Anar al contingut

Mitologia comparada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diversos mits.

La mitologia comparada és l'estudi comparatiu de mits procedents de cultures diferents, en un intent per identificar temes i característiques comunes.[1] La mitologia comparada s'ha usat en diversos fins acadèmics. Per eixemple, els investigadors han usat les relacions entre mits diferents per a seguir el desenroll de les religions i culturas, per a propondre orígens comuns als mits de cultures diferents i per a sustentar diverses teories sicològiques.

Comparativismo front a particularisme

[editar | editar còdic]

l'antropòlec C. Scott Littleton definix la mitologia comparada com «la comparació sistemàtica de mits i temes mítics presos d'una àmplia varietat de cultures».[1] En comparar mitologia de diferents cultures, els investigadors intenten identificar les similituts subjacents i reconstruir una «protomitología» de les que s'haurien desenrollat eixes mitologia.[1] Fins a cert punt, totes les teories sobre la mitologia seguixen un enfocament comparatiu: com senyala l'investigador de la religió Robert Segal, «per definició, tots els teòrics [dels mits] busquen similituts entre mits».[2] No obstant, els investigadors de la mitologia poden dividir-se toscament en particularistas, que emfatisen les diferències entre mits, i comparativistas, que emfatisen les similituts. Els particularistas tendixen a «mantindre que les similituts dessifrades pels comparativistas són vagues i superficials».[3]

Els enfocaments comparatius de la mitologia varen tindre gran popularitat entre els investigadors dels sigles XVIII i XIX. Molts d'ells varen creure que tots els mits mostraven signes de haver evolucionat a partir d'un únic mit o tema mític.[4] Per eixemple, el filòlec de el XIX Max Müller va liderar una escola de pensament que interpretava casi tots els mits com a descripcions poètiques del comportament del sol. Segons estes teories, tals descripcions poètiques havien segut distorsionades en el temps fins a històries aparentment diverses sobre deus i héroes. No obstant, els investigadors moderns tendixen més cap al particularisme, sospitant de sentències absolutes sobre els mits.[5] Una excepció a esta tendència és la teoria del «monomito» de Joseph Campbell, que es discutix més alvance.

Enfocaments de la mitologia comparada

[editar | editar còdic]

Els mitòlecs comparatius procedixen de diversos camps, incloent el folclore, l'antropologia, la història, la llingüística i els estudis religiosos, i han usat métodos diferents per a comparar els mits. A continuació es discutixen els més importants.

Llingüístic

[editar | editar còdic]

Alguns investigadors es recolzen en les relacions llingüístiques dels mits de diferents cultures, com per eixemple les similituts entre els nom de deus de mitologia distintes. Un eixemple particularment exitós d'este enfocament és l'estudi de la mitologia indoeuropea. Els investigadors han trobat sorprenents similituts entre els térmens mitològics i religiosos usats en diferents cultures d'Europa i l'Índia. Per eixemple, el deu del cel grec Zeus Pater, el romà Júpiter i l'indi Dyaus Chiular tenen noms similars.

Açò sugerix que els grecs, romans i indis varen sorgir d'una cultura ancestral comuna, i que els noms «Zeus», «Júpiter» i «Dyaus» procedixen d'un nom més antic, Dyēus ph2ter, que aludia al deu del cel, o per a usar un cognado més correcte, al «pare-dia» en la religió protoindoeuropea.[6]

Estructuralista

[editar | editar còdic]

Alguns investigadors busquen les estructures subjacents comunes als diferents mits. El folclorista Vladímir Propp va propondre que molts contes de fades russos tenien una estructura comuna de la seua trama, en la que certs successos ocorrien en un orde predible.[7] En contrast, l'antropòlec Claude Lévi-Strauss va examinar l'estructura dels mits en térmens de les relacions abstractes entre els seus elements, més que en la seua orde. En particular, Lévi-Strauss creïa que els elements d'un mit podien organisar-se segons oposicions binarias (cru front a elaborat, naturalea front a cultura, etcétera), i pensava que el propòsit del mit era «mediar» en estes oposicions, resolent per tant les tensions o contradiccions bàsiques presents en la vida i la cultura humanes.[8]

Sicològic

[editar | editar còdic]

Alguns investigadors proponen que els mits de cultures diferents revelen les mateixes o paregudes forces sicològiques en acció en dites cultures. Alguns freudianos han identificats històries paregudes al mit grec d'Edipo en moltes cultures diferents, i argumenten que reflectixen les diferents expressions del complex de Edipo en elles.[9] De forma similar, els jungianos han identificat imàgens, temes i patrons que apareixen en mits de moltes cultures diferents, i creuen que estes semblances es deuen als arquetips presents en l'inconscient colectiu.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Campos d'estudi

[editar | editar còdic]

Comparacions específiques

[editar | editar còdic]

Bibliografia selecta

[editar | editar còdic]
  • DONIGER, Wendy (1998). The implied spider: politics & theology in myth, Nova York: Columbia University Press. ISBN 9780231111706.
    • — (1999). Splitting the difference: gender and myth in ancient Greece and Índia, Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9780226156408.
  • DUMÉZIL, Georges (1983). The stakes of the warrior, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 9780520048348.
    • Jaan Puhvel (n. 1932): especialiste estonioestadounidense en estudis indoeuropeos.
    • — (1983). The plight of a sorcerer, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 9780520055346.
    • — (1988). Mitra-Varuna: an essay on two Indo-European representations of sovereignty, 2.ª edició, Nova York: Zone Books. ISBN 9780942299120.
  • LÉVI-STRAUSS, Claude (1989). Mit i significat, Mèxic D. F.: Aliança. ISBN 9788420602288.
    • Myth and Meaning, Routledge & Kegan Paul, 1978.
    • — (1968). Lo cru i lo cuit, Mèxic D. F.: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789681612450.
      • Li Cru et li cuit, 1964.
    • — (1972). De la mel a les cendres, Mèxic D. F.: Fondo de Cultura Econòmica. OCLC 1223125.
    • — (1970). L'orige de les maneres de taula, Mèxic: Sigle Veintiuno. OCLC 1140835.
    • — (1976). El home nuet, Mèxic: Sigle Veintiuno. OCLC 2734077.
  • LINCOLN, Bruce (1999). Theorizing myth : narrative, ideology, and scholarship, Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9780226482019.
    • La teorización del mit: narrativa, ideologia i estudi.
    • Bruce Lincoln (n. 1948): historiador de la religió.
  • PATTON, Laurie L. (1996). Myth and method, Charlottesville: University Press of Virginia. ISBN 9780813916569.
    • El mit i el método.
    • Laurie L. Patton (n. 1961): acadèmica nortamericana, president del Middlebury College.
  • WHITE, David Gordon (1991). Myths of the dog-man, Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9780226895086.
    • David Gordon White (n. 1953): indólogo nortamericà.
    • Els mits del home gos.
  1. 1,0 1,1 1,2 Littleton (1973) p. 32.
  2. Segal, The Romantic Appeal of Joseph Campbell, pássim.
  3. Segal (1999) p. 148.
  4. Leonard, pássim.
  5. Northup (2006) p. 8.
  6. Watkins (2000) pp. 47–8.
  7. Propp (1958), pássim.
  8. Lévi-Strauss, p. 224.
  9. Johnson i Price-Williams (1996), pássim.
  10. Greus (1952) p. 251.


Referències

[editar | editar còdic]