Guerres mesenias

Guerres mesenias

Territori de Esparta en el sigle V a. C.

Les guerres mesenias són un conjunt de tres guerres dirigides per Esparta contra els mesenios i contra els ilotas.

Les fonts sobre este tema són rares: es dispon d'alusions del poeta elegiaco Tirteo i de passages de Pausanias (Descripció de Grècia IV.4-24), qui a la seua volta es basa en Miró de Priene per a la primera i en l'epopeya de Riano de Bene per a la segona.

Primera guerra

Data de finals de el VIII i va nàixer de les queixes recíproques entre Esparta i Mesenia. Sobretot Esparta, buscava terres suplementàries per a assegurar el seu creiximent. Com diu Tirteo, Mesenia «és bona per a llaurar, bona per a plantar», i afirma que el rei Polidoro de Esparta va atacar la part d'este territori que no estava cultivada.

La guerra va ser de fet una série de colps de mà o de seges, sense una gran batalla decisiva. Fa falta dir que l'armament dels soldats no era l'equip hoplítico, i que la formació de la falange no era encara practicada. Esparta estava assistida per mercenaris de Creta i de Corinto, mentres que Mesenia es beneficiava del respal arcadio, en les tropes d'Argos i de Sición.

El conflicte va durar 19 anys, segons Tirteo, (elegia 4 Diehl), al cap dels quals Esparta va conseguir la victòria. La fortalea del mont Itome, últim bastió mesenio, va ser destruïda. L'aristocràcia mesenia es va fugar a les ciutats de les afores, mentres que el poble va ser obligat a pagar en la mitat de la seua producció agrícola als seus nous amos.

Segona guerra

La segona guerra va nàixer del desig de resquit dels mesenios, per una dominació encara parcial de Esparta. Segons Tirteo (4D), va tindre lloc dos generacions despuix de la primera. Pausanias, dona de les dates, pero es enmaraña en la seua cronologia, i dona tres periodos possibles. El tercer, que llimita la guerra de 670 a 657 a. C., sembla el més verosímil.

Una de les grans novetats d'esta guerra va ser l'aparició de la falange que va favorir en primer lloc, als mesenios recolzats pels argivos. Va supondre una terrible novetat per a Esparta que va ser derrotada en Hisias cap al 669 a. C. Novetat descrita per Tirteo, que les seues elegias semblen haver segut escrites per a ajudar als combatents a soportar el choc hoplítico. Finalment, Esparta la va adoptar en la batalla de la Gran Fossa, i la guerra es va convertir despuix en una série de correries i de colps de mà, com en la primera guerra.

Esta guerra va terminar en acabant de que Hira fora presa despuix de ser sitiada durant onze anys. Mesenia va ser anexionada. Una part dels habitants, els de la planicie, va ser reduïda a l'estat d'ilotas, mentres que els de les ciutats costeres varen adquirir l'estatus de ciutats periecas.

Vore també

• Mesenia
• ilotas

Bibliografia

• Edmond Lévy, Sparte: histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine, Seuil, coll. «Points Histoire», París, 2003. ISBN 978-2-02-032453-3, pp. 17-23