Anar al contingut

Leptón grec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antic mite de bronze d'un tipo que encara circulava en temps de Jesús, típic de lo que podria haver aparegut en el passage bíblic de L'ofrena de la viuda. 103 - 76 a. C. Anv: ancora en un círcul; rev: estrela de huit rajos.
Archiu:5 lepta 1833, Greece.jpg
Moneda de 5 leptones (lepta), subdivisió de dracma, 1833.
Archiu:1 lepton 1869, Greece.jpg
Moneda d'un leptón de 1879, l'última moneda emesa d'un leptón de dracma.

Leptón o leptó (grec antic i kazarévusa λεπτόν, grec modern λεπτό; pl. λεπτά, lepta; «prim, fi») és nom donat en grec a les fraccions de certes divises amprades en el món grec antic i que s'ha seguit amprant en les monedes gregues contemporànees: el fénix, la dracma moderna i l'euro.

Història i us

[editar | editar còdic]

Grècia clàssica i helenística

[editar | editar còdic]

La paraula significa "menut" o "prim". En la Grècia clàssica i helenística, es referia, en sentit figurat, a una moneda de poc valor de qualsevol divisa, usualment, la denominació més chicoteta disponible d'una atra moneda.[1] Durant l'época del Imperi romà, en la part oriental de l'imperi es denominaven aixina vàries monedes menudes, en la seua majoria de coure.

Provablement estes monedes de coure són les mencionades en el passage bíblic a on la viuda deposita la seua contribució a la tesoreria del temple:[2]

καὶ ἐλθοῦσα μία χήρα πτωχὴ ἔβαλεν λεπτὰ δύο, ὅ ἐστιν κοδράντης. I va aplegar una viuda pobra i va tirar dos chicotetes monedes de coure, o siga, un quadrant.
Marcos 12:42. La Bíblia de les Américas.

El Evangelio de Lucas també fa referència al leptón, també traduït al grec com mite en varis passages, en afirmar que una persona que no faça les paus en el seu adversari a temps deurà pagar "fins a l'últim mite abans de ser lliberada de presó.[3] En el regne asmoneo, el leptón es va falcar per primera volta baix el rei i sum sacerdot Alejandro Janneo abans de l'any 76 a. C.[4]

Dins del càlcul estàndar, 2 leptones equivalien a 1 quadrant, i 64 d'estos últims conformaven un denario.

Grècia moderna

[editar | editar còdic]

En la Grècia moderna el leptón o leptó correspon a 1/100 de totes les denominacions de la moneda que han circulat en el país: el fénix grec (1827–1832), la dracma grega (1832–2001) i l'euro (des de 2002),[1] que equivaldria a la forma grega de "cèntim". El seu signe oficiós és Λ (lambda). En grec modern el terme λεπτό, en π, és un cultisme pres del grec antic; la paraula patrimonial és λεφτό (leftó) que, si be es pot utilisar en el mateix valor que leptó, sol tindre el significat més ambigu de «diners».[5]

Les monedes de cinc leptones falcades des de 1869 duyen l'inscripció adicional "ΟΒΟΛΟΣ" ("óbolos") i les monedes de dèu, "ΔΙΩΒΟΛΟΝ" ("dos óbolos").[6] És similar a lo que es fa en el terme nominal "dracma". Es tractava d'una referència a antigues tradicions.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Greek 50 Lepta Coins» (en anglés). Fleur de Coin. Consultat el 23 d'octubre de 2011.
  2. Plantilla:Bíblia
  3. Plantilla:Bíblia
  4. Coins of the Bible, 2 de 3, Whitman Publishing, LLC, 2004. ISBN 0-7948-1889-7
  5. «λεπτό & λεφτό» (en grec modern). Λεξικό της κοινής νεοελληνικής. Ινστιτούτο Νεοελληνικών Σπουδών του Αριστοτελείου Πανεπιστημίου Θεσσαλονίκης. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
  6. Günter Schön, Jean-Francois Cartier: Weltmünzkatalog 19. Jahrhundert, Griechenland. nº. 38 i 39.


Referències

[editar | editar còdic]