com la valentia. Les unions en l'eixèrcit prenien la forma típica de pederàstia, sent escasses les relacions més igualitarias. Estes relacions han quedat documentades per molts historiadors grecs i en discursos filosòfics, aixina com en descorteses mencions com la de Filipo II de Macedònia, recollida per Plutarco:
- Trobem que la majoria de les nacions guerreres són més adictes a l'amor, com els beocios, els lacedemonios i els cretenses. I entre els més antics héroes cap va ser tan amorós com Meleagro, Aquiles, Aristómenes, Cimón o Epaminondas; l'últim dels quals va tindre com concubinos a Asópico i a Cafisodoro, que va ser assessinat junt a ell en la Batalla de Mantinea i yacer enterrat molt propenc a ell.[14]
Durant la guerra Lelantina entre Eretria i Calcis, abans d'una decisiva batalla els calcidianos varen demanar ajuda a un guerrer cridat Cleómaco. Ell va respondre a la seua petició, duent al seu amant per a que observara. Liderant la càrrega contra els eretrios, va dur a Calcis a la victòria pagant com a preu la seua pròpia vida. Els calcidianos li varen erigir una tomba en el mercat en gratitut i varen adoptar la pederàstia.
Vore també
[editar | editar còdic]- Homosexualitat en l'antiga Roma
- Pederàstia en l'Antiga Grècia
- Prostitució masculina en l'Antiga Grècia
- Anexe:Mits associats en amor homosexual (Grècia)
- Anex:Cronologia de l'història LGBT en Grècia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Heródoto, Històries, 1.135.
- ↑ Platón, Fedro, 227a.
- ↑ Jenofonte. Memorables, 2.6.28; El Convit , 8.
- ↑ Ateneu, Convit dels erudits,13:601-606.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 (en anglés) Entrada homosexual en el Oxford Classical Dictionary, ISBN 0-19-860641-9.
- ↑ Platón: El convit 191c-i i 193d
- ↑ (en anglés) T.K. Hubbard, How to Do the History of Homosexuality en Bryn Mawr Classical Review del 22-09-2003.
- ↑ (en anglés) D.H. Mader, The Greek Mirror: The Uranians and their Use of Greece, en Same-Sex desire and Love in Greco-Roman Antiquity and in the Classical Tradition of the West, pàgines 411-2. The Haworth Press, 2005. ISBN 978-1-56023-604-7.
- ↑ (en anglés) Keith DeVries en Queer Representations: Reading Lives, Reading Cultures. New York University Press, 1997. ISBN 978-0-8147-1883-4.
- ↑ (en anglés) W.A. Percy III, Reconsiderations about Greek Homosexualities en Same-Sex Desire and Love in Greco-Roman Antiquity and in the Classical Tradition of the West, pàgines 47-8. The Haworth Press, 2005. ISBN 978-1-56023-604-7.
- ↑ (en anglés) Golden M., Slavery and homosexuality in Athens, en Phoenix 1984 XXXVIII:308-324.
- ↑ Platón, Lleis 636, 838-841.
- ↑ 13,0 13,1 Plutarco, Pelópidas 18. És possible trobar online el text traduït al castellà [1]
- Archivat el 12 de octubre de 2010 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Plutarco, Obres morals i de costums (Moralia). Volum IV: De l'amor, en "Flaviano i Autóbolo, fills de Plutarco, 17". És possible trobar online el text traduït a l'anglés [2] [3] archivat en Wayback Machine..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homosexualidad en la Antigua Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.