Emporio (Antiga Grècia)

Erro al crear miniatura:

Jaciment arqueològic d'Emporios en Catalunya, Espanya

Els emporiones (

• , empórion, que prové de ἔμπορος, émporos, 'mercader') eren centres comercials grecs ubicats en llocs a on el comerç era alguna cosa habitual, com en el cas d'Egipte, Etruria, o la costa de l'Alce. En general eren comunitats gregues que contaven en el respal dels locals per a instalar-se allí en fins netament comercials. Estos assentaments es varen crear a fins de l'Edat obscura i principis de l'Edat arcaica, moment en el que el comerç a llarga distància escomençava a fer-se costum entre la població grega.

Els emporios funcionaven de forma molt similar a les colónies europees de comerç en China.

Alguns dels emporiones més antics són Pitecusas, Al Mina i Espina, en la Delta del Po. No obstant, el emporión millor documentat en l'actualitat és Náucratis, ubicat a 16 km de la capital real de Sais, Heródoto ho va visitar i ho va deixar registrat en el seu llibre Històries II. Náucratis era un assentament grec, pero controlat pel Faraó egipcíac. Els emporiones es diferencien de les demés colónies gregues perque no tenen conexió directa en la seua metròpoli.

En l'antiga Grècia, el comerç estava mal vist, en canvi la possessió de terres era l'ideal entre els grecs. No obstant algunes ciutats-estat gregues com Egina mantenien contactes comercials en Egipte, en el que comerciaven blat i algunes ceràmiques a canvi de vi i olis i argent, la qual era usada per a pagar-els als mercenaris, els qui eren un atre grup d'habitants grecs establits en Egipte.

Referències

• Septimius Severus; The African Emperor, Anthony R. Birley, pgs. 1-7.
• Murray, Oswin. La Grècia Arcaica. "Estils de vida: L'economia", Taurus, Espanya, 1983 (pp. 200-209)