Grec demótico

Erro al crear miniatura:

Dialectes grecs d'Anatolia fins a 1923 quan va ocórrer el genocidi grec. Demótico en groc, Póntico en taronja i Capadocio en vert, en punts verts que indiquen llogarets grecs de Capadocia en 1910.^[1]

El grec demótico o dimotikí (en grec antic: δημοτικός; en grec modern: δημοτική [γλώσσα] pronunciat [ðimoti'ki] o - [ðimoti'ci], «llengua popular») és la base i varietat més important del grec modern.^[2] Este terme s'ha usat des de 1818 i es referix en particular a la forma de la llengua que va evolucionar naturalment a partir del grec antic, en oposició a la forma arcaizante artificial o katharévousa (en griego: καθαρεύουσα pronunciat [kaθa'revusa]), que va ser la norma oficial de l'estat fins a 1976.^[3] Les dos formes es complementaven mútuament en un eixemple típic de diglòsia fins a la resolució final del debat llingüístic en la resolució a favor de la variant demótica.^[2]

Demótico i grec modern

Encara que a sovint es confon al demótico en el grec modern, la llengua estàndar actual (en grec Νεοελληνική Κοινή [neoelini'ki ki'ni]) és més be una variant del demótico enriquida en numerosos elements cults de la katharévousa. Si be la llengua oral és casi enterament demótica, la llengua escrita i l'oficial inclouen molts térmens, formes gramaticals i característiques fonètica que no existixen en el discurs coloquial i que s'han anat introduint des de la variant arcaizante. En tot, cal tindre en conte que inclús les formes més extremes de katharévousa mai varen aplegar a entendre's com grec antic, i per tant en parlar de 'grec modern' es pot fer referència tant al demótico, com a la llengua estàndar o a la variant katharévousa.

Demoticisme radical

Un dels defensors més radicals de la llengua demótica va ser Giannis Psycharis, autor de El meu viage (Το ταξίδι μου, 1888), que va propondre erradicar tots els cultismes de la llengua estàndar, simplificar la gramàtica i portar a terme una reforma ortogràfica radical que hauria eliminat, per eixemple, les actuals sis maneres d'escriure la vocal tancada anterior no redonejada ([i]): «η», «ι», «υ», «ει», «οι», «υι». Esta reforma, no obstant, hauria significat una ruptura en la tradició escrita del grec des de fa casi 3000 anys.

Vore també

Referències

↑ Dawkins, R. M. 1916. org/details/moderngreekinas00hallgoog Modern Greek in Àsia Minor. A study of dialect of Silly, Cappadocia and Pharasa. Cambridge: Cambridge University Press.
↑ ^2,0 ^2,1 Stanitsas, S. (1993). «El grec d'hui», Grec modern: método intensiu i autodidáctico, 2ª edició, Madrit: Edicions clàssiques, p. 4. ISBN 84-7882-109-0.
↑ Babiniotis, Georgios (2002). Λεξικό της νέας ελληνικής γλώσσας Diccionari de la llengua grega moderna (en grec), Atenes, p. 474.

Este artícul conté una traducció derivada de «Griego demótico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Dawkins-1] Dawkins, R. M. 1916. org/details/moderngreekinas00hallgoog Modern Greek in Àsia Minor. A study of dialect of Silly, Cappadocia and Pharasa. Cambridge: Cambridge University Press.

[grhoy-2] 2,0 ^2,1 Stanitsas, S. (1993). «El grec d'hui», Grec modern: método intensiu i autodidáctico, 2ª edició, Madrit: Edicions clàssiques, p. 4. ISBN 84-7882-109-0.

[3] Babiniotis, Georgios (2002). Λεξικό της νέας ελληνικής γλώσσας Diccionari de la llengua grega moderna (en grec), Atenes, p. 474.

[1]

[2]

[3]