Mina (unitat)
La mina és una antiga unitat de pes, i en conseqüència també de moneda, utilisada en Mesopotamia i en us fins a temps clàssics, en diferents definicions segons l'época i el lloc. El seu pes era d'al voltant de mig quilogram (0,57 kg), segons una de les seues definicions, i al voltant d'un quilogram, segons una atra. Unitats relacionades en la mina continuen en us hui en dia.
Deu notar-se que, com totes les unitats de pes de l'antiguetat, la mina es va amprar per a pesar metals preciosos, en particular or i argent, encara que les mines amprades per a eixe us no tenien el mateix valor que les utilisades per a pesar substàncies comunes.
La mina es dividia en 60 siclos. Tant la mina com el siclo, varen acabar convertint-se també en unitats monetàries.
Història
[editar | editar còdic]Sumer
[editar | editar còdic]Des dels primers temps dels sumeri, una mina era una unitat de pes. Al principi, encara no s'havien introduït els talents ni els siclos. En l'época d'Ur-Nammu (poc abans de l'any 2000 a. C.), la mina tenia un valor de 1⁄60 talent, aixina com de 60 siclos. El pes d'esta mina es calcula en 0,57 quilograms, o 570 grams d'argent.[1]
Grega
[editar | editar còdic]
En l'Antiga Grècia, la mina es coneixia com μνᾶ (mnâ). Originalment equivalia a 70 dracmes, pero més vesprada, en l'época de l'estadiste Solón (c. 594 a. C.), es va aumentar a 100 dracmes.[2] La paraula grega mna (μνᾶ) procedix del semítico.[3][4]
Les distintes ciutats-estat utilisaven mines de pesos diferents. La mina egineta pesava 623,7 g. La mina ática pesava 436,6 g.[5] En temps de Solón, segons Plutarco, el preu d'una ovella era un dracma o un medimno (uns 40 kg) de blat,[6] per lo que una mina valia 100 ovelles.
Llatina
[editar | editar còdic]La paraula mina també apareix en la lliteratura llatina, pero principalment en obres de Plauto i Terencio adaptades d'originals grecs. En l'obra de Terencio Heautontimorumenos, adaptació d'una obra homònima del dramaturc grec Menandro, es menciona una certa suma de diners com "dèu minae" (llínea 724) i en un atre com "1000 dracmes d'argent" (llínea 601).[7] Normalment, la paraula mina es referia a una mina d'argent, pero Plauto també menciona dos voltes una mina d'or.[8] En el IV, l'or valia unes 10 voltes el mateix pes que l'argent.[9] En Plauto, es mencionen 20 minae com el preu de compra d'un esclau.[10] També era el preu de contractar a una cortesana durant un any.[11] I 40 minae es donen com el preu d'una casa.[12]
En llatí clàssic, l'equivalent aproximat d'una mina era la lliura (la paraula també significava "balança" o "bàscula").[13] No obstant, en un pes de només 328,9 grams, la lliura romana era més llaugera que una mina grega o una lliura moderna de 16 onces. Es dividia en 12 onces romanes. A voltes la paraula lliura s'utilisava junt en la paraula pondo "en pes", per eixemple libram pondo "una lliura en pes" (Livio, 3.29); pero a sovint pondo s'utilisava sola; per eixemple auri quinque pondo "cinc (lliures) en pes d'or" (Cicerón, pro Cluentio, 179).
El sistema sexagesimal
[editar | editar còdic]Els babilonios utilisaven per a moltes coses el sistema sexagesimal. Varen dividir el círcul en 360 graus (6 voltes 60) de la mateixa manera que l'any té 365 dies. Igualment varen dividir el grau en 60 minuts d'arc i el minut en 60 segons d'arc. Este sistema té moltes ventages, i no és la menor d'elles que 60 és divisible per 12, un número molt més senzill d'utilisar que el 10 (encara hui els ous es venen per dotzenes) ya que és divisible per 2, 3, 4 i 6. De la mateixa manera varen dividir el dia i la nit en 12 horas cada u, i cada hora en 60 minuts de temps i a la seua volta cada minut en 60 segons de temps.
El sistema de pesos dels babilonios i assiris utilisava la mateixa divisió, en una unitat de pes cridada Mina en el paper del minut. De la mateixa manera que l'hora o el grau es dividixen en 60 minuts (de temps o d'arc) i el minut en 60 segons, la Mina es subdivide en 60 Siclos i, a la seua volta, 60 Mines completen un Talent.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Edwards, Tom. «Bible Weights, Measures, and Monetary Values». SpiritRestoration.org. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2012. Consultat el 21 de març de 2025.. Càlcul de pes per número de seque'ls.
- ↑ Aristóteles. Constitució dels atenienses, 10.2.
- ↑ Jastrow, Marcus (1903). Dictionary of the Targumim, Talmud Bavli, Talmud Yerushalmi and Midrashic Literature, Londres, W.C.: Luzac & Co.; Nova York: G. P. Putnam's Sons.
- ↑ (1940) A Greek–English Lexicon, Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Oleson, 1998, p. 764.
- ↑ Plutarco, Solon, 23.
- ↑ A. J. Brothers (1988), Terence: The Self-Tormentor, nota en la llínea 601.
- ↑ Plauto, Mills Gloriosus 1420, Truculentus 893.
- ↑ Hammond, Mason et al. (1963) Plautus: Mills Gloriosus, en llínea 1061.
- ↑ Plauto, Pseudolus 53; Captivi 380.
- ↑ Plauto, Asinaria 230.
- ↑ Plauto, Trinummus 403.
- ↑ Lewis and Short, Latin Dictionary, s.v. lliura.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina (unidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.