Batalla de Delio

Batalla de Delio

Plantilla:Guerra del Peloponeso La batalla de Delio (o Delion) va tindre lloc durant la guerra arquidámica (primera fase de la guerra del Peloponeso), al principi del hivern del 424 a. C. en les proximitats de la chicoteta ciutat beocia de Delio, situada no llunt de la frontera en el Ática i en la que es troba un santuari dedicat a Apolo.

Conseqüència de l'invasió ateniense mal coordinada per a intentar establir una cap de pont en Beòcia per a instaurar la democràcia i a la que se sumixca una traïció, se saldarà en una derrota front als tebanos i ademés indirectament en la pèrdua dels seus aliats del nort de Grècia que durà a la Pau de Nicias en la primavera del 421 a. C.

Campanya precedent a la batalla: invasió de Beòcia

Durant l'estiu del 424 a. C. els atenienses proyecten una operació d'envergadura en Beòcia, aliada d'Esparta, per a instaurar el núcleu de la democràcia.
Este proyecte comporta varis punts :

• Invasió per terra per a prendre Delio i fer d'ell un lloc alvançat fortificado.
• Invasió per mar per a ocupar Sifas (o Sifes), ciutat de la costa nort del golf de Corinto en el territori de la polis de Tespias.
• Alçament de Sifas i Queronea contra l'autoritat del lloc gràcies als partidaris infiltrats.
• Element important per a dividir les forces tebanas i garantisar l'èxit, és que les tres operacions deuen tindre lloc al mateix temps.

El mando de l'operació marítima és confiat a Demóstenes, mentres que Hipócrates dirigix la fase terrestre.

Campanya naval

Durant l'estiu del 424 a. C., de tornada de Megáride, Demóstenes issa vés-les en 40 navío cap a Lepant, base naval ateniense que controla l'entrada del golf de Corinto, per a reclutar forces, després cap al país dels agreos prop del golf de Ambracia, (oest de Grècia) per a fer-se aliats i reunir també allí reforços. Açò fa, propenc el hivern, el comboi posa rumbo a Sifas pero, per un incomprensible error de dates, es presenta davant de la plaça en antelació, no havent Hipócrates alcançat encara Delio. Ademés, el proyecte és denunciat per un focidio, Nicómaco, lo que permet als beocios ocupar Sifes i Queronea per a l'enviament de tropes abans del començ de les operacions atenienses. Demóstenes no conseguix cap resultat dels seus objectius.

Els partidaris de Sifas i Queronea

Descobert el proyecte, Sifas i Queronea ocupades per les tropes beocias, estes mateixes tropes unides puix Hipócrates no ha invadit Beòcia encara, els partidaris de la causa ateniense no poden més que resignar-se i no provoquen cap alçament per a entregar com estava previst les ciutats.

Campanya terrestre: ocupació i fortificació de Delio

Archiu:Battle of Delium detail map-es.svg

Mapa detallat del Ática i de Beòcia en la localisació de Delio.

Eixe mateix estiu, Hipócrates s'afanya en Atenes a reunir les seues tropes i pren una mida excepcional integrant en una leva general, ademés de ciutadàs, a metecos i els estrangers presents en la ciutat.

Quan a principis de novembre del 424 a. C., Hipócrates alcança Delio i s'instala allí, les forces beocias havien deixat ya Sifas i havien marchat sobre ell.

Durant cinc dies utilisa l'eixèrcit per a fortificar Delio fent cavar un fos al voltant del santuari i del temple i elevar una muralla feta d'un terraplé de terra mesclada en pedres, rajoles i branques i coronat de estacas. Mentres l'operació es concloïa, Hipócrates torna a enviar l'eixèrcit cap al Ática, els hoplitas es detenen a dèu estadis de Delio per a esperar-li, la majoria de les tropes llaugeres proseguint cap a Atenes i ell mateixa que es retarda fins al santuari per a arrematar les fortificacions i organisar la guàrdia.
És durant estos dies que les forces tebanas procedents de Sifas apleguen a Tanagra i es reunixen allí en totes les forces vingudes de Beòcia. Enterat de que les tropes atenienses es preparen a tornar al Ática. Pagondas, beotarca tebano al mando, exhorta a cada contingent i al seu cap els qui són de l'opinió de deixar partir als atenienses, (estan en la frontera i a punt de deixar el territori beocio).

Desenroll

Havent convençut als atres beotarcas, Pagondas posa immediatament en marcha l'eixèrcit fins a una posició prop de les tropes atenienses que alcança per la vesprada i ho desplega en llínea de combat, ocultades estes per un tossal. La falange de 7000 hoplitas beocios es compon en l'ala dreta de tebanos i pobles associats; el centre és ocupat per les tropes provinents d'Haliarto, Coronea, Copes i de ciutats veïnes; en l'ala esquerra se situen els combatents de Tespias, Tanagra i Orcómeno. Els tebanos estan organisats en 25 files, profunditat inhabitual i que serà la marca de la seua falange (coneguda com falange oblicua). 1000 cavallers, 10 000 guerrers d'infanteria llaugera i 500 peltastas prolongant les ales. Es pensa que estos contingents, molt importants, representen al voltant dels 2/3 de les forces de Beòcia.

Hipócrates, estudiant l'aproximació tebana, mana a les seues hoplitas prendre les seues posicions de combat i els reunix poc despuix, deixant sobre el lloc 300 ginets per a guardar el fort i en algun moment intervindre en el combat. Esta força no podrà ser utilisada, puix els tebanos situen en les proximitats del santuari tropes que la bloquegen en el fort. Hipócrates intenta arengar al seu eixèrcit de 7000 hoplitas alineats en huit files i prop de 1000 ginets els qui flanquegen les ales (les tropes llaugeres, per a la circumstància mencionada més dalt, són escasses), pero no té temps més que de recórrer la mitat del front quan apareixen els beocios en la part alta del tossal.

Els adversaris alvancen, pero la presència de torrents (l'acció es desenrolla al principi del hivern), sobre els costats bloqueja les ales de cada eixèrcit i solo, els centres entren en contacte. Tota la mitat esquerra del front beocio és afonat i alguns contingents, en particular els de Tespias, puix els seus veïns han retrocedit, es troben tancades i massacrats pels atenienses. L'ala dreta, sobre ella, gràcies a l'espente de les 25 files tebanas, doblega a l'enemic. Pagondas, veent la seua ala esquerra en dificultat, fa passar a l'abric de les mirades dos esquadrons de cavalleria darrere del tossal per a recolzar este costat. La seua aparició repentina sobre la llínea de cresta desconcerta a l'ala victoriosa ateniense que s'esglaya, que pensa que un atre eixèrcit marcha sobre ells, retrocedix, despuix fuig, imitada pel restant de l'eixèrcit, cap a Delio, Oropos o el mont Parnés. La cavalleria beocia, recolzada per la de Lócrida que acabava d'aplegar al teatre d'operacions, es llança en persecució dels fugitius i els massacra, pero la caiguda de la nit permet a la majoria d'estos escapar. Hipócrates troba la mort en els combats junt a uns 1000 hoplitas seus. Els beocios deixen prop de 500 hoplitas sobre el terreny. Les morts dels atres cossos de tropa no estan registrades.

Vore també

• Sistema hoplítico
• Marina de guerra en l'Antiga Grècia
• Sege en l'Antiga Grècia
• Guerra en l'Antiga Grècia