Tetis (nereida)

En la mitologia grega Tetis (en grec antic: Θέτῖς, Thétis), deesa de «argénteos peus» (ἀργυρόπεζα), és recordada especialment per ser la mare d'Aquiles, héroe de la Ilíada d'Homero. No deu confondre's en l'atra Tetis (en grec Τηθύς, Tēthýs), les grafies de la qual en espanyol són iguals pero no aixina en grec (pero alguns autors les confonen). Varen existir a lo manco tres regions en a on es professaven el cult a Tetis, un santuari en Esparta, un atre en les costes d'Eubea i un atre més en un promontori de Calàbria. En el cicle épico la boda entre Tetis i l'héroe grec Baralle és un dels events desencadenants de la guerra de Troya.

Tetis (nereida)

Erro al crear miniatura:

Oli en llenç de Benjamin West: Tetis entregant l'armadura a Aquiles (Thetis Bringing the Armor to Achilles, 1804.)

Ascendència i naturalea

Sobre el seu abolengo, Tetis és una nimfa de la mar i una de les cinquanta Nereidas. És la més important d'entre les seues germanes i sembla liderar-les mentres atenen a les seues tasques. És a sovint descrita com a filla del «vell de la mar» (ἅλιος γέρων: hálios gérōn), açò és, de Nereo. La seua mare va ser l'oceánide Doris. En la Teogonía se nos diu que «la deesa Tetis d'argénteos peus, somesa a Baralle, va donar a llum a Aquiles, destructor d'hòmens, furiós com un lleó». O be Aquiles va ser el sèptim i últim fill supervivent concebut per la parella. Com a divinitat marina Tetis morava en les Nereidas en les profunditats de la mar junt al seu pare Nereo. Un atre epítet de Tetis és Halosidna (Ἁλοσύδνη), açò és, «nutrida en la mar», que també compartia en Anfitrite, una de les seues germanes. Per ser neta de Neptú (Poseidón) a Tetis li la crida Neptunina. Els poetes tardans ya es referien a Tetis com a filla de Quirón. Segons uns atres Baralle es va casar en Filomela, filla de Áctor, pero el seu amic Quirón, desijós de fer célebre a Baralle, va difondre la notícia de que estava casat en Tetis. Es diu que l'alción o blauet és l'au amada per Tetis. Una versió tardana nos diu que Tetis era filla de l'antiga Tetis, esposa d'Oceà, i germana de Clímene, la mare de Faetonte.

Relació en atres deidades

Erro al crear miniatura:

Tetis i Baralle. Costat A d'una pelike ática de figures roges, ca. 460 a. C., trobada en Bomarzo.

En la Ilíada, especialment, es mencionen varis episodis mitològics en els que intervé Tetis, sense mencionar-se la guerra de Troya. En tots ells diferents deidades participen en les seues històries:

• Tetis havia segut criada en persona per Hera, l'esposa de Zeus, i en atenció als seus contes Tetis va rebujar unir-se eróticamente en el propi Zeus. Hera també va ser la protectora de l'empresa de l'expedició dels argonautas. Quan la Argo va alcançar, despuix de passar junt a les Sirenes, en Caribdis i Escila i les roques Errantes, sobre les quals es vea elevar-se abundant fòc i fum, Tetis i les demés Nereidas, petició d'Hera, varen ajudar a la nau a passar entre elles sense que els tripulants sofriren cap tipo de dany.

En un principi Zeus i Poseidón havien rivalizado per l'amor de Tetis. Alguns afirmen que quan Zeus anava a unir-se a ella, Prometeo havia declarat que el fill que naixquera d'eixa unió regnaria en el cel. D'acort en Esquilo este destí es deuria a la maldicció pronunciada per Crono en ser destronat per Zeus. Uns atres diuen que Zeus va lliberar a Prometeo per haver-li advertit que no s'unira a Tetis.

En la Ilíada, Aquiles recorda a la seua mare el seu paper en la defensa, i, per tant, llegitimació del regne de Zeus davant una incipient rebelió contra el govern de Zeus olímpic. Quint d'Esmirna escriu que Tetis va lliberar una volta a Zeus de les cadenes, si ben no hi ha atres referències a esta rebelió entre els olímpics:

«Veu al Olimp i suplica a Zeus, si és que alguna volta en alguna cosa has agradat el cor de Zeus de paraula o també d'obra; puix a sovint t'he sentit en les sals del meu pare jactarte, quan afirmaves que de Zeus, el d'obscurs núvols, tu sola entre els immortals vares alluntar un ignominioso estrall, quan varen voler nugar-ho entre tots els demés olímpics, Hera i també Poseidón i Pala Atenea. Mes tu, oh deesa, vares ascendir i ho vares soltar de les lligaces, cridant de colp i repent al espacioso Olimp al Centimano, a qui els deus criden Briáreo, i tots els hòmens Egeón, perque ell és a la seua volta més fort que el seu pare qui es va assentar al costat del Crónida, ufano de la seua glòria, els feliços deus varen sentir por d'ell i ya no ho varen nugar».

