Anar al contingut

Anfitrite

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Anfitrite (desambiguació).
Archiu:Cirta mosaic.jpg
El triumfo de Poseidón i Anfitrite en la parella en processó. Detall d'un gran mosaic romà de Cirta, (ca. 315–325 a. C., hui en el Museu del Louvre).

En la mitologia grega Anfitrite, Anfítrite o Anfitrita (en grec antic: Άμφιτρίτη, Amphitrítē;[1] ‘la tercera que rodeja [la mar]’)[2][3] era una deesa del mar (en general) o del oceà[4] i la consorte de Poseidón, deu i rei del mar. En la mitologia romana a l'esposa de Neptú li la crida Salacia.[5] En els poemes homéricos Anfitrite és tan sol una metonímia per la mar: «rugixen les immenses ones de l'ojizarca Anfitrite».[6] Compartix l'epítet homérico Halosidne (Ἁλοσύδνη, «nutrida de mar»)[7] en Tetis.[8][9] Es diu que les tribus de la mar, especialment els peixos, li les denomina com a «raça nadadora de Anfitrite».[10]

Família

[editar | editar còdic]

Segons la Teogonía d'Hesíodo, Anfitrite era filla de Nereo i Doris, i per tant era una de les cinquanta nereidas.[11] Apolodoro, en canvi, la descriu com a filla d'Oceà i Tetis, i per lo tant és una de les oceánides —és l'únic autor en donar-li esta ascendència—;[12] no obstant més alvance ya l'inclou entre les nereidas, com estem acostumats.[13]

Entre la descendència de Anfitrite s'incloïen peixos, mariscs, foques[14] i delfins;[15] d'esta prole mai se cita quí era el pare. Hesíodo diu que de Anfítrite i de Poseidón, el commovedor de la terra, va nàixer el fornido i enorme Salamandra que, en les profunditats de la mar junt a la seua mare i sobirà pare, habita en palaus d'or, terrible deu.[16] Apolodoro afig d'esta unió a Rodo, a la que desposó Heli,[17] i també una atra filla més, cridada Bentesicime.[18] Hesíodo sembla comparar a esta última en la nimfa Cimopolea, entregada com a esposa a Briareo.[19] En un fragment anònim es diu de Anfitrita que les donzelles nereidas varen ser allumenades per ella.[20] Boccaccio diu que els tres cíclopes, Brontes, Estéropes i Piracmón (Arges), que forjaven els rajos de Zeus en Lípara, eren fills de Neptú (Poseidón) i Anfitrite.[21]

Anfitrite com a deesa de la mar

[editar | editar còdic]
Archiu:Amphitrite Penteskouphia Louvre MNC208.jpg
Anfitrite duent un fitora en un pinax corintio (575–550 a. C.). Rodejant a la deesa es llig una inscripció incompleta: ΑΦΙΡΙΤΑ ΙΜΙ ΠΟΤ, que pot reconstruir-se (en una transliteraació al grec àtic) com Άμφιτρίτη εἰμì Ποσ[ειδῶνος "Soc Anfitrite, de Poseidón (i.g. esposa)"[22]

Anfitrite estava tan completament llimitada a la seua autoritat sobre la mar i les criatures d'este que mai va ser associada en el seu marit com a objecte de cult ni en obres d'art, llevat quan volia resaltar-se a este com el deu que controlava el mar. Una excepció pot ser l'image de Anfitrite que Pausanias va vore en el temple de Poseidón en l'istme de Corinto.[23]


Encara que Anfitrite no apareix en el cult grec, sí va ser important en una etapa arcaica, puix el himne homérico a Apolo Delio conta que en el naiximent d'Apolo estaven «totes les deeses principals, Dione i Rea i Icnea i Temis i la que gime en alt Anfitrite.[24] El profundament sapient Píndaro, en la seua sexta oda olímpica, reconeixia el paper de Poseidón com a «gran deu de la mar, marit de Anfitrite, deesa del huso dorat». Per a poetes posteriors, Anfitrite era simplement una metàfora del mar.[25]

