Anar al contingut

Dione (mitologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dione (mitologia)
Dione en el seu tro representada en una moneda.

En la mitologia grega, Dione o Díone (en grec antic: Δῖώνη, Dĩṓnē;[1] significat: «reina divina»)[2] és una antiga deesa preolímpica especialment recordada per ser la mare d'Afrodita per Zeus.[3] En Dodona, Dione era venerada junt a Zeus com el seu consorte cultual en l'antic santuari oracular.[4][5] Les inscripcions votivas mostren dedicatòries conjuntes a abdós.[6] Sobre la seua filiació, no hi ha una tradició consolidada, pero sempre apareix descrita com a filla d'un deu antic, i aixina li la denomina com Oceánide (‘filla d'Oceà’),[7] Titánide (‘filla d'Urà’) o Atlántide (‘filla d'Atles’).[8]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom Dione ha segut interpretat en la filologia indoeuropea com una possible formació femenina relacionada en la raïl dyeu- (“cel, deu lluminós”), la mateixa que subyacer al genitiu Διός (Diós) de Zeus.[9][10] Encara que en alguns enfocaments antics es va propondre una reconstrucció micénica (Διϝωνᾱ, Diwōnā) com a antecedent, esta hipòtesis no és unànim.[11] La semblança etimològica ha dut a interpretacions que l'entenen com una “forma femenina del deu celest”, encara que la filologia moderna tendix a ser cauta respecte a una equivalència teològica directa.[10] Per la seua banda, Diana compartix la mateixa raïl indoeuropea lluntana, pero no guarda relació històrica en Dione.[12]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Peck, H. T. (1897). Harper's dictionary of classical literature and antiquities, Nova York: Harper and Brothers. OCLC 1059805.

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. En llatí: Vaig donarōne
  2. Esta etimologia nos la proporciona Robert Greus en el seu índex onomàstic de Els mits grecs.
  3. Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Dione»
  4. Segons les Històries d'Heródoto (II, 52–57), Dodona com un dels oràculs més antics de Grècia. En la seua tradició les seues sacerdot eren denominades peleíades (Πελειάδες, «colomes»). La Geografia d'Estrabón (VII 7, 10 i IX 2, 4) descriu Dodona com a santuari antic de Zeus i menciona tradicions religioses arcaiques d'Epiro.
  5. Walter Burkert: Greek Religion (1985). L'autor afirma que Dodona conserva un estrat religiós preolímpico. Senyala la presència d'una consorte femenina de Zeus distinta d'Hera. Interpreta a Dione com a supervivència d'un sistema teològic més antic.
  6. El corpus epigràfic de Dodona, publicat en Corpus Inscriptionum Graecarum (CIG), Supplementum Epigraphicum Graecum (SEG) i Inscriptiones Graecae (IG I² / IG IX, 1, Dodona). En estes referències s'usa una fòrmula recurrent: Ζεὺς Ναῖος καὶ Διώνη (Zeus Naios i Dione), açò és, «Dedicat a Zeus del santuari i Dione». Açò és la base directa de l'afirmació de cult conjunt.
  7. Teogonía, 353
  8. Higino: Faules, 83
  9. La proposta de que Dione siga un títul teològic (“la deesa”) és una interpretació antiga dins de la llingüística indoeuropea. Es basa en «Διός (___protected_title_2___) = genitivo de Zeus», i també en la raïl indoeuropea «___protected_title_3___ = “cel lluent / deu del cel”». Per tant, Dione podria interpretar-se com una “forma femenina del deu celest”. Esta idea apareix ya en filologia del sigle XIX–XX (interpretacions comparatives primerenques).
  10. 10,0 10,1 Segons Robert S. P. Beekes (Etymological Dictionary of Greek; entrada Διώνη; Leiden / Brill, 2010): «Les explicacions que fan de Dione un simple ___protected_title_5___ són etimologies populars o secundàries».
  11. Existix l'element vaig donar-wi- / vaig donar-wo- en tablillas en llineal B i poguera estar relacionat en Zeus (Diwos / Diwos-). Lo que no està demostrat és que existixca una forma reconstruible segura Diwōnā com a antecedent directe de Dione. Eixa reconstrucció és hipotètica i discutida, no un fet epigràfic sòlit.
  12. «Diana» ve de diviana o dius (relacionat en “llum / cel”) i compartix raïl indoeuropea dyeu-. No obstant, no té relació històrica directa en Dione. És una formació llatina independent dins del mateix camp indoeuropeo.


Referències

[editar | editar còdic]