Tetis i els seus ajudants duen l'armadura d'Aquiles. Hidria ática de figures negres. Ca. 575 - 550 a. C.

Quan Hefesto va nàixer va ser llançat del Olimp per la seua mare Hera Hefesto va ser rescatat en la mar per dos amables deeses marines:

«Temible i venerable és la deesa que honra la nostra casa, la que em va salvar del dolor que em va invadir aquella volta que vaig caure llunt per voluntat de la gossa de la meua mare, que havia decidit ocultar-me perque era agarre. Llavors hauria patit dolors, de no ser per Eurínome i Tetis, que em varen acollir en el seu regazo, Eurínome, la filla d'Oceà, el que refluye a la seua font. En elles vaig passar nou anys forjant primorosas peces de bronze: fermalls, braçalets en espiral, sortijas i collars, en la hueca gruta a que el seu entorn la corrent d'Oceà fluïa indescriptible entre borbolleos de bromera. Ningú més ni dels deus ni dels mortals hòmens estava enterat; només ho sabien Tetis i Eurínome, les que m'havien salvat».

Es diu que Dioniso, enfollit per Hera, va anar errante, entre atres llocs, per Tracia. Licurgo, rei dels edones, que habitaven a la vora del riu Estrimón, va anar el primer que lo ultrajó i va expulsar. Dioniso va ser a refugiar-se en Tetis en el mar Eritreo en un llit d'algas.

Es diu que els cretenses tenen fama de bolers i Tetis participa a este respecte en un mit etiològic. Es conta que una volta Tetis i Medea discutien en Tesalia sobre quin de les dos era la més bella. Per a això varen nomenar com a juge al cretense Idomeneo, que va donar la victòria a Tetis. En la seua ira, Medea va cridar bolers a tots els cretenses i els va maldir per no dir mai la veritat.

Tetis, Baralle i Aquiles

Júpiter i Tetis, de Jean Auguste Dominique Ingres (1811): «Acomodóse junt a ell, va abraçar els seus genolls en la mà esquerra, tocóle la barba en la destra i va dirigir esta súplica al sobirà Jove Cronión.».

Com és fama Baralle es va casar en Tetis. Temps abans Zeus i Poseidón havien rivalizado per ella, pero quan Temis va vaticinar que el fill de Tetis seria més fort que el seu pare, estos varen desistir. Alguns afirmen que quan Zeus anava a unir-se a ella, Prometeo havia declarat que el fill que naixquera regnaria en el cel; uns atres, en canvi, que Tetis no va voler yacer en Zeus per haver segut criada per Hera, i que Zeus, indignat, la va obligar a conviure en un mortal. Per consell de Quirón, Baralle la va mantindre agarrada mentres Tetis es metamorfoseaba, i encara que unes voltes era fòc, atres aigua, unes atres un animal, no la va soltar fins a vore-la recuperar la seua forma primitiva.

Uns atres conten que Tetis se li va aparéixer a Baralle en el mont Pelión i li va declarar el seu amor, pero sense revelar-se a ell. Baralle, no obstant, que la va vore jugant en delfins, va reconéixer a la deesa, i en lo sucesivo va refugir la seua presència. Pero ella li va animar, recordant-li l'amor d'Eos per Titono, o el d'Afrodita per Anquises, i ademés va prometre concebre-li un fill més ilustre que qualsevol mortal.

Baralle es va casar en ella en el Pelión, i allí els deus varen celebrar la boda en convits i vores. Quirón va regalar a Baralle una llança de fresno, i Poseidón els cavalls Janto i Balio, que eren immortals. Segons la tradició, a les bodes de Tetis i Baralle varen ser invitats tots els deus llevat Eris (la Discòrdia) que per a venjar-se va suscitar la rivalitat entre les deeses tirant-els una poma d'or en esta inscripció: «per a la més bella».

• Tetis va tindre un fill de Baralle i, volent fer-ho immortal, a amagades del seu marit de nit ho ocultava entre el fòc per a destruir la porció mortal paterna del chiquet, i de dia ho untava en ambrosia. Pero Baralle la vigilava i, al vore el chiquet retortillant-se en el fòc, va cridar. Tetis, impedida de dur a terme el seu pla, va abandonar al fill encara chicotet i es va anar en les Nereidas. Baralle va dur el chiquet a Quirón, que ho crie i ho va cridar Aquiles, puix abans el seu nom era Ligirón. Llegendes tardanes diuen que a Tetis, usant el método de la purificació del fòc, li havien naixcut sis refills. Baralle, quan va nàixer el seu sèptim fill, es va donar conte de la artimaña de la seua esposa i va arrancar al chiquet de les flames. El chiquet va eixir incólume llevat per unes ferides provocades per les cremades en l'os del turmell. En una atra variant Tetis va intentar fer invulnerable a Aquiles sumergint-li en les aigües d'Estigia, no obstant el taló pel que li va subjectar no va ser protegit per les aigües i d'esta manera va ser l'única part que Aquiles va tindre vulnerable.