Sobre el catasterisme del Delfí, es conta esta història. Com Poseidón volia prendre per dòna a Anfitrite, esta, que anava previnguda, va fugir junt a Atlante en el seu afany per preservar la virginitat. En ocultar-se ella, també s'amagaven la majoria de les Nereidas; aixina que Poseidón va enviar en la seua busca a molts rastrejadors i, entre ells, també al delfí. Mentres errava per les illes de Atlante es va entropeçar en ella, li va transmetre la notícia i la va conduir davant Poseidón. El propi delfí, eixint a la trobada de la jove, li la va dur de la costa i li la va entregar al deu. Despuix de casar-se en ella, va dispondre immensos honors per al delfí en la mar, donant-li el títul de sagrat, i va colocar entre els astres la seua figura.[26][27]

Sobre el catasterisme de la Corona, es diu va ser un regal de bodes d'Afrodita a Anfitrite, que li la va donar a Teseo quan va visitar el palau submarí del seu marit Poseidón despuix de haver-se sumergit en la mar per a demostrar a Minos que era fill de Poseidón. Teseo li la va passar a Ariadna, i Dioniso va colocar la corona en els cels.[28]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ En llatí: Amphitrīet o Amphitrīta
  2. ↑ Primer Mitógrafo Vaticà, 101 (El història de Neptú): «l'aigua està en els tres elements, i «tot entorn» en grec s'expressa com amphi».
  3. ↑ GRAVES, Robert: Els mits grecs, 1960.
  4. ↑ Eurípides: El cíclope, 702; Ovidio: Les metamorfosis I, 14
  5. ↑
    [...] Salacia, caent peixos dels plecs de les seues robes.
  6. ↑ Odissea, XII, 60.
  7. ↑ VOLLMER, Wilhelm: Wörterbuch der Mythologie (Diccionari de mitologia), 3.ª ed., 1874.
    • Wilhelm Vollmer (1828 - 1887): historiador de la lliteratura, periodista i polític alemà.
  8. ↑ Odissea, IV, 404.
  9. ↑ Ilíada, XX, 207.
  10. ↑ Opiano: Haliéutica (De la peixca) I, 3
  11. ↑ HESÍODO: Teogonía 243, 253 i 930.
  12. ↑ Biblioteca, I, 2, 2 (com oceánide); I, 4, 5 (com nereida).
  13. ↑ Biblioteca mitològica, I, 2, 7.
  14. ↑
    les foques de natátiles peus, filles de la bella Halosidne.
    Odissea, IV, 404.
  15. ↑ Eliano, Sobre els animals XII, 45; Opiano, Haliéutica I 1
  16. ↑ Teogonía 930-932
  17. ↑ Biblioteca mitològica I 4, 5
  18. ↑ Biblioteca, III, 15, 4.
  19. ↑ Hesíodo, Teogonía 819. Hesíodo nos cita la filiació paterna de Cimopolea a Poseidón pero no la materna.
  20. ↑ Fragment anònim (PMG 939); Eliano, la nostra font, ho atribuïx al poeta Arión, pero molt més provablement procedix d'un nomo o ditiram de fins del s. V a.C.
  21. ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium, X, 16
  22. ↑ WACHTER, Rudolf: Senar-Attic Greek vase inscriptions (Inscripcions en ceràmica distinta de l'ática), 2001, Oxford, Oxford University Press, pág. 125.
  23. ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia, II, 1, 7.
  24. ↑ ___protected_title_0___ a Apolo 94. Sobre la deesa '___protected_title_1___', és un epítet de Temis, derivat de Icna en Tesalia a on se li donava cult. La traducció d'este nom podria donar-se com «la que rastreja», epítet propi de la deidad de la justícia.
  25. ↑ OVIDIO: Les metamorfosis, I, 14.
  26. ↑ ERATÓSTENES: Catasterismos (Καταστερισμοί).
  27. ↑ HIGINO: Astronomia poètica (Astronomica).
  28. ↑ De Astronomica II, 5 (Corona)


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anfitrite&oldid=881909»