Quan Aquiles va tindre nou anys, Calcante va declarar que Troya no podria ser presa sense Aquiles. Tetis, sabent que periria si participava en la guerra, ho va vestir de dòna i li'l va confiar al rei d'Esciros, Licomedes, abillat com una chicona. Veent que no podria evitar que el seu fill complira el seu destí, Tetis va fer que Hefesto forjara un escut i una armadura, pero després va refusar pagar-li els favors sexuals que li havia promés canvi.

Quan Aquiles perseguia a la germana de Tenes, este últim va acodir a defendre-la i Aquiles ho va matar sense saber quí era. També va matar a un dels seus propis criats que havia segut enviat per Tetis per a fer-li l'advertència, puix havia advertit a Aquiles que no matara a Tenes, puix si ho feya, ell mateixa moriria a mans d'Apolo. Més vesprada els troyanos, reunida la seua assamblea, no només no varen tornar a Helena sino que varen intentar matar-els. Pero Anténor els va salvar, i els helens, indignats per l'insolència dels bàrbars, varen prendre les armes i varen navegar cap a ells. Tetis va advertir a Aquiles que no desembarcara el primer, puix el que ho fera seria també el primer en morir.

La mort d'Aquiles va omplir de consternació a l'eixèrcit. Tetis, acompanyada de les Muses i les Nereidas, va acodir junt al cadàver del seu fill i, despuix de plorar-ho, ho va arrebatar de la pira i ho va dur a l'illa Leuca, açò és, «l'illa Blanca» (illes dels Bienaventurados). Més vesprada es diu que Neoptólemo, el fill d'Aquiles, es va quedar dos dies en Ténedos segons el consell de Tetis, després es va dirigir per terra en Héleno al país dels molosos.

En els texts d'Alcmán

Artícul principal → Thesis.

Fòra dels texts mitològics clàssics Tetis apareix, o a lo manco el seu teónimo, com una sòrt de demiürgue o deidad primordial. En un dels papirs d'Oxirrinco, que conté la cosmogonia proposta per Alcmán, diu que Tetis és el principi de la «creació». L'autor narra que la matèria original de totes les coses és confusa i informe. Després diu que va nàixer una certa naturalea que va posar en orde totes les coses; a continuació va nàixer una obertura (Poros), i apareguda l'obertura, ellímit (Tecmor) va seguir de colp i repent. Naixcuda Tetis, principi i fi de tot varen nàixer, i totes les coses tenen la seua naturalea semblant a la matèria del bronze, mes Tetis té la funció de molejar les coses com un artesà. En una reinterpretación moderna Fränkel i atres autors pensen que no es tracta de Tetis (Θέτις), sino del àtic Θέσις (Thesis). La presència de la nereida Tetis en l'orige i formació del món és un element inusual per a la majoria dels estudiosos. Per a això s'han propost eixemples del vocablo θέσις (thésis, «disposició» o «ordenament») en la lliteratura grega arcaica.

Mencions ulteriors

En el drama líric del Prometeo lliberat de Percy Bysshe Shelley Demogorgon és el refill de Júpiter i Tetis que acaba destronant a Júpiter. Demogorgon és representat com un esperit obscur i informe, sense un sexe definit. En Fúria de titanes, película de 1981, Tetis és reinventada com la antagonista principala venjança de la qual mou la trama. Tetis, enfurida perque Zeus va castigar al seu fill Calibos, jura venjar-se i provoca el conflicte entorn a Perseo i Andrómeda. Quan la reina Casiopea presumix de la bellea de la seua filla, l'estàtua de Tetis cobra vida i exigix que Andrómeda siga sacrificada al Kraken, desencadenant aixina la missió heròica de Perseo.

Vore també

• Deus de la mar de la mitologia grega
• Poma de la discòrdia
• La boda de Tetis i Baralle, òpera de Francesco Cavalli.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tetis.

• Ilíada, XVIII: text espanyol en Wikisource. Vegen-se els vv. 368 - 617: Hefesto rep a Tetis, recorda cóm va ser arreplegat per Eurínome i ella, i atén la seua demanda construint una armadura per a Aquiles.
  • Text grec en Wikisource.

• OVIDIO: Les metamorfosis, XI, 221 - 265 (Baralle, Tetis i Aquiles).
  • Text espanyol en Wikisource.
    • XI: text llatí en Wikisource.

• Plantilla:Ref-Theoi

• Sobre la nereida Tetis, en el [2] del Proyecte Perseus.